24.03.2025 - 21:40
|
Actualització: 24.03.2025 - 21:47
“La diferència és que ara hi ha morts”. Amb aquesta frase tan contundent com dolorosa, s’afanyen, alguns ex-dirigents del PP a separar la gestió del president Carlos Mazón de la dels seus predecessors, Eduardo Zaplana, José Luis Olivas, Francisco Camps i Alberto Fabra. Quan diuen això de la diferència és perquè a l’altra banda de la comparació hi ha tots els casos de corrupció que van afectar de manera sistèmica i transversal aquells vint anys de govern. I ho diuen perquè el PP valencià, que històricament ha estat la gran fàbrica de vots per al PP espanyol, està en hores baixes i sorgeixen figures del passat sacsant l’arbre i evocant els temps de vi i roses de les majories absolutes. A la veu de Francisco Camps, aquestes darreres hores s’hi ha afegit la d’Isabel Bonig, víctima propiciatòria de l’ascens de Carlos Mazón.
Que la gestió de l’emergència de la gota freda del 29 d’octubre de 2024 que va fer Carlos Mazón i tot allò que va passar després no agrada a la cúpula espanyola del Partit Popular no és cap secret. De fet, la relació amb Alberto Núñez Feijóo ha passat per diverses etapes. Tan sols a començament d’any es podria parlar d’un suport explícit, amb aquells aplaudiments i abraçades en actes públics. Això va durar poc. La resta de temps, tot és fredor i indiferència.
El suport dels dirigents valencians actuals
Al País Valencià, la direcció del PP demostra en públic un suport sense fissures al seu líder. Amb tot, es nota massa que han de fer mans i mànegues per a dissimular i cobrir les absències, que ja són tan notòries que fan que les presències siguen extemporànies. És el cas de l’assistència en massa de consellers a actes on n’hi hauria prou amb la presència del president, com ara les mascletades de les falles passades, o la romeria de les canyes diumenge, durant les festes fundacionals de Castelló.
Però aquesta absència no és l’única. Encara que el PP oficialment diga que Mazón és un dels seus, els gests demostren la contrària. L’organització del partit ha decidit que, tot i que el Partit Popular Europeu es reunirà a València el 29 i el 30 d’abril, just quan es complirà el mig any de la barrancada, el paper que donaran a Mazón es diluirà tant que no serà el que tindria un amfitrió en condicions normals. Mazón sap que no és benvingut. Ahir, per exemple, en compte d’anar a Madrid a la reunió de l’executiva del PP, de la qual és membre, va preferir mantenir una agenda discreta a Alacant, on cerca refugi sempre que pot.
L’astorament d’Isabel Bonig
Isabel Bonig, que va ser presidenta del PP entre el 2015 i el 2021 i va ocupar tot de càrrecs institucionals com ara batllessa de la Vall d’Uixó, consellera d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient o diputada i síndica a les Corts, comença a trencar el silenci que ella mateixa es va imposar quan fou defenestrada per Pablo Casado, l’any 2021. Aquest cap de setmana va sorprendre amb unes declaracions al diari El País en què parlava obertament del seu astorament per la deriva i el capteniment de Carlos Mazón. “Ens ha passat de tot, allí. L’etapa dels escàndols de corrupció va ser molt dura, però crec que això d’ara és molt pitjor”, diu, recordant el partit que ella va recollir després de la derrota del PP, a les eleccions del maig del 2015. “A mi em va tocar de bregar amb els escàndols, però crec que això és molt pitjor que allò perquè ací hi ha morts, la gent ha patit molt i està desenganyada, se sent abandonada i això és molt difícil de remuntar electoralment”, diu Bonig, que ara treballa en una empresa privada.
L’ex-dirigent es referia a la maquinària de guanyar eleccions que era el PP tot i les sospites de corrupció. Aquell PP que omplia places de bous i que ofrenava glorioses vesprades a José María Aznar o a Mariano Rajoy i que es va estimbar el 2015.
Ara, no acaba d’entendre que el partit estiga en mans de Vox i que la direcció espanyola li done suport. “Amb tota la feina que hi ha, que la cosa més important siga saber la nacionalitat de les persones que van participar en els pillatges em sembla infantil i pobre, i revela poca altura moral.” A desgrat d’això, Bonig, que sap el pa que s’hi dóna en el partit, lamenta que a curt termini no hi haurà un canvi. “Tret que Feijóo diga prou, com va passar amb Camps quan s’havia d’asseure al banc dels acusats.”
Francisco Camps insisteix en un canvi de lideratge
Aquestes declaracions de Bonig al diari El País van ser recollides amb entusiasme pel compte Foro Pedro Agramunt de X (antic Twitter), que és el grup de suport de l’ex-president Francisco Camps. Com Bonig, Camps també recorda amb nostàlgia les majories absolutes del PP. Al comitè de direcció del fòrum hi ha Emma Iranzo, que va ser batllessa de Requena; Vicent Aparici, que va ser batlle de la Vall d’Uixó; l’ex-president de la Diputació de Castelló Carlos Fabra; i l’ex-batllessa d’Alacant, Sonia Castedo.
El fòrum, a banda de fer-se ressò de les intervencions de Francisco Camps, manté viva la campanya perquè el PP faça el congrés que, segons els estatuts, tocaria el mes de juliol. La direcció espanyola del partit no ha confirmat que el congrés no es farà, però tampoc no ha donat cap instrucció perquè se n’activen els mecanismes. Consideren que no és el moment d’obrir la formació en canal, ara que el lideratge de Mazón és més que discutit.
Una part de la vella guàrdia veu clara la data de caducitat d’aquest lideratge. Francisco Camps va dir fa un parell de setmanes a Alacant que els congressos sempre havien estat la millor manera de triar els dirigents i marcar les línies polítiques, i va recordar que els congressos havien marcat punts d’inflexió per a assolir majories absolutes. “Fa quaranta-dos anys que estic al Partit Popular i els congressos sempre han estat molt importants. En tots els sentits. Els congressos importantíssims de l’època d’Eduardo Zaplana o els meus quan jo era president del partit… El congrés és la força que es dóna al partit i un començament d’una nova etapa.”
El discurs de Camps és clar i transparent, però contradictori. Parla de nous lideratges, però evita de verbalitzar la situació en què es troba Carlos Mazón. Parla de majories absolutes en què tota la dreta càpiga dins el partit, però evita de criticar el pacte amb Vox. “Treballe per a dinamitzar el partit, amb la il·lusió d’arribar-hi. La meua idea és la suma perquè tot el món càpiga en aquest gran PP.”
Els empresaris, inquiets i molests amb Mazón
Els empresaris valencians veuen més clara la situació i no amaguen la inquietud que implica la continuïtat de Carlos Mazón al capdavant de la Generalitat. Els primers mesos parlaven privadament de la necessitat de trobar un lideratge diferent d’aquells a qui l’opinió pública veuen com el causant de la crisi humana causada per la gota freda. Ara ja no s’estan de dir-ho en públic. El primer de sacsar l’arbre va ser el propietari de Mercadona, Juan Roig, qui, implícitament va citar Mazón quan digué que tant l’administració valenciana com l’espanyola havien fallat aquell dia.
Ahir, qui en va parlar va ser Salvador Navarro, el president de la Confederació Empresarial Valenciana, al programa Les notícies del matí d’À Punt. Quant a les absències públiques del president, Navarro va dir: “No dóna bona imatge que el president de la Generalitat no assistesca a determinats actes, siga ací, a Castelló, a Alacant o on siga.” Més en general, va retraure la crisi de reputació en què ha tornat a caure institucionalment el País Valencià. Segons Navarro, això és molt dolent per a l’economia perquè pot espantar les empreses que haurien pogut tenir la intenció d’invertir ací. “Estem permanentment en les televisions per fets que no són positius”, va dir.
