24.06.2022 - 01:25
|
Actualització: 24.06.2022 - 12:12
Els mandataris europeus han avalat d’atorgar a Ucraïna l’estatus de candidata a la Unió Europea, el pas previ perquè el país negociï amb Brussel·les per començar el procés d’adhesió. En la cimera dels vint-i-set que va arrencar ahir a la capital belga, els caps de govern també han donat llum verda a concedir l’estatus de candidat a Moldàvia, mentre que a Geòrgia –l’altre país inclòs en el debat– li han traslladat un missatge d’optimisme per a les seves aspiracions europees malgrat exigir-li reformes. El president del Consell Europeu, Charles Michel, ha qualificat l’acord de “moment històric” i ha destacat que era un pas “crucial” en el camí cap a la Unió Europea.
En la conferència de premsa de després de la reunió, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, també ha parlat de “moment definitori” per a la Unió Europea i ha reconegut sentir-se molt satisfeta per la notícia. “No hi pot haver un millor signe d’esperança en aquests temps turbulents”, ha comentat. A més, ha subratllat que concedir l’estatus de candidat a Ucraïna i Moldàvia reforçava tothom davant l’agressió de Rússia i posava de manifest que la Unió Europea es mantenia unida i forta contra les amenaces exteriors.
Minuts després del vist-i-plau del Consell, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha agraït el suport mostrat pels dirigents europeus i ha parlat de moment “únic i històric”. “El futur d’Ucraïna és dins la Unió Europea”, ha escrit en un missatge a les xarxes.
El consens entre els estats membres abans no comencés la cimera ja es preveia ampli. Quan han arribat a la reunió, els dirigents europeus han remarcat la importància de transmetre un senyal fort a Ucraïna i de donar esperança a la ciutadania del país. Fins i tot alguns dels estats que fins ara s’havien mostrat més escèptics amb el procés d’adhesió, com ara els Països Baixos, han assenyalat que la manera d’enfocar el procés havia estat equilibrada i adequada.
La decisió del Consell també arriba just una setmana després el president francès, Emmanuel Macron; el canceller alemany, Olaf Scholz, i el primer ministre italià, Mario Draghi, viatgessin fins a Kíiv per reunir-se amb Zelenski. En aquella trobada, els líders europeus es van posicionar a favor que Ucraïna obtingués de forma “immediata” l’estatus de candidat, tot subratllant que Ucraïna és un clar exemple de “la defensa dels valors de la democràcia i llibertat que caracteritzen el projecte europeu”.
D’aquesta manera, el Consell dóna continuïtat a l’opinió que va emetre el divendres passat la Comissió Europea, que va mostrar-se a favor d’acceptar Ucraïna i Moldàvia com a països candidats i d’atorgar l’estatus a Geòrgia “un cop s’hagin adreçat una sèrie de prioritats”. En el mateix document, l’executiu europeu va matisar que aquest procés d’ampliació és “reversible” i “basat en els mèrits” que assoleixi cada estat.
El procés per atorgar l’estatus de candidat a Ucraïna i Moldàvia ha estat àgil en comparació amb altres casos. Poc després de l’esclat de la guerra, Ucraïna va presentar la seva sol·licitud d’adhesió el 28 de febrer, mentre que Geòrgia i Moldàvia van fer el mateix el 3 de març. Després de rebre els qüestionaris corresponents per part de la Unió Europea per avaluar la situació econòmica i política de cada país, les respostes van arribar entre l’11 d’abril i el 10 de maig.
Aposta per la Comunitat Política Europea
També durant la conferència de premsa posterior a la cimera, el president francès, Emmanuel Macron, ha defensat la idea de la Comunitat Política Europea, una proposta que serviria per “estructurar el continent i la cooperació entre els estats europeus”. Aquesta fórmula permetria que països com els Balcans –que han sortit molt descontents de la seva reunió d’aquest dijous amb els caps d’estat i de govern de la Unió Europea- poguessin millorar els seus processos d’adhesió.
“Estem veient països que pateixen fatiga amb l’ampliació; hi ha processos que poden trigar anys, i per això proposem aquesta resposta”, ha apuntat Macron. Segons el president francès, la Unió Europea ha d’assegurar que “estabilitza el seu veïnat” i que es reforcin els estàndards polítics, socials i econòmics dels països que aspiren a formar part del club comunitari. “Potser no sempre viurem dins la mateixa casa, però si al mateix carrer”, ha exemplificat.
Alhora, Macron ha recordat que les exigències per passar a formar part de la Unió Europea són “tan altes” que els estats membres “no es poden permetre sacrificar-les” en nom d’altres coses.
