23.11.2022 - 13:18
|
Actualització: 24.11.2022 - 16:19
La metàstasi és la principal causa de mort per càncer. Malgrat els avenços en teràpies dels darrers anys, evitar que les cèl·lules malignes es disseminin a altres parts del cos és un dels grans objectius actuals. Un estudi dirigit pel Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i l’empresa biotecnològica BCN Peptides ha demostrat en models animals l’eficàcia d’un nou fàrmac, el pèptid sintètic RA08, per a reduir la formació de metàstasis en els càncers de mama i els infantils.
En estudis previs del grup, s’ha descrit que la presència de nivells elevats de la proteïna diana integrina alfa9 (ITGA9) es relaciona amb un risc alt de tenir metàstasis. En aquest treball, els investigadors han analitzat els mecanismes biològics pels quals aquesta proteïna afavoreix que les cèl·lules d’alguns tipus de càncer abandonin el primari i viatgin per l’organisme fins a formar metàstasi en un altre òrgan. Concretament, han investigat el paper de la ITGA9 en la invasió tumoral en cèl·lules i models de ratolí de neuroblastoma i de rabdomiosarcoma.
Els investigadors han identificat que la ITGA9 juga un paper clau en la metàstasi i que té un paper rellevant en la supervivència, proliferació, migració i invasió de les cèl·lules, tots ells factors clau per a la disseminació. Conèixer aquestes funcions és important per a desenvolupar noves estratègies terapèutiques.
El nou fàrmac pretén d’interferir en la unió entre la ITGA9 i les proteïnes ADAM per a bloquejar la invasió de les cèl·lules metastàtiques a altres òrgans. L’estudi demostra en models preclínics que la inhibició farmacològica de la ITGA9 amb el pèptid RA08 redueix de forma significativa la formació de metàstasis i millora la supervivència en models de ratolí de rabdomiosarcoma i neuroblastoma i també de càncer de mama. Tots tres tumors tenen en comú que, tot i que en general tenen una alta supervivència, aquesta disminueix molt quan els pacients desenvolupen metàstasi.
El treball s’ha publicat a la revista Cellular and Molecular Life Sciences. L’estudi ha comptat amb la col·laboració dels Serveis d’Oncologia i Hematologia Pediàtriques, Cirurgia Pediàtrica i Anatomia Patològica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i de l’Institut de Biomedicina de Sevilla (IBiS).
