La trampa de la Via Laietana

TEMA DEL DIA
Furgonetes. Dissabte al vespre, després de la manifestació del carrer de la Marina de Barcelona, convocada per l’ANC i l’Òmnium, milers de persones es van adreçar cap a la Via Laietana, on hi havia una concentració dels CDR per tornar les pilotes de goma a la policia espanyola. Quan hi van arribar, s’hi van trobar cinc furgonetes de la policia espanyola estacionades a la meitat de la Via Laietana, a l’altura del carrer Comtal. No protegien pas la prefectura de la policia espanyola, com seria normal en un dispositiu, sinó que eren més amunt. La versió oficial és que s’havien trobat atrapades i no podien acabar de baixar. Havien tingut tota la tarda per fer-ho, però van triar l’hora en què arrencava la convocatòria dels CDR.

Eren cinc furgonetes carregades d’agents antiavalots, que exhibien, a dins, banderes espanyoles. Aquesta exhibició simbòlica va contra la normativa de la neutralitat dels cossos i forces de seguretat de l’estat. Exhibir la bandera espanyola demostra el caràcter polític de l’actuació de la policia espanyola, com ho evidencien també les rebudes que els ofereixen quan tornen a les comissaries d’origen, a diversos punts de la geografia espanyola. Els reben com si haguessin anat a lluitar en un altre país. Aquestes escenes o l’exhibició de simbologia per part dels agents demostren que són conscients del paper que fan com a forces d’ocupació.

Però tornem a la Via Laietana. A mesura que passa l’estona, les cinc furgonetes comencen a trobar-se envoltades de manifestants independentistes, que interpreten la seva presència com una provocació, sobretot per l’ostentació de simbologia espanyola. D’un punt de vista policíac, potser tenia alguna missió, però del punt de vista polític, tenint en compte la situació del carrer aquests dies, aquesta presència és inexplicable. O no. La imatge dels cinc vehicles al bell mig de la Via Laietana recordava la dels vehicles de la Guàrdia Civil davant el Departament d’Economia el 20 de setembre de 2017. Aquells eren oberts i plens d’armes. Els de dissabte, carregats d’antiavalots, cada vegada envoltats de més gent i més encesa. Els vehicles de la Guàrdia Civil van acabar abonyegats i van servir de base, primer, per a acusar de rebel·lió Jordi Sánchez i Jordi Cuixart i després per a condemnar-los per sedició, tot i que havien desconvocat la manifestació. D’allò que va passar dissabte també en surt un relat per a preparar la repressió del present i del futur.

Ara els qui desconvoquen les manifestacions són a la presó i, per tant, el carrer s’ha descontrolat. Dissabte, a mesura que passaven les hores, la tensió creixia i finalment van ser els Mossos d’Esquadra que van obrir pas perquè les furgonetes poguessin sortir. Però no se’n van anar: van restar a la cantonada del carrer Comtal amb la Via Laietana, sense protecció, fins al punt que els manifestants van poder atacar-les força estona. No s’entén per què no se’n van anar. Aquesta actuació policíaca hauria de formar part de la comissió d’investigació que Junts per Catalunya ha demanat de crear al parlament, com també la presència d’infiltrats de la policia espanyola dissabte a la nit a Barcelona, que VilaWeb ha pogut demostrar.

El final va ser el de sempre. La tensió es va disparar, van començar els aldarulls i els Mossos van actuar amb la violència i desmesura a què ja ens han acostumat aquests dies. La policia espanyola va sortir-ne indemne i el cos dels Mossos d’Esquadra als peus dels cavalls, fent la feina bruta als nois del ministre Fernando Grande-Marlaska. L’endemà, la policia espanyola es feia fotografies amb els manifestants unionistes, alguns amb la bandera franquista. Qui s’imagina què hauria passat si hi hagués hagut cinc furgonetes dels Mossos, exhibint estelades, enmig de la manifestació unionista? No passarà, perquè la Brimo no porta precisament estelada al canell, però tampoc no passarà perquè, com s’ha vist aquest cap de setmana, es vol imposar el relat de l’independentisme violent contra un unionisme pacífic i indefens.

El fet més lamentable és que algunes reaccions dels partits independentistes contribueixen a reforçar aquest discurs. Fan seu el marc mental fabricat per l’unionisme en lloc de denunciar la maniobra del govern espanyol de desprestigiar els Mossos i criminalitzar l’independentisme. Els mateixos Mossos que l’agost del 2017 van liquidar la cèl·lula gihadista dels atemptats de la Rambla, aquells a qui la gent oferia clavells a la manifestació de rebuig als atemptats, els que van actuar de manera proporcionada, com una policia democràtica, durant el referèndum de l’1-O. La plantilla actual és la mateixa que la del 2017. Però n’ha canviat el comandament. Ara mana el ministre d’Interior espanyol, Grande-Marlaska, amb el vist-i-plau d’un govern que accepta aquesta humiliació amb l’excusa de no perdre el control dels Mossos. La Generalitat ja l’ha perdut, el control dels Mossos, però en canvi n’assumeix tot el desgast polític blindant el conseller Miquel Buch. Mentrestant, Marlaska promet medalles als Mossos pel seu bon comportament.

MÉS QÜESTIONS
Més Compromís centrarà la campanya del 10-N en el finançament. La coalició Més Compromís, que agrupa la formació de Mónica Oltra i la d’Íñigo Errejón, ha presentat el programa electoral de les eleccions espanyoles en un acte amb el cap de llista, Joan Baldoví, i la número dos per València, Maria Josep Picó. El programa s’estructura en quatre eixos: protegir la Terra, tenir cura de les persones, garantir-ne els drets i el finançament. Entre les propostes hi ha el canvi del model productiu, la reducció progressiva de la jornada laboral a 32 hores per setmana, l’augment del salari mínim fins a 1.200 euros el 2025, la derogació de les reformes laborals, el blindatge constitucional de les pensions i l’establiment per llei de totes les mesures per a eliminar l’escletxa de gènere. ‘Però tot això no es podrà fer si no tenim el finançament que pertoca’, ha advertit Baldoví. També ha explicat que confia que el futur president espanyol presenti d’ací a vuit mesos una proposta de finançament per a aplicar polítiques verdes i garantir els drets de la gent. Aquests seran els eixos d’una campanya que, en paraules del candidat, no havia d’haver existit. Baldoví també ha dit que aquesta campanya ha de ser necessàriament austera. Per això, la formació ha reduït la despesa en trameses i cartells i no tindrà publicitat exterior, tal com es va acordar amb alguns altres partits.

L’Agència Valenciana Antifrau fitxa Falciani i Garzón. L’enginyer Italo-francès Hervé Falciani, ex-assessor de la filial suïssa del banc HSBC que va filtrar les dades de milers de defraudadors, i l’ex-jutge de l’Audiència espanyola Baltasar Garzón col·laboraran amb l’Agència Valenciana Antifrau en qualitat de membres del consell de participació. Segons que publica el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, aquest consell ha de ser un òrgan assessor i de consulta d’aquesta agència oberta a la participació de la societat civil i d’experts. Té per finalitat impulsar la vinculació de l’agència amb la societat civil i els ciutadans, facilitant-ne la comunicació. El consell de participació és encapçalat pel director de l’agència, Joan Antoni Llinares, com a president, i Ana María Fuertes, vice-presidenta en representació de Fundació per la Justícia. També en formen part dotze vocals, que són representants de cadascuna de les organitzacions cíviques de caràcter social que treballen contra el frau i la corrupció al País Valencià o que tenen per finalitat la transparència de l’activitat pública.

Carmen Calvo provoca un enfrontament entre Més per Mallorca i el PSIB. El portaveu de Més per Mallorca al parlament, Miquel Ensenyat, ha dit que unes paraules pronunciades per la vice-presidenta del govern espanyol en funcions, Carmen Calvo, eren un insult als militants i votants del partit. Durant un acte del PSIB a Calvià, Calvo va dir que Més estava al límit de la legalitat. Ensenyat ha replicat que fins ara només l’extrema dreta s’havia atrevit a insinuar una cosa com aquesta. A més, li ha recomanat que aprengués a sumar per saber quants vots necessitava Francina Armengol per a ser investida presidenta. Ensenyat també ha recordat a Calvo que debatre, discrepar i pensar diferent sobre moltes qüestions, fins i tot sobre el model d’estat, encara no era cap delicte. A Més per Mallorca li hauria agradat més que hagués parlat de qüestions com ara la cogestió aeroportuària, el blindatge del descompte del 75% per als residents, la derogació de la reforma laboral, la llei mordassa i la LOMCE i el finançament autonòmic. Per contra, la portaveu del PSIB, Sílvia Cano, ha dit que les paraules de la vice-presidenta sobre Més per Mallorca havien estat ‘prudents i raonables’. I ha coincidit amb ella a dir que s’ha de respectar l’estat de dret i que dins el marc de la constitució espanyola totes les propostes es poden debatre.

Els Mossos retenen dos joves nord-catalans a la Jonquera. Dos joves de Catalunya Nord han estat retinguts pels Mossos d’Esquadra, que sospitaven que volien participar en la mobilització convocada pels CDR per a tallar el peatge de la Jonquera, una acció que finalment no s’ha fet. Els Mossos els han escorcollat el cotxe i s’han endut alguns dels objectes que hi tenien, com ara pintura i unes ulleres. L’argument de la policia era que anaven a una concentració il·legal i, després d’identificar-los, els han advertit que si participaven en el tall de trànsit serien multats. A un li han recordat que tenia un fill i que podia rebre multes molt altes. Ell mateix, que s’ha estimat més no donar el nom, ha dit que és un membre de les Armilles Grogues i ha explicat així per què havia acudit a la convocatòria: ‘Perpinyà és Catalunya Nord i Catalunya Nord és Catalunya. Per això som solidaris.’

LA XIFRA
21 candidatures es presenten a les comunals d’Andorra del 15 de desembre. Prop de 28.000 electors són cridats a les urnes.

TAL DIA COM AVUI
El 28 d’octubre de 1922 prop de 25.000 feixistes marxaven sobre Roma reclamant el poder a Víctor Manuel III i amenaçant-lo de prendre’l per força. El rei i la patronal, encantats amb Benito Mussolini, li oferiren que formés govern. Començaven vint anys de terror feixista a Itàlia.