La UE no sap què fer amb l’arribada de milers de refugiats

Milers de refugiats procedents de Síria, l’Irac i l’Afganistan avancen cap a Sèrbia i Macedònia per arribar a algun dels països de l’Europa de Schengen i demanar-hi asil, després d’haver fugit d’un país en conflicte. Molts volen arribar a Alemanya. De fet, el govern d’aquest país es prepara per a rebre unes 800.000 peticions d’asil aquest any i prou.

Arran de la crisi de refugiats amb què es troba Europa, Alemanya i França han pres la iniciativa. El president francès, Françoise Hollande, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, es van reunir ahir i van anunciar que presentarien una proposta conjunta per a una política comunitària unificada d’asil. En conseqüència, tots dos dirigents van fer valer una ‘resposta unificada’ de la UE i una coordinació més bona dels països membres per a fer front a l’arribada de milers de persones.

Merkel i Hollande també van instar Itàlia i Grècia, dos dels països que reben més refugiats i immigrants, a obrir centres de registre de refugiats. El designi dels centres és de distingir entre les persones que tenen opcions de rebre asil i ‘tornar immediatament als seus països els qui no compleixen els requisits’, va indicar Hollande.

Per una altra banda, la UE rebutja de fer una nova cimera europea sobre immigració. Afirma que els països membres han d’aplicar els acords actuals en aquesta matèria. Són paraules del president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, a l’article publicat ahir al francès Le Figaro i l’alemany Die Welt. Juncker també va criticar els governs europeus per no haver rebut els immigrants i refugiats d’Itàlia i Grècia, on els darrers mesos han arribat milers de persones per mar per escapar de situacions de guerra i de pobresa.

Fins ara, la UE ha fet una cimera sobre immigració, a l’abril. Els socis europeus, però, no han aconseguit encara cap acord sobre el sistema de quotes de repartiment de refugiats. Un dels estats que s’oposa a aquest sistema proposat a Brussel·les és l’espanyol, que al·lega que el problema és que tingui caràcter obligatori.