29.04.2017 - 17:35
|
Actualització: 29.04.2017 - 19:16
El Consell Europeu s’ha reunit avui per a abordar el posicionament de la Unió Europea davant l’inici de les negociacions del Brexit. És previst que les converses comencin a partir del juny, atès que els britànics estan cridats a les urnes per a votar un nou parlament.
Una de les qüestions que centrava l’atenció era la situació d’Irlanda del Nord, que va votar a favor de la continuïtat del Regne Unit a la UE. La possibilitat que la UE apostés per un referèndum de reunificació d’Irlanda, contemplada als Acords de Divendres Sant de 1998, estava sobre la taula
No obstant això, la UE s’ha limitat a demanar una solució ‘flexible i imaginativa’ pel cas d’Irlanda, respectant la integritat de l’ordre legal de la Unió. Tanmateix, ha destacat que l’acord de pau hauria de poder-se implementar per a evitar una frontera estatal forta entre Irlanda del Nord i Irlanda.
El primer ministre irlandès, Enda Kenny, ha valorat molt positivament el reconeixement de les condicions ‘úniques i específiques’ a què haurà de fer front Irlanda arran del Brexit, i s’ha mostrat molt satisfet pel resultat de la cimera. Segons Kenny, que la permanència a la UE estigui garantida en cas d’unificació ofereix garanties per a protegir els acords de pau i elimina dubtes o incerteses. No obstant això, ha admès que les condicions per un referèndum a Irlanda del Nord per a la reunificació de l’illa ara mateix no existeixen.
En aquest sentit, l’eurodiputada del Sinn Féin Martina Anderson ha fet una crida als nord-irlandesos per a aprofitar aquesta oportunitat i aconseguir fer un referèndum com el previst en els Acords de Divendres Sant. ‘El futur és a les nostres mans, és el nostre moment, ha afirmat.
En el cas que es convoqués el referèndum de reunificació d’Irlanda, cosa que el Regne Unit vol evitar, tant Irlanda del Nord com Irlanda haurien de votar-hi a favor perquè el resultat fos efectiu. En aquest escenari, la UE acceptaria una Irlanda unida tal com va fer amb Alemanya el 1990.
