16.06.2016 - 22:00
|
Actualització: 16.06.2016 - 22:07
Milers de refugiats malviuen en camps i assentaments del nord de França amb l’esperança d’arribar a la Gran Bretanya. El camp de Calais, que té el malnom de ‘la Jungla’, és el més conegut de tots, però de misèria se’n respira a molts més llocs. Fins i tot a la rodalia de París: la policia francesa va desballestar, la setmana passada, un camp improvisat a l’estació de metro de Stalingrad. En aquesta situació de desarrelament i desprotecció, els qui pateixen més són els infants, segons un estudi de la UNICEF. L’informe denuncia casos d’explotació sexual, violència i treballs forçats. Hom calcula que hi ha uns cinc-cents menors no acompanyats sobrevivint en set camps i assentaments del nord de França.
Esto pasa en las estaciones del metro elevado, stalingrad paris. La estacion fue inaugurada apenas en 1903! pic.twitter.com/QiRlNtx5Vx
— juana (@Juanaafanador1) April 26, 2016
Els testimonis, molts provinents de zones en conflicte, relaten històries tràgiques que inclouen casos d’esclavitud per a saldar deutes i activitats criminals forçades. La violència sexual és una amenaça constant i un fet recurrent en les històries dels menors. Parlen d’explotació sexual, violacions i prostitució forçada de criatures. Algunes adolescents expliquen que els exigeixen favors sexuals en canvi de falsos passatges per a arribar al Regne Unit: es calcula que dos mil infants sols han travessat la Mànega d’un any ençà.
https://twitter.com/Rachel_Mantell/status/738289702428651520
La UNICEF, per elaborar l’informe, ha entrevistat seixanta nens i nenes de països com ara l’Afganistan, Egipte, Eritrea, Etiòpia, l’Iran, l’Irac, Kuwait, Síria i el Vietnam. Els entrevistats, entre onze i disset anys, viatjaven tots sols i es troben atrapats en set camps diferents del nord de França. Alguns es queixen que els traficants que n’abusen els cobren una ‘quota d’entrada’ si volen dormir dins el perímetre del camp. Les condicions inhumanes dels assentaments i els camps també són motiu de lament.
Sebastien Lyon, director exectiu d’UNICEF França, considera prioritari de crear ‘espais de protecció’ on els menors que continuïn arribant al país puguin rebre informació en el seu idioma i adaptada a la seva edat. El seu homòleg del Regne Unit reclama al govern britànic una acció immediata perquè els infants no continuïn caient en mans dels traficants. I denuncia la lentitud del programa de reunificació familiar del govern de David Cameron: ‘Sabem que hi ha almenys 157 nens a Calais amb el dret reconegut d’estar amb la seva família al Regne Unit.’
Els menors romanen cinc mesos de mitjana en aquests camps i assentaments, però alguns hi són, almenys, de fa nou mesos. No obstant això, la mitjana d’espera creix amb rapidesa, a causa d’un augment de la seguretat a les fronteres. Aquesta demora innecessària pot causar desesperació entre els menors, que els pot fer arriscar-se a abandonar França.
L’estudi es complementa amb «Un perill en cada etapa del camí», un informe de la UNICEF sobre les rutes que segueixen els nens per arribar a Europa, en què se subratllen els perills que han d’encarar durant el camí.
