08.03.2017 - 09:26
La lluita per la igualtat i contra la discriminació de gènere està ‘sent marginada’ com a prioritat política a la Unió Europea. Així ho denuncia el Parlament Europeu en un informe redactat per l’eurodiputat català Ernest Urtasun (ICV) i que es votarà la setmana vinent a Estrasburg. ‘Hem patit un retrocés en l’agenda d’igualtat de la Unió Europea’, lamenta Urtasun en declaracions a l’ACN coincidint amb el Dia Internacional de la Dona. ‘Ens falta un reconeixement sincer del problema’, afegeix l’única eurodiputada d’un partit feminista al Parlament Europeu, la socialdemòcrata sueca Soraya Post. ‘Molts homes pensen que no és el seu problema, però hem de canviar aquesta actitud’, remarca la belga Helga Stevens.
‘Per descomptat que les dones han de guanyar menys que els homes. Perquè són més dèbils, més petites i menys intel·ligents’. Aquest comentari sexista es va poder escoltar al plenari del Parlament Europeu fa només uns dies. L’eurodiputat d’extrema dreta polonès que ho va dir, Janusz Korwin-Mikke, està sent investigat i podria ser suspès del càrrec temporalment per denigrar les dones durant un debat que tractava, precisament, sobre la igualtat de gènere.
L’eurodiputada socialista Iratxe García, a qui es dirigia l’ultra polonès, li va respondre que és a Brussel·les per ‘defensar les dones europees’ d’homes com ell. La sueca Soraya Post, que també participava en el debat, com la comissària d’Igualtat, Vera Jourová, o l’alemanya Evelyne Gebhardt, que presidia la cambra, recorda que no es va poder contenir: ‘Vaig cridar-li, ‘marxa cap a casa!’’.
Però per ara, Korwin-Mikke segueix passejant-se pels passadissos del Parlament Europeu. Fonts de l’Eurocambra han indicat a l’ACN que la decisió sobre la seva possible sanció es podria prendre aquest mateix dijous o ‘tan aviat com sigui possible’. L’anècdota, però, és simptomàtica de la deriva que els drets de les dones estan patint en alguns països, i que denuncia, de fet, l’informe d’Urtasun, que parla d’una ‘marxa enrere arreu d’Europa en els drets de les dones, de les persones LGBTI i en els drets sexuals, reproductius i de salut’.
Urtasun assenyala que amb les retallades ‘han augmentat les desigualtats en molts àmbits’, des dels salaris fins a les pensions. A més, la nova Comissió Europea ‘ha deixat de tenir’ una estratègia d’igualtat, i les normatives sobre gènere, com la directiva per a la igualtat als consells d’administració, l’agenda per a la maternitat i la paternitat o la directiva contra la violència de gènere estan ‘bloquejades’. ‘Amb l’austeritat i les retallades hem anat enrere, i cal que d’una vegada per totes torni a haver un impuls legislatiu a favor de la igualtat’, destaca l’eurodiputat català.
De fet, les xifres oficials mostren, segons els propis informes de la Comissió Europea, ‘progressos mínims’. Des del 2005, l’índex d’igualtat a la UE només ha augmentat en menys de dos punts, passant del 51,3% al 52,9%. Un aprovat justíssim tenint en compte que el 100% seria el referent per a la plena igualtat, i on només s’acosten els països nòrdics com Suècia, Finlàndia i Dinamarca que, de totes maneres, no superen el 75%.
Pel 8 de març, la Comissió Europea ha preparat informes i activitats per promoure els drets de les dones, i el president de l’Eurocambra, Antonio Tajani, a qui els crítics van acusar durant la campanya per accedir al càrrec de no defensar prou els drets de les dones, ha escrit una carta sobre gènere als diaris europeus.
‘Tenim un dia dels 365 de l’any, la resta no són nostres. Ens falta un reconeixement sincer del problema, una feina real per ser iguals’, destaca l’eurodiputada socialdemòcrata Soraya Post, l’única que representa a Brussel·les un partit estrictament feminista. ‘És molt antiquat i poc civilitzat distingir homes i dones per qüestions de salari, o representació, a tots els nivells’, defensa, apostant per una igualtat ‘normal’ a ‘tots els nivells’.
Però ni tan sols a les institucions europees es percep aquesta igualtat. El president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, és un home. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, és un home. El president del Consell Europeu, Donald Tusk, és un home. I el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, també és un home. La primera dona amb un rang polític destacable a les institucions europees és la italiana Federica Mogherini, vicepresidenta i Alta Representant de la Diplomàcia Europea. I tot i això, a la Comissió són majoria masculina.
‘Hem d’eliminar les barreres’, defensa Helga Stevens, eurodiputada sorda, i que va ser candidata a la presidència de l’Eurocambra. Amb tot, no es mostra partidària de ser ‘escollida’ en política o en una empresa pel simple per la seva condició de gènere. ‘Sóc una dona amb una discapacitat, però espero que els meus votants m’escullin pel que crec, per les meves habilitats, no perquè sóc una dona. Sóc una persona completa’, destaca.
Altres, però, sí que aposten per les quotes. ‘Cal discriminació positiva perquè sabem que a la pràctica és l’única manera en què garantim una igualtat efectiva’, defensa l’eurodiputat ecosocialista Ernest Urtasun. ‘Tenim un problema greu a la Comissió Europea, hi ha poquíssimes dones, i ja ho vam denunciar, és un gran repte’, destaca. El repte també existeix a la política catalana europea: tots els grans partits catalans excepte UPyD van presentar homes com a caps de llista de les europees del 2014, i l’única eurodiputada és l’ara independent Teresa Giménez Barbat.
De fet, de mitjana un 71% dels membres dels consells de direcció de les agències europees són homes, i només un de cada tres està presidit per una dona. Dels 42 directors executius de les agències de la UE, sis són dones. Un problema que, després, també es trasllada a l’empresa privada, on només un 6,5% de les presidències i un 4,3% de les directors executius de les principals empreses que cotitzen a borsa estan en mans femenines. A nivell de totes les empreses de la UE, incloses les més petites, 1 de cada 3 directius és una dona.
