La trava que amenaça de deixar Marine Le Pen i Eric Zemmour fora de la cursa presidencial

El 10 d’abril hi ha la primera volta de les eleccions presidencials franceses, amb els candidats d’extrema dreta Marine Le Pen i Eric Zemmour disputant-se el lloc per a enfrontar-se a l’actual president Emmanuel Macron en la segona volta. No obstant això, un tràmit legal pot deixar fora els dos candidats de la cursa electoral.

El sistema electoral francès estableix un filtre que pretén d’evitar un nombre massa elevat de candidatures i descartar les que tenen un suport minoritari. Així els candidats han de recollir cinc-cents avals de càrrecs electes, que inclou diputats, senadors i batlles (però no regidors). Els batlles són el grup més nombrós amb diferencia, ja que hi ha 42.000 potencials avaladors i 34.965 batlles a l’estat francès.

El sistema, a més, és concebut per evitar candidatures regionals, demanant que el suport provingui almenys de trenta departaments i en cap es pot superar el 10% dels avals totals. Això fa que sense el suport dels partits majoritaris o una extensa xarxa de simpatitzats, es pugui impulsar amb èxit una candidatura a les presidencials.

L’any 2017, Marine Le Pen va assolir 627 avals, i vuit dies abans d’acabar el termini de presentar els avals en tenia 577. En canvi, ara mateix en té 393, quan el termini acaba el dia 4 de març. Això és a causa d’una baixada electoral molt important de Reagrupament Nacional en les eleccions municipals, ja que l’any 2020 va perdre la meitat dels regidors, a la vegada que enguany ha batallat l’aval dels batlles més escorats a la dreta amb Eric Zemmour , que ara com ara en té 350.

De fet, tots dos candidats han hagut d’aturar els viatges de la campanya i centrar-se a cercar els avals que els hi falten. Zemmour ha dit que més “molt possible” que no obtingui el nombre suficient de cinc-cents avals i Le Pen, que va suspendre ahir la seva campanya, ha llançat una crida “d’urgència”  a tots els batlles “que trobarien (…)  extremadament greu que algú que va estar a la segona volta de les eleccions presidencials i que pugui guanyar aquestes eleccions el 2022, no pugui, per motius administratius, estar present en aquesta competició electoral”.