27.12.2016 - 11:03
|
Actualització: 27.12.2016 - 13:51
El diari francès La Tribune ha començat una sèrie d’articles sobre esdeveniments que passaran a Europa l’any vinent. N’ha publicat un que es titula ‘Hi haurà un referèndum d’autodeterminació a Catalunya?‘. El periodista Romaric Godin explica que l’independentisme ha aconseguit formar una majoria parlamentària mai no vista al Principat, però també n’explica la ‘gestió difícil’ i la ‘divisió’.
Junts pel Sí i la CUP –diu–, malgrat les tensions, han aconseguit salvar uns quants entrebancs i esculls, com ara el pressupost o la qüestió de confiança. Aquesta relació, heterogènia, se sustenta en una sola idea: el referèndum del setembre del 2017. Per Godin, renunciar-hi seria ‘el suïcidi de l’independentisme polític’. Això pretenen el govern espanyol i els partits unionistes, que empenyen perquè l’única via sigui l’unilateral i sense suport internacional. ‘Es recolzen en la idea que l’independentisme recularà abans d’entrar en la il·legalitat’, escriu.
La Tribune destaca que la cimera pel referèndum de divendres va fer del referèndum pactat la via prioritària a explorar, però reconeix que és pràcticament impossible. Per això només resta la via unilateral, amb el risc que el referèndum es converteixi en un nou 9-N. Ajornar o rebutjar la idea del referèndum perquè Madrid diu no obligaria Junts pel Sí i la CUP a ‘rebutjar de facto la independència’.
De totes maneres, Godin recomana d’aconseguir més suport que el 49,6% de l’electorat per fer el RUI (enquesta d’El Periódico). Destaca el paper que pot tenir Ada Colau per convèncer el 35% dels electors que només votarien en una consulta pactada. De fet, afirma que la batllessa de Barcelona és la ‘clau’ per a obtenir aquest plus de ‘legitimitat democràtica’.
La Tribune assegura que Colau s’haurà de comprometre quan l’estat espanyol tombi el referèndum acordat i es trobi ‘en un carreró sense sortida’. En aquell moment, pot decantar-se pel RUI, però també és temptador ‘triomfar sobre les ruïnes de l’independentisme. Assumint, però, les responsabilitats en el fracàs i la seva aliança amb el govern conservador del PP’.