Beirut, Líban. Tan de pressa com havien fugit, molts libanesos van tornar ahir cap a casa amb les pertinences apilades damunt el cotxe, sense saber què trobarien a les seves ciutats, pobles o llogarets. Per al seu país, devastat per la guerra, el futur és igualment incert.

El Líban ja es trobava en una situació crítica abans que la guerra comencés, fa més d’un any. Amb l’alto-el-foc vigent d’ençà de primera hora de dimecres, el Líban ara es troba en un estat de desolació. Segons el Ministeri de Salut libanès, més de 3.700 persones han mort d’ençà que van començar els enfrontaments entre Israel i l’Hesbol·là a començament d’octubre de l’any passat, incloent-hi centenars de criatures. Més d’un milió de persones han estat desplaçades.

Els barris han quedat destruïts sota milers de bombes i els pobles de prop de la frontera han estat esborrats del mapa pels explosius israelians.

La guerra també ha originat un buit d’autoritat, i el futur del país depèn en bona part de com s’ompli aquest buit, segons que avisen funcionaris i analistes libanesos.

En aquest context, l’Hesbol·là, malmès però encara ferm, segons alguns experts, podria consolidar-se. L’exèrcit libanès, una força dèbil, espera rebre més suport internacional; o fins i tot podria sorgir una configuració d’estats regionals i occidentals, com els Estats Units i l’Aràbia Saudita, amb la intenció de projectar els seus interessos sobre el Líban en un moment de necessitat.

“Estàvem tan ocupats amb l’alto-el-foc, tots nosaltres, que no vam pensar gaire en l’endemà”, deia dimarts el ministre d’Afers Estrangers libanès, Abdallah Bou Habib, en una conferència a Roma, poques hores abans de l’anunci de la treva entre Israel i l’Hesbol·là.

Els desafiaments immediats ja van emergir ràpidament ahir, dimecres, amb informes sobre civils que tornaven a casa i eren atacats en poblacions on les tropes israelianes encara no s’havien retirat, i també sobre combats en punts calents del sud del Líban. L’acord de treva preveu que les forces israelianes es retirin en un període de seixanta dies, mentre l’exèrcit libanès i els cascs blaus de l’ONU assumeixin l’autoritat al sud del país, amb la retirada dels combatents de l’Hesbol·là.

El paper de l’exèrcit es considera clau per a la treva. Bou Habib va dir que els 5.000 soldats desplegats al sud serien duplicats, tot assumint un paper poc habitual de pacificador entre Israel i l’Hesbol·là, dos dels enemics més poderosos i compromesos de la regió. Tot i això, l’exèrcit libanès, que ha rebut suport d’uns altres països per a tasques com el control de fronteres i el contra-terrorisme, i que veu la seva funció principal en la preservació de la pau interna, està mal equipat i poc disposat a enfrontar-se als combatents.

Pocs creuen, per exemple, que l’exèrcit sigui cridat a enfrontar-se a l’Hesbol·là, una força que té el suport de l’Iran i molt suport popular al Líban. Tampoc no s’espera que desafiï Israel, una potència militar molt superior i que posseeix armament nuclear.

Si hi ha pau, doncs, serà únicament perquè Israel i l’Hesbol·là han decidit, de moment, fer una pausa en la guerra.

Els desafiaments del Líban

Els desafiaments més grans per al Líban van més enllà de si la treva es mantindrà. El govern, una entitat interina empobrida per una llarga crisi financera i sense president elegit d’ençà de fa més de dos anys, afronta pèrdues difícils de calcular: danys físics i costs econòmics estimats en 8.500 milions de dòlars, segons el Banc Mundial, i una contracció del producte interior brut del 6,5%.

Segons Mercy Corps, una organització d’ajuda, la meitat de la població viu per sota del llindar de la pobresa. “Ens preocupa que, ara que el conflicte ha acabat, o, si més no, hi ha un alto-el-foc, l’atenció es desviï del Líban, perquè els desafiaments són enormes”, explica  Laila Al Amine, directora de Mercy Corps al país.

“Molta gent ha perdut els seus mitjans de subsistència”, afegeix, especialment al sud, on els agricultors d’oliveres han perdut dues temporades de collita. La inestabilitat contínua impedeix d’esperar inversions o la represa del turisme. A més, en moltes zones abandonades del Líban, hi ha bombes sense esclatar, que són un perill latent per a la població. “No podem deixar la gent sola”, avisa Al Amine, que assenyala aquest buit polític que preocupa tothom al Líban.

L’Hesbol·là, que tenia influència a gran part del sud del país, ha estat “enviat dècades enrere”, segons que va dir el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu dimarts. En un discurs de victòria dirigit a convèncer el públic israelià, Netanyahu va afirmar que els dirigents i les armes principals del grup havien estat destruïts.

Segons Amal Saad, politòloga de la Universitat de Cardiff, l’Hesbol·là aquesta vegada no sortirà de la guerra com ho va fer el 2006. En aquell cas, el grup va proclamar una “victòria divina” després d’haver resistit Israel. Aquesta vegada, el seu cap, Hassan Nasral·là, ha estat assassinat en un atac israelià, i el grup ha sofert infiltracions devastadores.

Però, dit això, Saad sosté que l’Hesbol·là encara manté el seu paper com a actor clau en l’escenari polític libanès i defensa aferrissadament el seu arsenal. “Per això la treva sembla un parèntesi. No és el final”, conclou.