07.06.2019 - 12:39
|
Actualització: 07.06.2019 - 16:49
Barcelona acollirà un dels tres centres de computació d’alt rendiment d’Europa al costat d’Itàlia i de Finlàndia, segons que ha anunciat la Comissió Europea. La Iniciativa Europea de Computació d’Altes Prestacions (EuroHPC per les sigles en anglès), que compta amb un pressupost de 840 milions d’euros, ha seleccionat vuit països per instal·lar-hi centres de supercomputació, els tres ja esmentats i cinc que acolliran instal·lacions de menys abast, Bulgària, Txèquia, Luxemburg, Portugal i Eslovènia.
Segons que ha pogut saber l’ACN, el finançament destinat al centre de Barcelona suposarà la inversió més gran en recerca de la UE a l’estat. Els vuit centres donaran suport al desenvolupament d’aplicacions majors en àmbits com la medicina personalitzada, el disseny de materials, la bioenginyeria, la predicció meteorològica o el canvi climàtic. L’EuroHPC i els 3 centres seleccionats, entre ells Barcelona, tenen previst adquirir supercomputadors que amb una capacitat per fer 150.000 milions de càlculs per segon estaran entre els deu més potents del món.
Així, s’espera que aquests centres proporcionin entre 4 i 5 vegades més de potència que els actuals sistemes de supercomputació. La Unió Europea i els països participants invertiran 840 milions d’euros en la iniciativa que duplicarà els recursos actuals de supercomputació al bloc.
En els pròxims mesos, el consorci que gestionarà la iniciativa signarà els acords amb les entitats seleccionades i els seus respectius pressupostos. Està previst que els supercomputadors estiguin operatius durant la segona meitat del 2020 per als usuaris europeus, principalment, el sector acadèmic, industrial i públic.
Tecnologia estratègica
Des de la Comissió Europea es considera ‘crucial’ la computació d’alt rendiment per generar creixement econòmic i ocupació, però també per a l’autonomia estratègica i per a la innovació. A través de la supercomputació, per exemple, es poden predir patrons climàtics regionals o la mida i els recorreguts de les tempestes o les inundacions, de tal manera que sigui possible activar més d’hora els sistemes d’emergència pertinents.
També s’utilitza per dissenyar noves medicines, per resoldre equacions físiques complexes que modelen els processos moleculars o per observar la interacció de nous medicaments amb els teixits humans. L’aviació i l’automoció també utilitzen la supercomputació en els seus testos de seguretat, per exemple.
