29.11.2018 - 01:50
|
Actualització: 29.11.2018 - 07:16
La llei de funció pública, que inclou el requisit lingüístic, no es podrà aprovar aquesta legislatura, en bona part per l’oposició dels sindicats, sobretot la UGT i la CSIF. L’únic sindicat que no hi posa inconvenients és CCOO. L’avantprojecte de llei de la funció pública valenciana ha passat un altre tràmit preceptiu, la negociació amb els sindicats, però la conselleria de Justícia i Administracions no ha aconseguit el suport que volia. La UGT i la CSIF s’hi oposen perquè, amb matisos diferents, consideren ‘excessiva’ l’exigència del coneixement del català. I la Intersindical perquè no inclou els funcionaris de la Sanitat, que n’han estat exclosos.
El text fa quasi dos anys que és aturat, malgrat que la qüestió lingüística es va desencallar políticament el febrer de l’any passat, quan la titular de la conselleria de Justícia i Administracions Públiques, Gabriela Bravo, i el d’Educació, Vicent Marzà, van tancar un acord. El tracte estableix que tothom qui aspiri a una plaça pública ha d’acreditar prèviament un nivell de coneixement de català, tret del personal sanitari, que restava exempt d’aquesta obligació. Però el consens en l’àmbit sindical que hi havia abans d’aquest pacte polític no s’ha mantingut després.
Una volta passat, amb discrepàncies, el tràmit de la mesa de la funció pública, ara la llei encara resta pendent d’alguns informes interns clau, com el de l’advocacia de la Generalitat i el d’Hisenda. Quan tingui tots els informes, serà enviada al Consell Jurídic Consultiu i al Consell Econòmic i Social. Encara que tot depèn de la prioritat que el Consell vulgui donar a aquest text, és molt difícil que abans de dos mesos l’avantprojecte tingui les condicions per a passar a les Corts.
