09.11.2016 - 11:56
Commoció a Brussel·les pel triomf de Donald Trump, que pot complicar les relacions transatlàntiques, debilitar l’OTAN, dur els EUA a un replegament proteccionista i atiar l’extrema dreta euroescèptica en les eleccions de l’any que ve a França, als Països Baixos i a Alemanya. El president del Parlament Europeu, Martin Schulz, ha admès que ‘és un moment difícil’ per a les relacions amb Washington. I els de la Comissió Europea i el Consell, Jean-Claude Juncker i Donald Tusk, respectivament, han advertit Trump que ‘confien que Amèrica, que té uns ideals democràtics que sempre han estat un exemple esperançador arreu del món, continuarà apostant’ per la seva aliança amb la UE.
Le Pen, la primera a felicitar Trump
Precisament presidenta del Front Nacional francès, Marine Le Pen, ha estat la primera en felicitar Trump i ‘el poble americà, lliure!’. ‘El seu món s’està esfondrant, el nostre s’està construint’, ha celebrat també el seu eurodiputat Florian Philippot. L’extremadreta holandesa també ha aplaudit que els nord-americans ‘estiguin recuperant el seu país’. ‘Nosaltres farem el mateix’, ha advertit el líder del Partit per la Llibertat, el xenòfob Geert Wilders. I l’euròfob britànic Nigel Farage fins i tot s’ha ofert a Trump per fer-li d’ambaixador a Brussel·les. ‘Espero que m’ofereixi feina, perquè necessitarà un bon ambaixador euroescèptic davant la UE i jo ho podria fer’, ha ironitzat el líder provisional del UKIP, que assegura que ‘l’objectiu és tombar’ la Unió ‘i tant se val de quina forma’. Trump només havia rebut el suport d’un sol govern dels 28, el d’Hongria. I el seu primer ministre, l’ultra Viktor Orbán, ha celebrat la ‘gran notícia’ que els republicans hagin guanyat i que ‘la democràcia encara està viva’.
Els presidents de la Comissió Europea i del Consell, han escrit una carta conjunta al guanyador de les eleccions per felicitar-lo i recordar-li la ‘cooperació estratègica’ entre Brussel·les i Washington. ‘Compartim els valors de llibertat, drets humans i la creença en l’economia de mercat’, han indicat Juncker i Tusk, assenyalant que durant anys ‘la UE i els EUA han treballat conjuntament per garantir la pau i la prosperitat’ dels seus ciutadans i de la resta del món. ‘Avui és més important que mai reforçar les relacions transatlàntiques’, han dit Juncker i Tusk a Trump. ‘Només cooperant estretament poden la UE i els EUA continuar marcant la diferència a l’hora de fer front a reptes sense precedents com Estat Islàmic, les amenaces a la sobirania i la integritat territorial d’Ucraïna, el canvi climàtic i la immigració’, han remarcat els dos dirigents comunitaris.
‘No hem d’escatimar esforços per garantir que els vincles que ens uneixen segueixen sent forts i duradors’, han demanat Juncker i Tusk al futur president dels Estats Units, citant les ‘amenaces de seguretat dels veïns de l’est i el sud’ d’Europa i les negociacions sobre el TTIP. ‘Hem de consolidar els ponts que hem construït a través de l’Atlàntic’, han reiterat, convidant Trump a visitar la UE el més aviat possible. ‘Espero que Trump respecti els drets i les lleis fonamentals de la UE, compartim interessos i responsabilitats’, ha advertit també el president de l’Eurocambra. La cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, s’ha mostrat confiada que ‘els llaços entre la UE i els EUA són més profunds que qualsevol canvi polític’. ‘Continuarem treballant plegats, redescobrint la força d’Europa’, ha assegurat la socialista italiana.
La reacció de l’OTAN
El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, ha felicitat Trump i confia en poder-s’hi reunir ‘aviat’ per parlar sobre el futur. ‘El lideratge dels EUA és tant important com sempre, la nostra aliança ha unit els amics més propers d’Amèrica en temps de pau i de conflicte durant gairebé 70 anys, una OTAN forta és bona pels EUA i és bona per Europa’, ha destacat Stoltenberg.
Els EUA garanteixen la seguretat de la UE, pagant gairebé el 75% de la factura de l’OTAN, i a Brussel·les temen que Trump retalli la seva aportació. De fet, només el Regne Unit, Polònia, Grècia i Estònia compleixen el requisit de gastar en defensa almenys el 2% del PIB (l’Estat espanyol, per exemple, hi destina el 0,91%). Trump, a més, estriparà els plans d’ampliació de l’Aliança Atlàntica cap a l’Est i el Caucas, a Ucraïna i Geòrgia. I podria fer pinça amb Putin, canviant l’estratègia d’Obama a Síria o Ucraïna i obligant les repúbliques bàltiques i socis orientals com Polònia a millorar les relacions amb Rússia. Als aliats que són massa dèbils per protegir-se per si mateixos, com els bàltics, ja els ha avisat que no els defensarà d’una agressió russa.
La primera víctima transatlàntica d’aquestes eleccions serà l’acord de lliure comerç que Brussel·les i Washington negocien des del 2010, el TTIP. Trump ha fet dels seus atacs al lliure comerç el seu segell de campanya: el republicà directament tancaria l’Organització Mundial del Comerç, no vol ni sentir a parlar ni de TTIP ni de l’acord del Pacífic, també negociat per Obama, i vol apujar els aranzels a la Xina. Però és sobretot la imprevisibilitat i unilateralitat de Trump, i el risc geopolític que això representa, el que preocupa la diplomàcia europea. Trump, a més, podria pressionar perquè el Brexit sigui dur i Dinamarca o Holanda fossin els propers socis a abandonar la UE. El 85% dels europeus, segons les enquestes, desconfien del nou president dels EUA.
