20.07.2022 - 21:08
|
Actualització: 20.07.2022 - 21:44
La Universitat Pompeu Fabra ha estrenat la Càtedra UPF Futurs de la Comunicació, que té l’objectiu principal de sumar esforços públics i privats per fomentar la recerca col·lectiva en aquest àmbit. La càtedra s’ha presentat en un acte a la sala la Nau, que ha comptat amb la participació d’Oriol Amat, rector de la UPF; Eulàlia de Nadal, vice-rectora de Transferència de Coneixement; i Jordi Balló, director del departament de comunicació i director de la càtedra.
El projecte compta inicialment amb catorze empreses cofundadores, una de les quals VilaWeb. Hi ha també Betevé, Grup Havas, Lavínia, Mediapro, Ara, Filmin, Broadcaster, el Clúster Audiovisual de Catalunya, la Xarxa Audiovisual Local, l’AMIC, Eurecat, Cugat Mèdia i Layers of Reality.
Jordi Balló ha dit: “És molt habitual en el camp de la comunicació i la cultura pensar en termes immediats, i molt difícil de pensar amb la perspectiva de cinc o deu anys. Aquest és el repte, que creiem que respon a una necessitat, com ho demostra la capacitat que ha tingut aquesta càtedra de vincular com a socis fundadors les empreses i institucions més innovadores dels diversos sectors comunicatius.”
Balló també ha destacat que la càtedra aporta un fet inèdit: la implicació directa de les catorze empreses i institucions cofundadores. “Això ens dóna l’oportunitat única de treballar d’una altra manera en l’estudi i aplicació de resultats”, ha dit.
Durant l’acte també ha pres la paraula l’editora de VilaWeb, Assumpció Maresma, que ha remarcat la crisi de credibilitat que viuen els mitjans i l’allunyament dels sectors més joves de la població. Maresma ha assenyalat que un dels desafiaments de futur és que no es perdin els valors del periodisme, la transmissió de coneixement, la cohesió social i l’anhel de construir una societat millor.
Oriol Amat, rector de la UPF, en el parlament que tancava el torn d’intervencions, ha exposat la preocupació per la diferència de velocitat entre la universitat i la societat: “El món va ràpid i les universitats van molt lentes –ha dit–. Cada vegada som una mica més lluny d’on és el món. Aquesta distància hem de mirar d’escurçar-la.” Ha destacat que, si bé a Catalunya, amb un 1 per 1000 de la població mundial, es fa l’1% de la producció científica, l’impacte d’aquest coneixement ja no és tan bo, sinó per sota de la mitjana europea. “Al final la ciència existeix per intentar de millorar el benestar de la població, i aquesta càtedra que avui s’engega és un bon exemple de generació de coneixement aplicat, una eina de transferència de coneixement en dues direccions, i que té un impacte directe en la societat.”