04.02.2022 - 21:50
|
Actualització: 04.02.2022 - 21:58
Aquestes darreres hores, ha circulat per WhatsApp la convocatòria d’una vaga de targetes en què s’insta els ciutadans a renunciar a l’ús de la targeta bancària durant el dia d’avui. “Que ningú pagui amb targeta per donar una lliçó als bancs pel seu tracte dolent a les persones grans”, resa el missatge.
No se sap qui és l’impulsor de la iniciativa, que respon al descontentament generalitzat amb un sector bancari que molts consideren que com més va menys consideració té pels seus clients. En concret, els afectats assenyalen dos fenòmens, la manca de sucursals on fer gestions i les dificultats a l’hora de retirar efectiu dels caixers, que representen dues cares de la mateixa moneda: la digitalització del sector bancari.
La digitalització de la banca, a qualsevol preu
La consolidació de la telefonia mòbil i la crisi financera del 2008 han estat els dos grans catalitzadors de la digitalització del sector bancari, que la darrera dècada ha optat clarament per la banca virtual. Les xifres parlen per si soles: al Principat, un 64% de les sucursals bancàries han tancat durant aquests darrers dotze anys; al País Valencià i les Illes, la davallada en aquest mateix període ha estat de més d’un 50%. A aquest fenomen, s’hi ha d’afegir la proliferació dels mitjans de pagament electrònic, que han reduït la prevalença dels diners en efectiu. És en aquest context que moltes entitats han aprofitat l’avinentesa per reduir costos a qualsevol preu, i han retirat fins i tot els caixers automàtics: al Principat, gairebé la meitat de municipis no en tenen; al País Valencià, la xifra total de caixers s’ha reduït de més d’un 45% d’ençà del 2008.
El descontentament per aquesta política de digitalització forçada es multiplica pel fet que, al contrari que durant la crisi financera de 2008, les entitats bancàries han gaudit de grans beneficis durant aquests darrers anys: la desatenció, doncs, no és pas un imperatiu econòmic sinó una política deliberada de reducció de costos que acaben pagant tant els qui tenen un menor domini de la tecnologia –principalment la gent gran– com els qui viuen fora dels principals nuclis urbans del país.
La gent gran és qui sol estar menys avesada a les noves tecnologies i, per tant, qui sol tenir més problemes per a fer gestions que abans es feien presencialment, però que ara els bancs insten –o fins i tot obliguen– a fer de manera virtual. La manca de caixers és un maldecap afegit per a aquest sector més vulnerable de la població, que fa un ús molt més gran de l’efectiu que no pas els joves, més avesats a les targetes de crèdit i altres mitjans de pagament electrònic, com ara les aplicacions mòbils.
Més enllà de l’escassetat creixent de caixers automàtics i de sucursals, la gent gran lamenta l’obstruccionisme del sector. Alguns bancs cobren comissions desorbitades per retirar diners o prohibeixen de retirar-ne a partir d’una determinada hora, mentre que altres posen tota mena de dificultats per a fer presencialment tots els tràmits que es poden fer digitalment.
Aquesta “bretxa digital” s’ha agreujat arran de la pandèmia, que ha aïllat moltes persones grans i les ha obligades a fer tota mena de gestions i operacions bancàries que abans solien fer acompanyades de persones més joves. Un factor afegit és que la covid-19 ha obligat a tancar gran part de les sucursals bancàries del país–si més no, temporalment–, cosa que ha deixat milers de persones grans sense oficina de confiança a la qual assistir.
La desatenció bancària alimenta el desequilibri territorial
Si bé el problema és present a tot el país, és més constrenyedor als pobles petits i mitjans. Els bancs, en l’afany d’estalviar a costa del client, han concentrat els tancaments d’oficines allà on eren menys rendibles: fora de les grans àrees metropolitanes amb més densitat de població. Això fa que centenars de milers de persones s’hagin de desplaçar lluny dels seus municipis de residència per fer qualsevol gestió bancària: només a Catalunya, es calcula que hi ha uns 210.000 ciutadans en aquesta situació. Per a la gent gran que viu fora de les principals poblacions del país, aquesta circumstància complica encara més l’accés als serveis bancaris, atès que sovint l’única opció per a fer operacions tan bàsiques com treure diners implica recórrer desenes de quilòmetres.
Aquest desequilibri territorial preocupa, especialment, els representants dels municipis més petits del país. Per exemple, el Consell Comarcal d’Osona, que denuncia que vint-i-quatre dels cinquanta pobles de la comarca no tenen ni caixer ni tampoc oficina. El problema afecta fins i tot els municipis mitjans de la comarca: a Torelló, per exemple, hi ha barris sencers que ni tan sols disposen de caixer. Joan Carles Rodríguez, president de l’ens, s’ha entrevistat amb representants de la Generalitat per fer front a la qüestió.
“Sóc gran, no idiota”: la gent gran es rebel·la contra la desatenció bancària
Si bé la polèmica per la desatenció bancària fa anys que cueja, el fenomen ha agafat nova volada aquestes darreres setmanes arran de la campanya “Sóc gran, no idiota“, que ja ha aconseguit més de mig milió de signatures a la plataforma Change.org. Impulsada per Carlos San Juan, un jubilat valencià de setanta-vuit anys, la iniciativa reclama als bancs un tracte més humà a les sucursals. “Tinc gairebé vuitanta anys i m’entristeix molt veure que els bancs s’han oblidat de les persones grans com jo”, lamenta San Juan a la petició. “Ara quasi tot és per internet i no tots ens entenem amb les màquines. No ens mereixem aquesta exclusió”, afegeix.
San Juan, que admet que ha arribat a sentir humiliació a l’hora de demanar ajuda al banc i que l’atenguessin “com si fos idiota”, recorda que hi ha molta gent gran que està sola i no té ningú que l’ajudi. És per això que reivindica “que no tot siga per internet” i que “els bancs atenguen les persones grans sense traves tecnològiques i amb més paciència i humanitat”.
A més, recorda que el marge de benefici de les entitats financeres no fa pas “impossible de plantejar” la inversió que la seva proposta requeriria. “En una població envellida com la nostra, serem molts els clients que ens en podrem beneficiar”, conclou.
El ressò de la iniciativa ha estat tal que fins i tot el batlle de València, Joan Ribó, s’ha reunit amb San Juan per tractar la qüestió. L’ajuntament ha anunciat que valorarà “estimular amb el sistema impositiu” i gravar les entitats bancàries que no ofereixin un tracte adient a les persones grans, una proposta que segons Ribó ha estat proposada per San Juan. Si bé agreix l’atenció, San Juan –que també s’ha entrevistat amb el ministre d’Economia espanyol i el governador del Banc d’Espanya– ha manifestat que no estarà plenament satisfet fins que no hi hagi transformacions en l’atenció bancària. “Hem de lluitar pels nostres drets, pacíficament però sense descans”, va dir a la sortida de l’audiència amb Ribó.
La societat es mou per fer front a la desatenció bancària
La iniciativa impulsada per San Juan és, probablement, la campanya més mediàtica relacionada amb el fenomen de la desatenció bancària, però no és pas l’única. La lluita contra la desatenció bancària, de fet, és una de les grans reivindicacions de les associacions de suport a la gent gran, i diverses entitats de la societat civil han proposat iniciatives per a fer-hi front. És el cas del Síndic de Greuges, que en un comunicat publicat el mes passat va reclamar mesures contra un problema que considera “d’interès general”. Segons dades de l’entitat, el 12% de la població catalana té dificultats per a accedir als serveis bancaris.
D’ací ve que diverses entitats de govern hagin impulsat iniciatives per a combatre la desatenció bancària. El govern valencià va anunciar l’agost passat la instal·lació de cent trenta-cinc caixers automàtics en municipis en risc de despoblament, en una iniciativa que va comportar una inversió de vuit milions d’euros. A les Illes, Correus ha anunciat un pla per a instal·lar vint-i-nou caixers automàtics en municipis de l’interior. Quant al sector privat, alguns estancs s’han començat a fer càrrec d’algunes de les funcions dels caixers automàtics i permeten als clients de fer ingressos o bé pagar rebuts.
L’Ajuntament de Barcelona va anunciar fa unes setmanes una prova pilot per a instal·lar caixers automàtics en equipaments municipals. Segons que com va explicar, també s’obrirà aviat una línia directa d’atenció als afectats per la desatenció bancària, si bé els detalls d’aquesta proposta encara s’han de concretar. Destaca també la iniciativa de la cadena de supermercats Bonpreu Esclat, que ha arribat a un acord amb Caixa d’Enginyes perquè els clients puguin retirar fins a cent cinquanta euros en efectiu cada vegada que facin una compra amb targeta superior als quinze euros.
Amb tot, les entitats de representació de la gent gran continuen exigint la implementació d’un pla de govern més ampli contra la desatenció bancària. És per això que la plataforma Per una Banca Digna Per a la Gent Gran, que agrupa més d’una vintena d’organitzacions socials, ha convocat una mobilització a Tarragona el 6 de març. A la protesta, s’hi han afegit CCOO i UGT, que en un comunicat publicat ahir demanen de “posar fi a aquesta desigualtat múltiple i facilitar la vida a la gent gran, marginada d’un món digital que moltes vegades no està al seu abast”. I conclouen: “Cal que el govern adopti mesures per a evitar l’exclusió de la nostra gent gran en tots els àmbits, també el digital.”
