La Valenciana, la banda que teixeix el territori

Barcelona compta amb una formació musical excepcional d’ençà de l’any 2016, fruit del flux migratori de valencians que resideixen a Barcelona ila rodalia.

La Societat Musical del País Valencià a Barcelona ‘La Valenciana‘ és una entitat formada per vuitanta membres provinents de moltes comarques del País Valencià i d’arreu, que actuen d’ambaixadors del fenomen bandístic.

Fan concerts, cercaviles i entrades de moros i cristians i divulguen el repertori tradicional, clàssic i de nova creació amb obres de gran modernitat, obres per a instruments solistes, poemes simfònics, pasdobles, marxes, composicions amb dolçaines i molt més.

Segons el director, Vicent Coleto, el repertori és pensat perquè els músics s’ho passen bé i és adequat als nivells distints dels músics. El 80% de les peces són de compositors valencians. De fet, han fet tres concerts exclusius de música festera i alguns altres en què intercalen obres de Wagner i Xostakòvitx entre compositors com ara el prestigiós Rafael Talens, Joan Enric Canet, Óscar Navarro i Ramón Garcia, entre més.

Amistat i bona música

Gran part dels músics formen part de la banda per retrobar el sentiment de comunitat que ofereixen aquestes formacions; n’hi ha que hi són per a no perdre la tècnica de l’instrument o per a tenir moments d’esbarjo, per exemple. Però tothom s’hi implica de la mateixa manera i amb un objectiu clar: fer música, fer cultura.

Hi ha encarregats de la comunicació, de coordinar les actuacions i els assaigs, de preparar la sala d’assaig i d’organitzar els viatges, per exemple. 

Enric Alberola toca la trompa i és l’encarregat de l’arxiu. Explica amb sornegueria i bon humor que és l’arxiver per eliminació però que li agrada remenar papers. I afegeix que la gent hi participa pel comboi i per fer amics, però que tothom comparteix les ganes de fer música. ‘Només anant als assajos ja m’ho passe bé –diu–. Estàs còmode amb la gent que ve de contextos diferents però que comparteix la filosofia de fons.’

Aquesta diversitat també es veu en el tipus de formació acadèmica dels seus integrants: hi ha músics amb la carrera acabada i amb estudis de grau professional, però cadascú s’ha criat en la seua banda d’origen.

Al remat, aglutina distintes concepcions del fet musical amb intèrprets avesats a treballar per a la festa dels moros i cristians, a fer concerts amb banda simfònica, a participar en certàmens de prestigi i a tocar en les anomenades xarangues, per exemple. La formen arquitectes, docents de primària, de secundària, d’universitat, d’escoles de música i de conservatori, informàtics, traductors, banquers, professors de l’Orquestra del Liceu i de l’OBC, compositors i un cuiner.

Vicent Coleto és compositor i professor de trombó de l’OBC, a més de director de la banda. Diu: ‘Aquesta plantilla permet de fer coses molt bones perquè hi ha gent que toca molt bé i arrossega els qui no toquen tant. Tenim els peus a terra perquè la banda fluctua molt, hi ha gent que ve i no torna perquè no li agrada, perquè se’n torna al País Valencià o va a viure a una altra ciutat. Però hi ha una base sòlida amb molta germanor. Això ens ha consolidat.’

Un espai de sociabilitat, particular

Més enllà de les actuacions, hi ha un espai de sociabilitat únic que aplega sentiments i emocions diverses, difícils d’ataüllar en un concert. Una manera de fer, particular, que recorda les experiències que ofereixen les bandes de les federacions, però que no es repeteix enlloc dels Països Catalans, de la mateixa manera.

Perquè el fet de comptar amb músics de diverses comarques fa possible un contacte proper i constant. La Valenciana serveix perquè tothom es conega una mica millor, per a descobrir pobles, les variants més locals del català, els menjars del país, les tradicions i, és clar, per a discutir sobre l’autèntica paella i riure. 

Al darrere de la banda hi ha moltes hores de faena, xarrades, viatges, emocions compartides, maldecaps i dificultats, bon humor i àpats de caire festiu que serveixen per a teixir el territori amb el fil de l’amistat. Assagen cada setmana a la Casa València de Barcelona i cada assaig és una festa.

Les trobades del dissabte al matí en són un bon exemple: treballen durant dues hores i, en acabar, comparteixen el dinar que els prepara el mestre paeller Ernesto Forner, viatjant tèxtil jubilat que fa trenta anys que viu a Barcelona. L’àpat es transforma en una celebració que s’allarga fins a l’hora de sopar amb música en directe, improvisada, on tant hi sona una marxa cristiana com un bolero d’Antonio Machín i un pasdoble amb instruments de vent, piano i percussió.

Al remat, cada assaig significa, per a molts, una dosi cultural i social que fa créixer el sentiment de pertinença al col·lectiu. 

Els orígens

Actualment, la Valenciana és una de les cinquanta-dues bandes de la Federació Catalana de Societats Musicals, però el germen es remunta a la creació de la xaranga la Mentireta, un grup d’amics vinculats a l’Espai País Valencià (EPV) formació musical reduïda i circumstancial que servia per a acompanyar els actes de l’associació, almenys, d’ençà de l’any 2010.

La banda es va constituir oficialment l’any 2016, arran de la participació de la xaranga en l’Entrada de Moros i Cristians a la Vila de Gràcia. L’acte es va emmarcar en les jornades de música festera que va organitzar Casa València a Barcelona i l’EPV i va resultar un èxit de participació: la xaranga va multiplicar per quatre el nombre d’integrants. 

D’ençà del seu debut al passeig de Sant Joan, el 30 d’abril de 2016, compta amb Vicent Coleto com a director titular i ha augmentat el nombre d’intèrprets i activitats. Ja ha fet dotze concerts i unes quinze cercaviles. Se’n destaca el concert ‘Botifarra’ a banda, amb la Valenciana, al Centre Artesà Tradicionàrius; el concert al Conservatori del Bruc en favor de l’ONG ProActiva Open Arms; i la participació al cicle Bandes als Ateneus, que organitza l’Ajuntament de Barcelona i l’Icub.

Des de bon començament, la Valenciana és una formació assembleària i associativa. Va començar amb aportacions altruistes dels membres de la junta per a comprar instruments de percussió, faristols, carpetes i més materials.

El president, Dani Rico, diu que la viabilitat econòmica de la banda continua essent un desafiament. Segons Rico, ‘exportar el model de les bandes valencianes de poble a una gran capital com Barcelona és complicat. No tenim recursos per a fer-nos publicitat i traure el cap, tot i que comencem a tenir un públic assidu que ens encoratja a continuar lluitant.’

Els concerts següents, a Amposta i València

El 30 de març tocaran a la capital del Montsià, dins el cicle Amposta de Banda a Banda, i el 18 de maig al Certamen de la Diputació de València, com a banda convidada, serà la segona actuació que fan al País Valencià.

Aquests concerts volen mostrar la versatilitat de la formació amb el pasdoble Mi Barcelona, la suite simfònica Estellesania, basada en tres poemes del poeta de Burjassot, l’explosiva obra Euphoric City, el poema simfònic Vasa i la marxa mora Penya Cadell. Encapçalats, respectivament, pel director convidat Carlos Esteve i pel director titular, Vicent Coleto. 

La Valenciana arrela a Barcelona

La Valenciana forma part del teixit associatiu de la Vila de Gràcia i té el suport de l’Institut de Cultura de Barcelona, de l’Ajuntament de Barcelona i de la Federació Catalans de Societats Musicals.

Entre els projectes de futur, es destaca un concurs de composició de música festera amb el concert de les obres finalistes, i continuar acollint intèrprets i oferint concerts i cercaviles arreu del país. Perquè la Valenciana s’ha creat per a quedar-se i fer cultura, tot divulgant la música de banda i oferint un espai d’integració en què la música pren el protagonisme.

Coleto resumeix un sentiment que comparteixen gran part dels integrants: ‘Jo sóc músic de banda i sóc músic gràcies a això. Així que la Valenciana ha fet que el meu cuquet bandístic, que estava apagat a Barcelona, tinga una flama extraordinària.’