22.05.2017 - 12:38
Reclamen aconseguir a “curt termini” els 1.000 milions de finançament públic
BARCELONA, 22 (EUROPA PRESS)
Les tres universitats catalanes més grans i amb més nombre d’alumnes, la Universitat de Barcelona (UB), l’Autònoma de Barcelona (UAB) i la Politècnica de Catalunya (UPC), han alertat aquest dilluns de l’infrafinançament de les universitats públiques catalanes que han arribat a una situació “insostenible” que incideix en el personal, les infraestructures i l’alumnat, i han demanat un nou model per poder mantenir el nivell d’excel·lència actual.
En roda de premsa dels tres rectors, Joan Elias (UB), Margarita Arboix (UAB) i Enric Fossas (UPC), han advertit del greu problema de l’envelliment del professorat i la deterioració de les infraestructures que no reben les inversions necessàries i han demanat que la universitat se situï en l’agenda política.
Elias ha afirmat que són tres universitats amb “problemes comuns” per la seva antiguitat i envelliment docent, i ha defensat que no és un acte contra ningú, sinó que fan una crida a la societat al fet que sigui conscient de la incidència de la universitat i la investigació.
El rector de la UB ha considerat que el model de finançament de les universitats públiques està esgotat i s’ha tocat os als centres, i el de la UPC ha assegurat que és necessari un de nou que, almenys, garanteixi el capítol de personal i tenir les infraestructures en condicions.
“El bàsic s’ha de garantir i ara no ho està”, ha dit la rectora de la UAB, a la qual cosa el de la UPC ha afegit que els ingressos públics no cobreixen la despesa en personal de les universitats.
Els rectors han recordat el descens entorn del 25% dels ingressos públics de les universitats, i Fossas ha demanat que “a curt termini” el finançament públic aconsegueixi els 1.000 milions i que a mitjà termini es doblin al voltant dels 700 milions que reben en l’actualitat.
També ha reclamat que un nou model hauria de dotar de més autonomia les universitats perquè definissin la seva pròpia política, com en la contractació de personal, qüestió en la qual Elias ha remarcat que quan es realitzen convocatòries “tot són limitacions”.
PÈRDUA DE TALENT JOVE
Han alertat que si no se solucionen qüestions com l’envelliment dels docents –a les seves universitats la meitat té més de 50 anys– i es facilita el relleu generacional sostingut en el temps, el sistema universitari català pot perdre la seva excel·lència.
Elias ha assegurat que l’envelliment de personal docent és un problema crític al qual s’ha de fer front, ja que s’està perdent l’aportació de “noves idees” del talent jove. Arboix ha afegit que joves investigadors se’n van a altres universitats davant la impossibilitat d’accés.
ESGOTAMENT
El rector de la UB ha assegurat que les universitats catalanes competeixen en els rànquings amb universitats que tenen un més pressupost que tot el destinat per la Generalitat al sistema català, uns resultats que ha qualificat de “miracle” basat en el voluntarisme i esforç que ha arribat als seus límits.
Ha afirmat que desconeix si el sistema universitari català s’està esgotant i la seva bona posició sobreviu per la inèrcia d’investigadors: “Si no hi ha gent jove, això s’acabarà, però potser s’està acabant o s’ha acabat”.
La rectora de la UAB també ha incidit que les restriccions pressupostàries porten a no poder fer noves titulacions, i ha reclamat que “no es pot innovar sense inversió” i que invertir a la universitat és fer-ho en el futur, recordant que països amb una situació econòmica complicada com Portugal i Itàlia han invertit a la universitat.
Els tres rectors han tornat a mostrar el seu suport a un descens de les taxes universitàries, però han recordat que això no pot anar en detriment del seu finançament.