La Trenca, la llibreria que vol fer d’Andorra una referència per als lletraferits

Segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, la paraula “trenca” fa referència a una trencadissa; a un trencall –és a dir, el punt d’un camí, d’un corrent, etc., d’on n’arrenca un altre; a la pedra indicadora de partió; a la depressió transversal en un camí o una carretera que canalitza les aigües de pluja i evita que envaeixin la calçada, a l’ocell de la família dels lànids, d’uns 20 centímetres de llargada, plomatge cendrós blavenc, el front negre i les parts inferiors rosades, conegut amb el nom científic de Lanius minor i en perill d’extinció; o bé a la peça d’abric que arriba fins a mitja cuixa, generalment amb caputxa, confeccionada amb un teixit de llana espès. La Trenca també és el nom de la nova llibreria que de fa setmanes ha obert a Andorra la Vella.

Després de trenta-set anys, a començament de l’any passat la llibreria la Puça abaixava la persiana per darrera vegada. L’adeu físic a la històrica llibreria del centre d’Andorra la Vella, fundada l’any 1984 per Anna Riberaygua i Pere-Miquel Fonolleda, va deixar molts orfes. Tot i que la idea era de continuar venent per internet, amb el tancament, la ciutat perdia un dels centres culturals més actius i estimats. Orfes, lectors i lletraferits es van unir per realitzar un projecte que, de bon començament, fos alguna cosa més que una llibreria. Un espai de cultura, un lloc de trobada com havia estat la Puça.

Una llibreria – centre cultural al centre d’Andorra la Vella

La periodista Haydé Vila Amigó, juntament amb el seu germà Marc –exministre i Raonador del Ciutadà–, va aplegar antics clients de la Puça que no podien concebre que Andorra no tingués una llibreria, més enllà de la Llibreria d’Andorra la Vella i els grans magatzems, com ara FNAC o l’Illa Carlemany. Aquell grup heterogeni, format per advocats, periodistes, editors… vinculats per la seva passió lectora, van posar fil a l’agulla per obrir un nou local, que després d’uns quants ajornaments, va obrir finalment el 30 de novembre, a la plaça de Rebés, just a sobre de l’edifici governamental, al bell mig del nucli històric d’Andorra la Vella. La Trenca ocupa l’altell d’un espai compartit amb una cafeteria i un gimnàs, i ha heretat el fons de la Puça. Té el propòsit d’especialitzar-se en literatura pirinenca i andorrana, infantil i juvenil i humanitats en català, amb una presència especial de traduccions i una voluntat específica de fomentar la lectura en llengua catalana.

Amb referències com les barcelonines Laie o la Central –i les més noves Ona, Finestres o Byron–, la pretensió dels socis de la Trenca és ser una referència al Pirineu, i exportar-hi aquest model de llibreria – centre cultural que no tan sols ha arrelat a Barcelona, sinó a tot el país, on es volen programar presentacions, concerts, conferències, tertúlies, clubs de lectura, actuacions musicals, monòlegs, exposicions o, fins i tot –aprofitant el ring de boxa–, combats poètics! De fet, tot i que tenen de referència algunes experiències més o menys afins de l’estat francès, com ara les llibreries de la ciutat occitana de Foix, els responsables de la Trenca es defineixen com a admiradors del model anglosaxó de llibreria, en què poden conviure una cafeteria on els lectors llegeixen els llibres que han comprat, un escriptor signant llibres i uns nens jugant en un espai destinat a la mainada.

Un bon moment per la literatura andorrana

Però ara com ara la Trenca ha obert tranquil·lament, omplint les lleixes que encara tenen espai lliure. Al taulell hi ha Pepa Diéguez, bibliotecària i ex-responsable de la llibreria Entre Línies de la Maçana, que és l’encarregada de les recomanacions i l’atenció als lectors. De les xarxes socials, un dels pilars del projecte, se n’ocupa un altre dels impulsors, Toni Gipert.

Els llibres sobre Andorra i d’autors andorrans ocupen un espai important. De fet, els impulsors de la Trenca asseguren que la inauguració coincideix amb un bon moment de la literatura andorrana. Després de la mort del patriarca Antoni Morell, amb autors consolidats com Albert Villaró i Teresa Colom, l’èxit de Morts, qui us ha mort?, d’Iñaki Rubio sobre els fets de Casa Gastó de Soldeu –el primer best-seller de la Trenca, que es va estrenar amb una presentació del llibre–, obre un camí a seguir per a la literatura d’Andorra, que més enllà de ser una destinació turística o comercial, també malda per ser un punt de referència cultural.

Noves llibreries al Pirineu

Paral·lelament, a l’altre costat de la frontera de la Farga de Moles, a la Seu d’Urgell, acaba d’obrir una nova llibreria. El Refugi, denominada llibreria crítica, s’afegeix a l’oferta llibretera de la capital de l’Alt Urgell, on es destaca la històrica llibreria Purgimon –antiga Ribera d’Antich. Especialitzada en pensament, literatura i assaig crític, el nou projecte ha estat impulsat per Pol Maese i Miquel Albero, i ha pogut obrir al local d’una antiga botiga queviures del carrer dels Canonges gràcies a una campanya de mecenatge i les aportacions d’una trentena de socis que ho han fet possible.

La Trenca i el Refugi, però, no han estat les úniques llibreries que han obert al Pirineu aquest  2021. A començament de l’any passat va obrir a Alins, a la Vall Ferrera, Natura Llibres, una llibreria especialitzada en llibres de muntanya i natura, a càrrec de Meritxell Àlvarez, una periodista andorrana amb arrels a la vall, que durant el confinament va deixar Madrid per complir el seu somni d’obrir una llibreria al poble i a la casa que el seu avi, batlle republicà, va haver d’abandonar l’any 1939.