La verema de la sequera

Les vinyes donen identitat a un paisatge i és un cultiu que té moltes virtuts per a la salut de la gent i per a fer front al canvi climàtic: dóna harmonia de paisatge i qualitat de vida, també contribueix a reduir la petjada de carboni, a fer més saludable l’aire que respirem, és un tallafoc valuosíssim de cara als incendis de sisena generació que podem patir, redueix els cops de calor que són com més va més habituals i, com que és un cultiu de secà, resisteix la sequera.

Tanmateix, tot i ser un cultiu de secà, després de tres anys seguits de sequera, especialment dura enguany, que gairebé no ha plogut, la vinya també pateix, i molt, la manca d’aigua. De manera que més enllà de les virtuts del cultiu en un context d’emergència climàtica, cal pensar que, sense pluja, sense gens d’aigua, inevitablement, els ceps es moren. És el que ha començat a passar aquesta anyada i els pagesos i viticultors se n’exclamen i avisen l’administració que cal prendre mesures. La sequera mata els ceps i redueix la producció considerablement. És la tònica d’aquesta verema, que va començar a final de juliol i continua fent-se.

Hem parlat amb alguns pagesos i viticultors perquè ens expliquin com va la verema i quina és la situació de les vinyes. Un dels testimonis més impactants és el de Jordi Arnán, viticultor i soci del celler Pardas, que explica: “Venim de tres anys molt secs al Penedès. Des del juny del 2020 que no hi ha pluges de fons. Curiosament, les vinyes velles sembla que pateixen més que les joves. Som pagesos, però cada dia en sabem menys. Ens pensàvem que el xarel·lo era més rústic que el macabeu, però la fulla del macabeu no es crema i la del xarel·lo, sí, i això no ho havíem vist mai fins aquests dos últims anys. Aquesta calorada que ens va fer a mitjan agost va ser la rematada, va ser un desastre. Moltes vinyes, sobretot de raïm negre, es van cremar. Es va cremar la pell del raïm i el raïm és pansit. Moltes vinyes no serveixen per a fer bon vi. En aquests casos, simplement s’ha de menysprear el raïm o malvendre’l. I les vinyes normals fan rendiments de posar-se a plorar. Rendiments del 30%, del 40%, del 20%. Si el rendiment normal d’una vinya són 8.000-10.000 quilos per hectàrea, en fem 2.000-3.000. I això no cobreix despeses.”

Continua: “I el més preocupant és que moltes d’aquestes vinyes no es poden recuperar. Es moren molts ceps, sobretot els que són als marges, on hi ha un bosc a prop i la terra és més prima. És clar, també pot ser que arribi un miracle i faci una tardor i un hivern d’aquells d’abans, de vinga aigua i vinga neu, però això sembla una quimera. Estem molt preocupats perquè hi ha moltes vinyes que no podrem salvar. Perquè una cosa és que tinguem una mala collita i l’altra que perdem les vinyes. Moltes vinyes. Fotut. Pobre Penedès. Així i tot, com sempre, al celler Pardas farem bons vins, perquè tenim molta vinya per triar i triem els racons més bons i hem collit al moment adequat. I el raïm que hem collit és per a fer bons vins. De tota manera, els vins de gamma més alta no els farem enguany. Però allò que fem, ho farem bé.”

Més enllà, a la zona de la DO Montsant, a la comarca del Priorat, la situació es repeteix. L’enòleg i viticultor Joan Asens, soci del celler Orto Vins, comenta: “És un any en què ha plogut el 50% menys del que era habitual i ja veníem d’anys secs, que plovia un 20% menys. Això ha estat un cop dur. Les brotades de les vinyes han estat menors, els raïms hi són, però són molt més petits i pesen molt menys. La davallada de producció serà d’un 30% en finques normals i, en casos excepcionals, poden arribar al 90% de baixada de producció. Ho veurem al final de la verema. Ara som a la meitat. Per una altra banda, el raïm és molt sa. Els vins tindran una intensitat de color una mica més pujada, perquè hi ha més quantitat de pell. Tindrem vins de color, densos, concentrats. Els vins blancs seran molt aromàtics i fruitosos, molt densos. Serà una bona collita per a guardar ampolles.”

El preu del raïm no cobrirà les despeses de producció

La reducció de la producció és considerable, però el preu del quilo de raïm no ha pujat prou per a compensar la pèrdua. En aquest sentit, Unió de Pagesos ja ha començat a advertir de la vulnerabilitat en què acaben els viticultors. Josep Marrugat, responsable de l’àrea vinícola del sindicat al Penedès, diu: “En el cas del raïm per a fer cava, a la taula del cava [en què es marca el preu recomanat del quilo de raïm] va sortir un preu que en una situació normal podria cobrir els costos, però que en aquesta situació de produccions escasses, no arribarà a cobrir-los. Sí que hi ha hagut una mica d’augment del preu sobretot amb els raïms d’agricultura ecològica i varietats especials. Però hem reclamat que la base del preu fos a partir de seixanta cèntims el quilo i hi ha hagut operacions que s’han fet per sota. No són justificades, aquestes operacions, perquè enguany no hi ha excedent de raïm i hi haurà escassedat de vi. Això hauria de fer que el preu del raïm fos en el llindar dels seixanta cèntims, i per sobre.”

Marrugat també apunta: “Els preus que es paguen per a les varietats negres, tot i que han estat molt afectades per la sequera, són més baixos que les varietats del cava. Això és un fet anòmal, que fa que les varietats negres tinguin un futur bastant incert a Catalunya. Perquè si la gent ha de plantar vinya nova i no hi ha estabilitat respecte del raïm negre, plantarà varietats blanques.”

En relació amb el raïm negre, Jordi Arnán amplia: “Sembla que de les varietats negres, la que ha resistit més bé és el sumoll, tot i que la producció ha estat baixíssima.” També es queixa de la burocràcia i apunta un altre problema amb què es troben, que és la dificultat cada vegada més gran de trobar treballadors per al camp. I rebla: “Suposo que aquest any hi haurà molts pagesos que es jubilaran, que han anat resistint, però suposo que plegaran. I el problema greu pot recaure també en els quatre pagesos joves que han començat fa poc, que si tenen alguna hipoteca, no crec que resisteixin, tampoc.”

El sector vinícola i la recerca de solucions per a la sequera

Una part del sector vitivinícola i les administracions fa temps que treballen i desenvolupen estratègies per minimitzar els efectes de la sequera i el canvi climàtic. Primer van ser els elaboradors que van començar a plantar vinya en zones d’alta muntanya. Avui, l’INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi) treballa juntament amb diferents cellers per veure com es comporten certes varietats de raïm a certes altures, recuperació de varietats, seguiment de varietats ancestrals i desenvolupament de tècniques de cultiu. Tanmateix, dins el sector també hi ha elaboradors que defensen que al nostre país la viticultura és essencialment un cultiu mediterrani i que és en aquestes condicions on és més ben adaptat.

Al llarg de la darrera dècada, sobretot, la viticultura s’ha treballat en diferents àmbits per fer front al canvi climàtic. Les entitats privades del sector es mobilitzen i reflexionen. Al Penedès, INNOVI (clúster vitivinícola català) organitzava aquest mes de maig passat una jornada sobre l’adaptació de la vinya al canvi climàtic amb aquests interrogants d’entrada: “En un context amb molt poca aigua disponible, què s’hi pot fer? Com podem continuar fent raïm de qualitat i ser sostenibles econòmicament? Si hem de plantar, amb quina densitat, amb quin portaempelt, amb quin clon ho hauríem de fer? Quines opcions tenim al Penedès per emmagatzemar i proveir d’aigua les vinyes?” I al mes d’agost, en plena onada de calor i amb la verema començada, l’INCAVI feia aquesta piulada: “Treballem col·laborativament amb els agents del sector per adaptar-nos al canvi climàtic: ceps més resistents, millora de l’estructura del sòl per retenir aigua i tècniques innovadores de gestió vegetal, així com la recuperació de raïms locals que mostren resiliència.”

I encara una altra mostra de treball de recerca en relació amb aquest àmbit és la que fa l’Observatori de la Sequera, que, tal com explica Eva Vicens a la revista Papers de Vi, comparteix periòdicament informació sobre l’estat del cicle hidrològic de les vinyes de secà, per a aprendre i aplicar. I, afegit a tot plegat, hi ha viticultors que, a les seves petites parcel·les, executen accions esporàdiques com ara la modificació de la poda, que fan més curta, o el tall d’alguns raïms abans no madurin per demanar menys esforç a la planta.

Suport de l’administració i valors intangibles que cal retornar al pagès

Arran de la situació actual, els viticultors necessitaran ajuts per tirar endavant una nova anyada i per superar la vulnerabilitat econòmica en què molts es trobaran. Cal recordar que més enllà de la sequera, les vinyes també pateixen els atacs de senglars, cabirols i ocells. I encara en relació amb l’administració, els viticultors també es queixen amargament de la burocràcia que els carrega i ofega. Tot plegat ha creat molt de desànim. I és en aquest context que caldria recuperar els valors de la vinya que explicàvem al començament de l’article i ser conscients que aquests valors no es quantifiquen mai en el PIB, perquè són intangibles. I que caldria començar a valorar-los i a retornar amb suport econòmic allò que tota aquesta pagesia, i la pagesia en general, aporta a la societat i la societat no li retorna.