18.08.2020 - 11:16
|
Actualització: 18.08.2020 - 11:30
Amb els seus pots de pintura a la mà i una màscara per evitar respirar els colors que brollen dels esprais, l’artista valenciana establerta a Nova York Laura Álvarez executa el seu últim encàrrec: decorar una terrassa d’un bar del barri del Bronx amb el seu estil personal de motius naturals i colors vius. Un estil que també ha deixat imprès en una bandera del barri del Bronx que va dissenyar l’artista i que va ser seleccionada pel centre Rockefeller de Nova York perquè onegés juntament amb un centenar d’estendards a la plaça d’aquest emblemàtic complex de 1939, format per 19 edificis d’estil Art déco situats a la Cinquena Avinguda de Manhattan.
Al costat d’ensenyes dissenyades per grans artistes com la cubana-estatunidenca Carmen Herrera, o els nord-americans Jeff Koons, Brian Donelly -més conegut com KAWS- o Jenny Holzer, entre més, la seva bandera s’aixeca aquests dies en el centre de la ciutat en el marc d’una iniciativa en què nombrosos artistes expressen ‘què és per a ells Nova York i què significa’, diu Álvarez.
Álvarez explica a l’agència Efe com va elaborar el disseny que es va imprimir sobre la tela de la bandera que llueix ara en el centre Rockefeller. ‘Per a mi, Nova York, més que Manhattan, és El Bronx’, diu convençuda l’artista, que ha viscut els onze anys que ha passat a la ciutat en aquest barri del nord. Per això, continua, va prendre com a model la bandera original del Bronx, que té l’escut de la família Bronck (de la qual el barri va prendre el nom) i en el qual destaca un sol sobre un horitzó marítim. Però en la seva versió, Álvarez va decidir canviar els raigs que desprèn el sol pel lema ‘THE BX’, ‘perquè El Bronx (The Bronx, en anglès) és conegut com ‘BX”.
Inspirada en la natura
El disseny de la bandera no va ser casualitat, ja que els treballs d’Álvarez estan tots inspirats en la natura. ‘Sempre he estat molt ecologista i sempre he estat molt preocupada pel medi ambient’, comenta, després d’explicar que a 14 anys volia embarcar-se amb l’ONG Greenpeace per a salvar balenes. Assegura que quan va arribar als Estats Units li va xocar ‘la cultura d’usar i tirar’ dels nord-americans i, per això, amb el seu art intenta ‘despertar la gent, perquè no hi ha una cultura d’aprendre sobre ecologia’ ni sobre altres qüestions com la salut o l’alimentació, diu.
A més, culpa les grans empreses, com les farmacèutiques, els fabricants de plàstics o d’herbicides de no estar interessats en el desenvolupament d’uns hàbits més saludables i respectuosos amb el medi ambient.
Enamorada del Bronx
Álvarez, que compagina la seva feina d’artista amb el seu treball d’organitzadora cultural al Departament de Parcs de la ciutat, explica que quan va arribar al Bronx, en un dia fred de gener de 2009 es va enamorar de la ciutat i del barri i va decidir de quedar-se, de moment, diu ara, fins a la jubilació. ‘Vaig arribar perquè em vaig casar amb un nord-americà i vam venir al Bronx. Al cap de cinc anys ell odiava Nova York. A mi em va enamorar i jo em vaig quedar, mentre que ell va marxar’, diu, abans d’afegir que per a ella ‘Nova York és la meca de l’art’ perquè li va permetre desenvolupar-se com a artista.
Defineix El Bronx com ‘una ciutat que t’accepta’, com la llar que no va trobar quan vivia a Espanya o a Anglaterra, país on també va residir una temporada. ‘Allà estava bé, però no sé per què (El Bronx) és diferent. Com la gent t’accepta, com es comporta, com els és igual tot. Una mica “farem el que vulguem i ja està”. Em sembla magnífic’, diu, tot rient.
Abans d’arribar als Estats Units, feia ‘majoritàriament disseny gràfic i poc art’, però tot va canviar quan es va veure obligada a prendre’s una aturada de nou mesos mentre esperava que es resolgués la seva sol·licitud de residència permanent, coneguda com a Green Card. En aquest temps, explica, es va replantejar la seva carrera i a què volia dedicar-se.
‘El Bronx em va donar un canvi de carrera a 30 anys, que va ser trobar-me amb l’art una altra vegada, començar a dibuixar, començar a fer més il·lustracions i començar a fer murals, que mai havia fet, i com expandir la meva creativitat a altres nivells que no havia fet mai a Espanya’, comenta.
Reconeix que en el barri hi ha zones on hi ha violència, ‘com a tot arreu’, però assegura que mai li ha passat res en la dècada que hi porta residint, i insisteix que res té a veure amb les pel·lícules que van contribuir a estendre una imatge de marginació i delinqüència.
‘Estic enamoradíssima del Bronx i tothom que ha vingut a veure’m i s’ha quedat amb mi s’ha adonat que no és com a les pel·lícules dels setanta’, declara Álvarez, que també forma part de la direcció d’una associació local, ‘Art Bridge’, que es dedica a promocionar als artistes del Bronx i posar-los en contacte amb la comunitat.
