02.02.2017 - 17:07
|
Actualització: 03.02.2017 - 02:11
VALÈNCIA, 2 (EUROPA PRESS)
L’Universitat d’Alacant (UA) lidera un projecte europeu per a usar nanomaterials en el tractament de malalties provocades per contaminants radioactius.
Els nanomaterials es presenten com una alternativa per al tractament de malalties en entorns crítics com són la regió propera a la Central Nuclear de Txernòbil, a Ucraïna, o la zona de proves nuclears del ‘Semipalatinsk’ al nord de Kazakhstan. Per açò, i emmarcat en el programa de finançament europeu Horitzó 2020, acaba d’arrancar el projecte ‘Nanoporous and nanostructured materials for medical applications’ -NanoMed- coordinat per la universitat alacantina.
Amb l’investigador del Laboratori de Materials Avançats (LMA) de la UA, Joaquín Silvestre, al capdavant, NanoMed se centra en el desenvolupament de nanomateriales amb porositat i química superficial controlada per al tractament de problemes de salut provocats per l’exposició perllongada de l’ésser humà a fonts de radiació externa o contaminants radioactius com a conseqüència d’un accident o d’una activitat deliberada, explica la institució acadèmica a través d’un comunicat.
“Mitjançant l’unió de disciplines científiques tan dispars com a química, enginyeria, farmacologia i biologia, el projecte pretén dissenyar nanomateriales que combinen una xarxa tridimensional de canals o cavitats que conferisquen al material una elevada capacitat de retenció de substàncies tòxiques i que no generen cap tipus d’efecte secundari en el cos humà”, apunta Silvestre.
Resulta interessant, apunten, destacar que els materials obtinguts d’esta investigació també podran utilitzar-se per a minimitzar els efectes adversos en accidents relacionats amb l’activitat nuclear com, per exemple, el desastre de Fukushima o en el tractament del càncer mitjançant l’exposició a radiació ionitzant (radioteràpia).
En el Laboratori de Materials Avançats porten anys treballant en el disseny de materials nanoporosos, principalment de carbó (carbó activat, nanotubos de carbó, grafeno, etc.) i materials híbrids MOFs per a diferents aplicacions com a separació i captura de gasos, catàlisis, reforçament de teixits i alliberament de fàrmacs, entre uns altres.
APLICACIONS BIOMÈDIQUES
“En este projecte europeu ens endinsem en el tema de disseny de materials per a aplicacions biomèdiques amb la complexitat que açò implica atés que durant el disseny del material s’ha de prestar molta atenció a la biocompatibilidad i citotoxicidad”, explica l’investigador de la Universitat d’Alacant.
NanoMed, amb una durada de 4 anys i un finançament que supera els 970.000 euros, compta amb la participació de diferents socis tant del món acadèmic com del sector industrial. En concret, el consorci el formen, a més de la UA, dotze membres procedents de Portugal, el Regne Unit, França, Hongria, Grècia, Eslovàquia, Moldàvia, Ucraïna i Kazakhstan. La primera reunió de treball que ha donat el tret d’eixida a NanoMed ha tingut lloc esta mateixa setmana, els dies 30 i 31 de gener de 2017, a Londres.
És la primera vegada que l’Universitat d’Alacant coordina, en el marc de finançament H2020, una acció Marie Sklodowska Curie RISE (Research and Innovation Staff Exchange) amb l’objecte de reforçar la col·laboració internacional en R+D+I per a afrontar reptes mundials globals per mitjà de l’intercanvi de coneixement i idees que acosten la investigació bàsica al mercat.
