30.11.2018 - 20:00
TEMA DEL DIA
Vaga. La setmana de vagues ha permès al govern espanyol de fer un nou intent desesperat per a aconseguir el suport dels partits independentistes al pressupost de l’estat. L’argument és que, si s’aproven, Catalunya tindrà 2.200 euros més per a ‘revertir les retallades’, una afirmació que no és certa, però que feta en plena mobilització del sector públic pot sonar bé i dificultar al govern Torra la gestió de les vagues. Per això ho fan. Però la gran part dels 2.200 milions vindran igualment a Catalunya, tant si hi ha pressupost com si no.
Dels 2.200 milions, només en perillen 350 milions si no hi ha pressupost espanyol. Són dues partides. La primera, de 200 milions, prové de la disposició addicional tercera de l’estatut del 2006. És, per tant, un deute que Espanya té amb la Generalitat i que encara no ha saldat. Els altres 150 milions són per al finançament dels Mossos d’Esquadra. Aquests són els que perillen de debò. Però la resta, els 1.850 milions, vindran igualment a Catalunya perquè la transferència no depèn del pressupost sinó del model de finançament autonòmic i està regulat per llei. Així ho preveu l’actual model de finançament, de la mateixa manera que hi ha partides per a altres autonomies.
La xifra surt d’una part dels imposts que l’estat espanyol recapta a Catalunya, i és un percentatge ridícul dels ingressos. La diferència entre la quantitat que l’estat recapta i la que retorna a la Generalitat és de 16.000 milions d’euros anuals. Aquests sí que servirien per a ‘revertir les retallades’ i fer polítiques socials avançades, però d’aquests, només se’n recorden els partits independentistes.
Aquest nou intent del govern espanyol de salvar els comptes també ha afectat les negociacions del pressupost de la Generalitat, perquè Catalunya en Comú fa seu el relat del PSOE en aquesta qüestió. En la primera reunió entre govern i els comuns, feta dijous, Jèssica Albiach va posar com a condició per a aprovar el pressupost de la Generalitat que els partits que donen suport al govern votessin els comptes de Pedro Sánchez. El vice-president econòmic, Pere Aragonès, va descartar la petició de manera taxativa i li va recordar que aquesta era una qüestió tancada mentre els dirigents independentistes continuessin en presó provisional.
Pel govern català, barrejar la negociació dels dos pressuposts és acceptar la sucursalització de la política catalana. Aquest no va ser aquest l’únic moment de tensió d’una reunió que, formalment, va anar bé, perquè hi ha coincidència en nou dels deu punts exposats, però es discrepa sobre les dotacions econòmiques que ha de tenir cadascun. I si cal modificar la fiscalitat per aconseguir-ho. Per Catalunya en Comú, modificar l’IRPF a partir dels 90.000 euros anuals és una manera de castigar ‘els rics’, mentre que el govern recorda que aquests ingressos no els tindria pas abans del 2021. En tot cas, la negociació serà llarga i el govern l’afronta amb tranquil·litat, perquè si no hi ha acord, sempre pot prorrogar els darrers, pactats amb la CUP.
MÉS QÜESTIONS
Open Arms valora de traslladar els immigrants del pesquer valencià al seu vaixell per motius humanitaris. El vaixell de rescat Open Arms ja ha contactat amb el pesquer Nuestra Madre Loreto de Santa Pola, que fa una setmana va rescatar dotze migrants a prop de Líbia. Òscar Camps, director de l’ONG Open Arms, ha explicat que sol·licitaran a l’estat espanyol de transferir els nàufrags al seu vaixell per motius humanitaris. La decisió dependrà de les conclusions de l’informe mèdic. Els equips que hi ha a bord del pesquer per a valorar la situació física i anímica tant dels migrants com de la tripulació l’han qualificada de ‘complicada’. ‘Estan cansats perquè vénen de l’infern de Líbia i han patit un temporal molt dur’, ha explicat Camps, qui ha recordat que són les autoritats espanyoles que han de coordinar i assignar un port al Nuestra Madre Loreto. A més, ha confirmat que l’Open Arms no ha rebut cap indicació del govern de Pedro Sánchez per a assistir el pesquer. De moment, l’executiu espanyol continua negant-se a deixar atracar el pesquer de Santa Pola, tot i les ofertes rebudes dels governs valencià i català, i insisteix que ha de tornar a Líbia. Una opció que tant els migrants com la tripulació del vaixell refusen.
Foment confirma la gratuïtat de la AP-7 a parir de l’1 de gener del 2020. El secretari general d’Infrastructures del Ministeri de Foment espanyol, Javier Izquierdo, ha confirmat a la consellera d’Obres Públiques, María José Salvador, que la AP-7 serà lliure i gratuïta a partir de l’1 de gener de 2020. La consellera ha dit que no es prorrogarà la concessió ni es tornarà a licitar després de la reunió de treball mantinguda entre els equips de la conselleria i del ministeri. Foment assumirà el manteniment dels 350 quilòmetres d’autopista alliberats, el contracte de la qual ja prepara. L’any que ve, també es licitaran els accessos a la AP-7 des de Vinaròs i Oliva, molt demandats per les dues poblacions.
L’aeroport d’Andorra necessitarà suport públic durant quatre anys. L’aeroport d’Andorra-la Seu necessitarà ajuts públics dels governs andorrà, català i espanyol i, si pot ser, de la Unió Europea, com a mínim, durant els primers tres o quatre anys de funcionament. Aquesta és la conclusió del fòrum de l’Empresa Familiar Andorrana (EFA), que ha acollit diversos experts en aeronàutica aquesta setmana. La tipologia dels avions que poden volar des de la Seu, que tenen entre 40 i 60 places, defineix quines companyies podrien establir-hi activitat regular. Probablement, seran empreses com Air Nostrum i Swiftair, que ja hi ha fet vols de prova per a la certificació de l’aeroport, i companyies regionals que operen en diferents països. Es creu que les línies que podrien aconseguir més rendibilitat són les que enllacin amb capitals com Madrid, París i Londres, on poder fer escala cap a altres destinacions. De moment, sembla que quaranta operadors s’han interessat per establir-s’hi. Quan, al maig, entri en funcionament el sistema de GPS, es resoldran els obstacles tècnics principals perquè l’aeroport pugui guanyar operativitat. Superat aquest escull, caldrà aconseguir els requisits comercials.
Armengol referma la intenció del govern de continuar obrint fosses franquistes. La presidenta del govern, Francina Armengol, ha visitat la fossa comuna de Santa Maria del Camí on cerquen el cos de Joan Alemany, ex-batlle de Búger torturat i assassinat pels feixistes a 47 anys i que, segons testimonis orals, podria estar soterrat en aquesta fossa. ‘Avui torna a ser un d’aquests dies emocionants en què val la pena fer política perquè, com hem explicat moltes vegades, la llei de fosses vol recuperar els cossos de la gent que va ser assassinada durant la guerra civil i el franquisme perquè puguin arribar als seus familiars’, ha dit Armengol. La presidenta, acompanyada de la consellera de Cultura, Fanny Tur, ha insistit que el govern no vol oblidar què va passar i ha recordat que ‘cada vegada que es pot obrir una fossa, es tanca una ferida’. També ha donat les gràcies a tots aquells que ‘han fet possible aquesta realitat’, com és el cas de l’Associació de Memòria de Mallorca, que ‘ha lluitat molts anys gairebé en solitari per fer possible aquesta realitat’.
LA XIFRA
30 dies més s’ha donat el Tribunal Suprem espanyol per a estudiar els recursos presentats per l’ex-president Artur Mas, l’ex-vice-presidenta Joana Ortega i l’ex-consellera d’Educació Irene Rigau contra la decisió del TSJC d’inhabilitar-los per haver organitzat el 9-N l’any 2014. Ara el Suprem ha de decidir si confirma la condemna (tal com va sol·licitar la fiscalia durant la vista) o si la modifica. Aquesta sentència ja serà ferma.
TAL DIA COM AVUI
El 30 de novembre de 1874 neix Winston Leonard Spencer-Churchill, polític, militar i escriptor britànic, primer ministre del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial (1940-1945) i un segon mandat (1951-1955).
