13.12.2016 - 22:00
|
Actualització: 13.12.2016 - 22:38
La Universitat de València fa avui un altre acte per a commemorar el quarantè aniversari del Departament de Filologia Catalana. A les sis del vespre, a la sala d’actes Manuel Sanchis Guarner de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, s’hi podrà escoltar la ponència ‘Paraules en l’espai’, a càrrec del doctor Joan Veny, catedràtic emèrit de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i prestigiós lingüista mallorquí, expert en dialectologia. També hi intervindrà Rubén Trenzano, director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat, i serà presentat per Antoni Ferrando. El podreu seguir en directe des d’ací.
El cantant Pau Alabajos, encarregat de la clausura i ex-alumne de Filologia Catalana, ha explicat a VilaWeb que per a ell és un honor de participar en un acte d’aquestes característiques, per la importància tant històrica com cultural del Departament de Filologia Catalana: ‘Part del que sóc i part de la meua feina creativa s’inspira en tot el que he après en l’etapa acadèmica.’
Per a celebrar el quarantè aniversari, s’han organitzat un seguit d’actes: conferències, actuacions musicals i teatrals, la presentació d’un documentari i l’elaboració d’un llibre commemoratiu. La sessió inaugural fou el 14 de setembre i la commemoració s’allargarà fins al 30 de juny de l’any vinent. Hi participaran noms cabdals de la llengua i la cultura del País Valencià, com ara Feliu Ventura, Xavi Sarrià i Eva Dénia.
La primera pedra per a la normalització de la llengua i la cultura
El Departament de Filologia Catalana fou impulsat pel filòleg, historiador i escriptor Manuel Sanchis Guarner l’any 1976. Durant el franquisme ja s’havien fet intents clandestins per a enfortir la llengua i la cultura valencianes. Sanchis Guarner mateix promogué cursos extracurriculars de català i també seminaris i més iniciatives, moltes de les quals foren prohibides per la dictadura.
Amb la mort del dictador, es va poder crear un departament competitiu, amb un gran cos de docents, que avui dia és referència. D’aquesta manera es posaven les bases de la normalització de la llengua i la cultura al País Valencià i el departament es convertia en ‘far de la valencianització de la universitat i part de la història de la llengua del nostre poble’, segons paraules de qui n’és director, Emili Casanova.
Com diu Francesc Martínez, vice-degà de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, el Departament de Filologia Catalana al País Valencià ha estat fonamental per a la recuperació de la llengua i el retrobament del país amb la cultura. Recorda que Sanchis Guarner vinculava la creació d’aquest nou departament amb el fenomen del cosmopolitisme. ‘Vivim una etapa que ens demana ser poliglots combatent el monolingüisme i el monolitisme’, deia.
El departament, doncs, naixia de les ganes de superar una etapa fosca per a la llengua i la cultura, ‘amb les condicions del resistent’, diu Martínez. I quatre dècades més tard manté intacte ‘l’esperit combatiu per la llengua pròpia i alhora l’esperit cosmopolita i científic de Sanchis Guarner’.
L’impacte sobre les noves generacions
‘En un moment tan dur de repressió i de poc compromís amb la cultura, la creació del departament ha fet una tasca importantíssima: formar els docents que ara ensenyen llengua a les noves generacions de valencians’, explica Alabajos. ‘Aquests professors són els que han anat normalitzant la llengua valenciana i han permès que, avui dia, ja puguem dir que hi ha generacions que han viscut plenament en valencià gràcies a les línies en valencià de l’ensenyament obligatori.’
Així mateix, gent com ara Feliu Ventura, Xavi Sarrià, Josep Nadal… han cursat aquests estudis, que també han influït les noves fornades de poetes, dramaturgs i escriptors del País Valencià.
Reivindicació, investigació i amor a la llengua
És difícil de separar el component de lluita i el component acadèmic inherents al Departament de Filologia Catalana. ‘Molts dels qui hem estudiat filologia ho hem fet per una qüestió d’implicació social i cultural –diu Alabajos–, però també hi ha una part acadèmica.’
A banda de reivindicar la llengua i la cultura, al Departament de Filologia Catalana hi ha recerca i aprofundiment filològics. Tot perquè els docents puguin ensenyar millor la llengua del País Valencià. ‘La filologia té una part d’amor a la llengua: des d’aquest amor hem d’aprofundir en el coneixement de la llengua per tenir-ne cura. Com més la cuides més la sents pròpia i més orgullós te’n sents.’
