17.11.2015 - 15:36
|
Actualització: 17.11.2015 - 16:08
La UEFA creu que l’exhibició d’estelades de l’afecció del FC Barcelona és comparable amb les protestes que es feien a Kossove, Palestina, Albània, Croàcia i Xipre a final del segle XX. Aquesta consideració consta en el text de la sanció d’aquest organisme esportiu que ha fet públic avui Catalunya Ràdio.
El periodista Jordi Borda n’ha avançat el contingut a Twitter:
2)La UEFA argumenta que és una manifestació política comparable a Kósovo, Palestina, Albània, Croàcia o Xipre pic.twitter.com/d8WtcgI8OE
— Jordi Borda (@jordiborda) November 17, 2015
4) També li retreu que el Barça amenaci la Uefa dient que una sanció "incentivaria" l'exhibició de més estelades.
— Jordi Borda (@jordiborda) November 17, 2015
i 5) Per cert, la UEFA s'equivoca i diu que els Crits d'Independència sòn al 17'40'' i no al 17'14''. Ho hem explicat a @catradioesports
— Jordi Borda (@jordiborda) November 17, 2015
Vegeu la traducció al català d’uns fragments del text:
«L’òrgan de Control, Ètica i Disciplina [de la UEFA] fa notar que el club no ha proporcionat cap argument que ens permeti de dir que els crits que demanen ‘independència’ o les pancartes mostrant l’estelada, o una combinació de totes dues accions siguin escaients per a un esdeveniment esportiu, en concordança amb l’article 16(2), DR, i les consideracions de més amunt.
En particular, no s’ha demostrat, o no s’ha apreciat, cap relació entre aquestes actituds i l’esdeveniment esportiu, sobretot vist que l’argument central que ha fet servir el demandat, dit amb tots els respectes per al club, és que les accions feien referència, primer, a una qüestió política, en concret a les eleccions que es van fer abans del partit, eleccions que no eren sinó una més de les expressions polítiques extraordinàries de societats modernes i democràtiques; i, en segon lloc, a una reclamació política d’una part de la ciutadania catalana, que aspira a separar-se de l’estat, i aquesta és una de les demandes més recurrents durant els segles passats –vegeu per exemple els casos d’Albània, Kossove, Croàcia, Xipre, Palestina, etc. Cal destacar que la UEFA ha examinat tots els exemples citats de demandes polítiques similars en ocasió de procediments disciplinaris oberts en contra de clubs i associacions, i que van resultar en mesures disciplinàries.
Tenint present això, el context i el contingut d’aquesta reclamació presentada en aquest cas particular no es diferencia substancialment dels citats més amunt i, per tant, no s’hi pot donar un tracte diferent.
És difícil d’entendre, des d’un estricte punt de vista legal, com després d’haver acceptat la decisió imposada per les mateixes ofenses de què parlem en aquest cas, només tres mesos més tard el FCB intenta persuadir el cos disciplinari de la UEFA que tingui una aproximació diferent.»
