07.02.2019 - 09:51
Barcelona, setembre del 2018. Un grup de joves refugiats provinents del Líban arriben a la ciutat. La guerra els ha fet abandonar-ho tot, també els estudis, i ara sembla que han trobat una oportunitat per seguir formant-se lluny de les zones de conflicte. Són 18 estudiants amb aspiracions professionals molt diverses –des de convertir-se en enginyers fins a especialitzar-se en diplomàcia– que ara reprendran les seves carreres en les universitats catalanes gràcies a un programa d’acollida impulsat per la Generalitat.
Aquest projecte, que es troba en fase de prova pilot, va néixer a partir d’un macro acord entre l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR)-Líban, l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats Palestins a l’Orient Mitjà (UNRWA), la Secretaria de Migracions, Igualtat i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya (SMIC) i les universitats catalanes públiques i privades.
Tal com explica la Marlen Niubó, tècnica en el Consell d’Acollida de persones refugiades de la Generalitat, “la beca no es tracta simplement d’una acció humanitària –acollir persones–, sinó que també vol formar uns joves que integren la ‘generació perduda’, aquella que ha hagut d’interrompre els seus estudis per fugir de la guerra”.
En aquest sentit, Niubó assegura que durant el procés de selecció del programa s’han volgut prioritzar joves amb estudis “que ajudin a la reconstrucció del seu país, tant des d’un àmbit més físic –com serien les arquitectures–, com també des d’una vessant més social –com ara Ciències Polítiques–, que contribueixin a la creació de processos de pau que perdurin al llarg del temps”.
Les universitats on han estat assignats els estudiants són les responsables de cobrir les seves taxes de matrícula, així com el material escolar necessari. Alhora, l’SMIC es fa càrrec del cost del viatge i de l’allotjament dels joves, que actualment estan en residències o amb famílies d’acollida. A part, Assistència Sanitària Col·legial els procura gratuïtament la cobertura sanitària.
Per tal de facilitar l’adaptació acadèmica, els estudiants han estat aprenent llengua castellana, via la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i llengua catalana, a través de la Direcció General de Política Lingüística.
A part, una altra mesura que s’ha pres per afavorir la seva inclusió en l’entorn educatiu ha estat l’assignació de mentors per part de les universitats perquè els orientin a diari, també en el seu àmbit personal, i els ajudin també amb tràmits administratius relacionats amb el visat o l’empadronament, per exemple.
La durada de la beca s’allargarà fins que els joves acabin els seus estudis, siguin de grau o de màster. Molts d’ells ja han manifestat que aleshores els agradaria tornar al seu país d’origen per contribuir a refer-lo i millorar la seva situació.
De la “porta del desert”, a Barcelona
En Mohanad, de 28 anys, és un dels estudiants que han obtingut la beca. Després de veure’s obligat a interrompre els seus estudis diverses vegades a causa del conflicte armat a Síria, a mitjans d’aquest febrer s’incorpora al màster en Ciència i Enginyeria de Materials a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). La seva història arrenca a la població siriana de Salamiyah, la “porta del desert”, com la descriu ell.
Un projecte pioner a Espanya
Un dels principals mèrits d’aquest programa, tal com assenyala la coordinadora de Responsabilitat Social de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Lídia Fosalba, és que es tracta d’una iniciativa “pionera a nivell estatal” que posa en valor l’aliança establerta entre totes les universitats catalanes, tant públiques com privades.
Per tal d’avaluar el projecte, s’ha format una comissió de seguiment que vetllarà per detectar els principals obstacles i proposar possibles millores. Estarà formada per dos representants de les universitats catalanes –pertanyents a la Universitat de Barcelona (UB) i a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)– i dos delegats de l’SMIC.
Aquest comitè, que comença a reunir-se a partir del mes de febrer, apostarà per garantir que en un futur es consolidi el programa i que puguin arribar a Catalunya més estudiants com el Mohanad, a qui la guerra no l’ha aconseguit allunyar de les aules.
