05.07.2018 - 22:00
|
Actualització: 09.07.2018 - 14:42
[En una primera versió de l’article s’ha publicat una fotografia on apareixien Jaime Vizern, Raúl Macià, Cristina Arias i Jordi Cervantes, acompanyades de persones no vinculades a les seves accions. Per aquest motiu VilaWeb ha rectificat i ha retirat la fotografia.]
L’arribada de quatre dels presos polítics catalans a la presó dels Lledoners de Sant Joan de Vilatorrada ha fet sortir a la llum pública alguns dels feixistes més actius de la comarca del Bages. Dimarts a la nit tres d’aquests individus van agredir un home a prop del centre penitenciari, on feia guàrdia tot esperant l’arribada de Junqueras, Romeva, Sànchez i Cuixart. Malgrat l’aparent impunitat que semblava haver-hi de primer i tenint en compte alguns precedents, avui els Mossos han anunciat que havien detingut un dels autors de l’agressió.
No n’han revelat la identitat –no ho fan mai–, però tot apunta que és Tony Noguera, autor de l’agressió, tal com demostren diverses imatges i testimonis, que acudeix habitualment a les concentracions d’extrema dreta. La comarca del Bages és un dels focus de Catalunya on el feixisme és més actiu, com ho demostren manifestacions recents i agressions com la de dimarts.
Momento en el que tres fascistas españoles que arrancaban lazos amarillos han agredido brutalmente a un catalán en Lledoners -trasladado en ambulancia a un hptal. de Manresa.
És necessari autodefensar-nos i fer el que calgui per protegir-nos. PROU.#LlibertatPresosPolítics pic.twitter.com/iz4cIl3Jmm
— 𝕾𝖊𝖗𝖌𝖎 𝕸𝖆𝖗𝖙𝖎𝖓𝖊𝖟 (@sergipinkman) July 3, 2018
En aquestes imatges es pot veure com Tony Noguera esborra pintades quan, tot d’una, s’adona que algú l’enregistra i de seguida li clava una guitza i uns quants cops, fins que li fa caure l’aparell a terra. Dos ultres més s’afegeixen a estomacar l’home. De resultes de l’agressió, la víctima va haver de ser hospitalitzada a Sant Joan de Déu, a Manresa. Segons Nació Digital, l’agressor també va llançar-li dissolvent que duia per arrencar adhesius.
Noguera, la imatge del qual ha corregut com la pólvora a les xarxes socials, ha participat en nombrosos actes d’ultradreta i mítings de Ciutadans. És membre dels autoanomenats Grups de Defensa i Resistència del Bages, que aquestes últimes setmanes s’han especialitzat a actuar de nit per les viles de la comarca per retirar simbologia independentista.
Aquestes accions són coordinades per Democracia y Unidad Española (DUE), creada el mes de novembre si ens guiem per la informació que publica a Facebook. Es defineixen com una entitat sense ànim de lucre nascuda a Sant Fruitós del Bages i que vol ‘combatre el nacionalisme i el secessionisme impositiu d’una minoria’. Que se sàpiga, es limiten a actuar de nit i a llevar tota la simbologia que tingui a veure amb l’independentisme i el suport als presos polítics. Fa poc es vantaven d’haver arrencat desenes de banderes i pancartes amb missatges polítics de viles del Bages, tal com mostra la imatge que hi ha sobre aquestes línies. O el vídeo que hi ha a continuació, i que correspon al 2 de juliol a la matinada. L’endemà Callús es va despertar sense molta de la simbologia que s’havia repartit pels carrers.
Limpiando de nuevo callus !!! @HolaTabarnia @Bcnisnotcat_ @bcnviafora @DUE_17 @PT_Lasilenciosa @PT_Tabarnia @numer344 @jusapolmadrid @diagrocs @LiberaGirona2 @LiberaGerona @numer344 @arturelpayaso2 @Cristi_latin @CristinaSegui_ pic.twitter.com/UEaEKHhNyn
— GDR ESPAÑA (@GDR_SPAIN) July 2, 2018
Un líder mediàtic
El president d’aquest col·lectiu és Jaume Vizern, membre actiu dels moviments d’ultradreta al Bages. En l’agressió de dimarts a la nit hi era present i, per tant, no es pot descartar que sigui el detingut pels Mossos. Vizern és el més conegut perquè s’ha exposat mediàticament, tot presentant-se com el portaveu dels GDR. Ha aparegut en més d’una ocasió a TV3, on ofereix una imatge més pausada i mesurada. Però també ha estat vist en vídeos no tan moderats, com ara quan va anar fins a Waterloo. Ell mateix ho va publicar a Facebook, on presumia de ser al davant de la seu de les oficines del govern legítim i residència de Carles Puigdemont, tot i saber que aquells dies el president no era a Bèlgica, sinó a Suïssa. Després, ell i el seu acompanyant van ser identificats per la policia belga quan provaven d’entrar a la casa.
https://www.youtube.com/watch?v=bdw7ZhpE4Z0
També fou ell qui va organitzar una manifestació ultra a Manresa, convocada per la Hermandad Hermanos Cruzados, el mes de novembre. Aquesta organització convocà una altra manifestació, el 12 d’octubre a Manresa, en què hi hagué salutacions feixistes i que va acabar amb un home agredit, un veí de Castellgalí de cinquanta-sis anys.
Agressions i pres polític
Aquesta no és pas l’única agressió que hi ha hagut al Bages. El mes d’abril un grup d’ultres va atacar nombrosos habitants d’Artés que penjaven llaços grocs, aprofitant que aquell cap de setmana s’hi feia una fira. Entre els agressors es van poder identificar membres d’un grup de motoristes del poble, els Rebels, de coneguda vinculació amb la ultradreta.
https://twitter.com/tonpagescatala/status/982520839710085120
O a Santa Maria d’Oló (Moianès), on el mes passat una vintena d’ultres sense identificar van irrompre-hi a la nit per arrencar llaços grocs i cartells de l’ANC. Segons els veïns que van presenciar els fets, van actuar de manera provocadora també envers els qui s’aplegaven llavors, als volts de l’una, en alguns bars. Hi va haver empentes fins que van agredir amb cops de puny dos joves del poble, que van haver de ser atesos a urgències. Un va haver de ser-hi traslladat amb ambulància.
Un altre membre conegut del moviment ultra del Bages és Raúl Macià, de qui els companys deien fins fa ben poc que era un pres polític empresonat. Tanmateix, no explicaven que Macià havia estat sentenciat a nou anys de presó per haver participat en un assalt, a punta de pistola, contra dos narcotraficants, a qui va robar 45 quilos de droga i 15.000 euros.
El mes de febrer del 2017 va sortir en llibertat provisional i va ser enregistrat en un vídeo on es veia arrencant el rètol ‘Municipi per la independència’ de l’entrada de la vila de Sallent. En poques hores va esdevenir viral i va ser reconegut. La policia local de Sallent el va denunciar per un presumpte delicte contra el patrimoni, amb l’agreujant de sentiment d’odi. Arran d’això, el jutge li va retirar el tercer grau, fet que el va obligar a tornar a la presó. Per aquest motiu els seus companys el qualificaven de pres polític.
Fa poc que ja és en llibertat i alguns mitjans el presenten com un ‘activista’ que lluita contra el separatisme català. D’aleshores ençà, manté els seus actes de provocació i, fa tan sols tres dies, se les va tenir amb el batlle de la seva vila, Balsareny, que li va cridar l’atenció mentre arrencava llaços.
La parella
A Balsareny mateix completem el mapa d’ultres més populars del Bages amb una parella, Cristina Arias i Jordi Cervantes. Tots dos van fer-se populars arran de la telefonada del president del govern espanyol d’aleshores, Mariano Rajoy. ‘Emotiva conversa amb la Cristina, una dona amb una gran fortalesa. La seva família de Balsareny ha rebut un cop terrible: han provat de cremar-los la casa perquè tenien penjada una bandera d’Espanya al balcó.’ Era el desembre del 2017 i Rajoy va ‘transmetre ànims’ a aquesta veïna que denunciava haver estat víctima d’un atac. La història la van repetir molt mitjans, però cap no es va fer ressò dels seus vincles amb l’extrema dreta.
Arias, com va destapar el compte de Twitter @CNICatalunya, és simpatitzant de l’organització d’ultradreta Hermandad Hermanos Cruzados. A Manresa són coneguts per haver organitzat una manifestació després del referèndum amb el nom ‘El Bages es queda’. Entre els presents també hi havia membres coneguts de l’organització espanyolista Democracia Nacional i va ser en acabat que hi hagué l’agressió al veí de Castellgalí de què hem parlat.
Jordi Cervantes, parella de Cristina Arias, és l’home que insultar ostensiblement un grup d’excursionistes que volien fer-se una fotografia al cim de la muntanya del Collbaix (a Sant Joan de Vilatorrada) amb una estelada. Aquestes imatges, enregistrades el mes de desembre, van fer-se virals per la duresa de Cervantes, que va increpar el grup amb insults com ara ‘malcardada’, ‘terroristes’, ‘colpistes’, ‘sediciosos’, ‘cabrons’… I també aquesta sentència: ‘Si tornés Franco, no en quedaria cap.’
