17.11.2016 - 22:00
|
Actualització: 17.11.2016 - 22:15
Una vegada constituït el govern espanyol, ja li han començat a arribar els retrets de la Unió Europea. Concretament, aquesta setmana Brussel·les ha assenyalat nombroses vegades Espanya per incompliments i males gestions, i fins i tot l’ha amenaçat amb els tribunals si no canvia algunes decisions. Tot això en un context de pèrdua d’influència i prestigi, i poques setmanes abans que el congrés espanyol aprovi un pressupost per a l’any vinent amb cinc mil milions d’euros de retallades.
Ha estat una setmana dura per al nou govern de Mariano Rajoy. Dimecres, la Comissió Europea (CE) tornava a perdonar Espanya pels incompliments de dèficit públic: no li ha congelat els fons estructurals, i gràcies a això el govern espanyol podrà cobrar uns 1.200 milions d’euros. Tot i aquesta ‘clemència’ europea, la comissió recordava a Rajoy que, segons les previsions actuals, Espanya no assoliria ni l’objectiu de dèficit ni l’esforç fiscal recomanat.
Malgrat reconèixer algunes millores, l’executiu europeu retreia a l’estat espanyol que l’endeutament i la taxa de desocupació fossin massa elevats, cosa que dificulta molt la reducció de la pobresa. Per Brussel·les, són importants l’alta desocupació juvenil i la de llarga durada. Pel que fa al deute, s’ha mantingut estable gràcies en part al creixement ‘sòlid’ de l’economia espanyola, però Europa n’assenyala especialment que el dèficit sigui massa alt.
Tot això es detalla en el document ‘Mecanisme d’alerta per al 2017’, en què la CE enumera els desequilibris macroeconòmics dels socis de la UE, amb l’objectiu d’evitar que ‘perjudiquin el correcte desenvolupament de les seves economies’ (sempre segons la recepta europea).
Dos mesos per a complir la normativa hipotecària
També aquesta setmana la Comissió Europa ha amenaçat l’estat espanyol de portar-lo als tribunals si no aplica la normativa sobre hipoteques. Espanya i vuit estats van ultrapassar el termini per a transposar la directiva europea 2016/17/UE i l’executiu comunitari va assegurar que, si no actuaven abans de dos mesos, serien duts davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
Aquesta normativa es va adoptar amb l’objectiu de millorar les mesures de protecció dels consumidors i reforçar la confiança en el mercat hipotecari. La llei exigeix que la informació sigui més clara i entenedora per als clients i que es faciliti la possibilitat de comparar ofertes i escollir el producte que més s’adeqüi a les necessitats de cadascú.
Amenaça de multa per mala gestió
Si amb la normativa hipotecària hi ha dos mesos de marge, ahir la CE va anunciar que portaria Espanya davant el TJUE per haver incomplert les normes sobre recollida i tractament d’aigües residuals. Europa defensa que li sigui imposada una multa d’almenys 46,5 milions d’euros perquè una sentència anterior ja l’obligava a complir la llei europea.
‘Cinc anys més tard, la qüestió encara no s’ha resolt en disset nuclis urbans de l’estat espanyol’, criticava l’executiu europeu. Les comunitats autònomes han de garantir que les aigües residuals siguin recollides i tractades degudament, però això no passa a tot arreu. Concretament en alguns punts d’Andalusia, Astúries, Galícia, el País Valencià i les illes Canàries no es compleix la normativa europea, fet que implica ‘riscos greus’ per a quasi un milió i mig de persones.
La CE, doncs, proposa una sanció de 46,5 milions d’euros més una multa de 171.217 euros cada dia si persisteix l’incompliment de l’estat espanyol.
Una llei que eviti ‘un segon Castor’
Més crítiques també en relació amb els fets de la plataforma de gas Castor. L’octubre del 2013, un terratrèmol de magnitud 4,2 a l’escala de Richter provocat per les operacions de la instal·lació va atemorir els veïns d’algunes poblacions de les terres de la Sénia.
La Comissió Europea va exigir ahir al govern espanyol que apliqués la directiva sobre seguretat de les operacions marítimes relatives al petroli i al gas. Espanya té novament dos mesos per a complir aquesta llei si no vol acabar davant el TJUE. La normativa, segons que va explicar l’eurodiputat català Francesc Gambús, garanteix que no hi pugui haver ‘un segon Castor’. Inclou tot de normes per a prevenir i evitar accidents i estableix que les empreses amb llicència d’exploració i producció han de tenir un finançament sòlid i coneixements tècnics necessaris i que es facin plenament responsables dels danys que puguin causar.
Pèrdua d’influència d’Espanya a la UE
Aquestes amenaces, sancions i crítiques de Brussel·les coincideixen amb una pèrdua d’influència de l’estat espanyol a Europa. En són una prova les decisions d’Angela Merkel després del Brexit, o bé la presència gairebé nul·la de polítics espanyols a les institucions europees. I, així mateix, els mesos del govern de Rajoy en funcions i la mala política exterior de l’estat espanyol aquests darrers mesos.
Alhora, amb un govern en plenes facultats, Europa ja ha començat a fer pressió sobre Madrid perquè aprovi un nou pressupost que inclogui unes retallades d’uns 5.000 milions d’euros per adequar-se a les exigències de la UE. El govern de Rajoy haurà d’aprovar aquests comptes amb el suport previsible de Ciutadans i el PSOE, en compliment de l’acord d’estabilitat i per la por dels socialistes a unes noves eleccions.
