10.07.2015 - 13:41
|
Actualització: 15.07.2015 - 16:09
El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, discuteix avui a migdia amb el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, la directora del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde, i el president de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, la nova proposta de Grècia per aconseguir un tercer rescat. Així ho ha confirmat el portaveu de la CE, Margaritis Schinas, en una conferència de premsa a Brussel·les. El president fracès, François Hollande, ja ha dit que són mesures ‘creïbles’ i ‘serioses’, i el primer ministre maltès, Joseph Muscat, les ha definit com una ‘base per a la negociació’.
Grècia ha fet arribar dijous a la nit, en el termini acordat, el pla de reformes perquè se li concedeixi un tercer rescat. Tsipras tenia temps fins a mitjanit i ara les institucions europees n’analitzaran el contingut. Si el troben bé, el rescat es pot pactar diumenge, a la cimera de caps d’estat i de govern de la Unió Europea. Abans de la reunió de diumenge, l’Eurogrup es reunirà demà a Brussel·les, també per avaluar les propostes gregues. Per contra, si no hi hagués acord, l’eurozona passaria a estudiar unes altres opcions, entre les quals la sortida de Grècia de l’euro.
Propostes principals
El document lliurat per Grècia a l’Eurogrup, de tretze pàgines, es titula ‘Accions prioritàries i compromisos’ i inclou tot un seguit de mesures en canvi d’un finançament de 53.500 milions per a cobrir les seves obligacions lligades al deute fins el 2018.
D’entrada, la nova proposta accepta una taxa unificada de l’IVA al 23%, especialment en la restauració (ara és del 13%). Per als productes bàsics, l’electricitat i els hotels, l’impost es mantindria al 13% i al 6% per als medicaments, llibres i teatre.
Respecte a les pensions, Atenes proposa de reduir les jubilacions anticipades. El govern grec també accepta de limitar l’augment de la taxa sobre les societats del 26 al 28% com volen els creditors, i no fins el 29%, i proposa la supressió dels avantatges fiscals per a les illes, començant per les més riques i turístiques.
Quant a la privatització d’empreses públiques, l’executiu de Tsipras es compromet a descongelar-les, incloses les dels aeroports regionals i dels ports del Pireu i de Salònica.
Grècia, finalment, accepta de reduir el pressupost de Defensa en 300 milions d’aquí al 2016, 100 milions menys del que suggeria la troica.
Les noves propostes del govern grec també han de ser aprovades internament pel parlament del país. És previst que la cambra voti el pla avui, mitjançant procediments d’emergència. A continuació, si Brussel·les acaba acceptant les propostes gregues, el parlament haurà de tornar a votar l’acord.
Vegeu ací el document, que ha difós el diari Le Monde:
