03.01.2019 - 21:50
Fa dos anys i mig, els britànics vam votar en el referèndum del Brexit.
Com a demòcrata, jo sempre havia volgut tenir l’oportunitat de votar, l’oportunitat de decidir la nostra relació amb la Unió Europea. Però quan va arribar aquesta oportunitat, no vaig saber què votar.
La Unió Europea representa una gran cooperació entre països, una potència econòmica en què 28 nacions poden lluitar juntes pels seus interessos, per les seves economies, etc. Per als ciutadans, la possibilitat de viatjar i treballar en qualsevol país europeu és un dret que fa el món –si més no, els països d’aquesta Unió– una mica més petit i obert. Malgrat els lemes de l’extrema dreta, tothom som una sola raça i hem de ser germans i amics. Hem de viure i treballar plegats.
Al meu cor, sóc demòcrata. Crec en la sobirania dels parlaments nacionals i regionals. Crec, sobretot, en la democràcia. Si la Unió Europea vol representar els europeus, primer de tot ha de defensar la democràcia i els drets humans. Ha de defensar aquests parlaments i aquests drets amb tota la força que li donen els estats membres. Però no ho fa.
A causa de l’estructura de la Unió Europea, les lleis les fan buròcrates que no han estat mai elegits pel poble. L’únic cos elegit de la Unió, el parlament, només pot dir sí o no a les propostes. No té l’opció de presentar lleis. I si un país no les vol, les ha d’acceptar si les aprova el parlament. La direcció política de la Unió i els seus membres també la decideixen aquests buròcrates. Els parlaments nacionals són subordinats a la màquina europea.
Però la cosa més perillosa de la Unió és la mentida que protegeix els nostres drets. Si aquesta organització té poder sobre els governs i parlaments nacionals, la idea que la Unió Europea pot protegir-nos d’un règim autoritari té sentit. Durant la campanya del referèndum, els qui volien romandre-hi ens van dir que l’única manera de defensar els nostres drets humans era continuar com a membres de la Unió Europea. Tot i que aquesta competència és del Tribunal Europeu de Drets Humans, que és una organització externa a la Unió Europea, no van deixar de repetir la mateixa mentida. Però la Unió Europea ha demostrat moltes vegades que no li importen els drets dels seus ciutadans.
Així, malgrat els arguments econòmics, vaig votar a favor del Brexit, per la democràcia i els drets fonamentals. D’aleshores ençà, cada dia m’he demanat si vaig prendre la decisió correcta, i encara no n’estic segur.
Veig la farsa del govern britànic i les negociacions i només sento vergonya del meu país. Però al mateix temps, veig la resposta de la Unió Europea a la pregunta catalana, i sento molta més vergonya de la Unió i indignació.
Aquesta unió ‘democràtica’ ha permès que un dels seus membres tingui empresonats activistes i polítics des de fa més d’un any –i sense judici– per haver defensat el dret de votar. Aquesta unió ‘democràtica’ ha permès que un dels seus membres empresonés la presidenta d’un parlament regional per haver permès un debat (quin horror!). L’octubre del 2017, aquesta unió ‘democràtica’ va permetre que un dels seus membres pegués votants pacífics –sense càstig, només per haver volgut votar pacíficament.
La Unió Europea s’ha convertit en una unió que només vol protegir els seus interessos. La democràcia i els drets humans són molt menys importants que no pas amagar la mala administració i corrupció al cor de Brussel·les. Quan moltes organitzacions internacionals i molts diputats d’arreu del món ja han criticat la via del govern d’Espanya a Catalunya, el silenci de la Unió Europea la implica en la mateixa repressió.
La Unió Europea ha perdut la brúixola moral, i ara per ara no sembla que hagi de retrobar-la. Però si no la troba, i de pressa, el creixement de l’extrema dreta que ja hem vist a Espanya, Alemanya, Itàlia, etc., continuarà fins a les eleccions europees del maig vinent, quan aquests feixistes tindran una veu més poderosa al cor de la Unió.
Encara no estic segur si el meu país ha de sortir de la Unió Europea o no. Crec que potser hauríem de quedar-nos-hi, però la Unió ha deixat molt clar que no té ganes de canviar ni millorar. L’única cosa que puc dir amb certesa és que la Unió Europea ha de canviar la direcció i defensar els seus ciutadans oprimits, o el suport que té entre els moderats caurà fortament.
Defensar la democràcia i els drets humans enfront d’accions repressives d’alguns estats ens situa en la lluita més important dels últims vint anys o trenta, i l’Europa que bastim avui serà l’Europa en què hauran de viure els nostres fills i néts. A l’Europa que volem, sempre combatrem la repressió i el feixisme, i en lloc seu, donarem suport a la democràcia i els drets fonamentals de tots nosaltres.
Però quin costat escollirà la Unió Europea, al final?
Alan Collins és membre del grup Foreign Friends of Catalonia
