23.06.2023 - 06:00
El primer gegant documentat és de l’any 1424. Apareix al Llibre de les Solemnitats de Barcelona, i d’ell sabem que es deia Goliat, i que sortia per les processons del Corpus a la ciutat. L’any següent en trobem un a Tarragona, el 1430 a Bèlgica, el 1439 a Alacant i el 1447 apareix el primer als Països Baixos. “A Europa hi ha molts gegants però no es coneix cap més antic que el barceloní. Es pot dir que el Goliat és el bressol del món geganter”, explica Rosa Navarro, de la Coordinadora de Colles Geganteres de Barcelona.
Per celebrar aquesta efemèride, les colles barcelonines han programat un extens programa commemoratiu farcit d’activitats: exposicions, presentacions, concursos de fotografia i de dibuix, trobades, etc., que culminarà l’any vinent. L’objectiu és apropar l’àmbit geganter a tota la ciutadania i a tots els barris de la ciutat, posant l’accent en les entitats i les persones que fan possible aquesta tradició.
Exposició 600 anys de gegants a Barcelona
El passat mes de febrer, per les festes de Santa Eulàlia, la Coordinadora va donar el tret d’inici a la celebració, amb la presentació del projecte multimèdia i del llibre Barcelona Gegantera, escrit per Nico Alonso. Ara presenten l’exposició itinerant 600 anys de gegants a Barcelona, que explica la història del fenomen geganter des d’aquell 1424 fins avui, la de la Coordinadora i la de les colles, a través dels fets més destacats.
“Hem volgut fer una mostra molt amena, divulgativa i sobretot molt visual, amb nombroses fotografies actuals i històriques, amb la intenció d’arribar a tots els públics”, explica Nico Alonso, que s’ha encarregat de fer els textos. Són vuit rollups que conviden a conèixer “com van aparèixer el primer gegant i la primera geganta (1568), com els gegants es van prohibir l’any 1780, com es recuperen divuit anys després i neix la cançó del Gegant del Pi –que precisament fa referència a aquesta prohibició–, com durant la guerra civil es perden algunes figures” i com sorgeix el boom del geganterisme arreu del país, a finals dels anys setanta i vuitanta, amb el moviment associatiu al darrera.
També hi ha un fris cronològic que vincula la historiografia de Barcelona amb la dels gegants, i et permet assabentar-te, per exemple, que la reforma de la Rambla, el 1798, coincideix amb la tornada dels gegants al carrer, o que en l’any dels Mundials de Futbol va veure néixer els Gegants del Guinardó, Sant Andreu o Sant Antoni.
Rosa Navarro explica que la mostra vol ser un homenatge a les figures, però sobretot a les persones de les colles: “Els gegants són fantàstics, però sols no es mouen. Necessiten d’algú que els faci ballar, que els doni vida. Són la gent de les colles qui fan la força”.
L’exposició es pot visitar fins al 23 de juny al centre cívic del Besòs i el Maresme i a continuació recorrerà desenes d’espais de la ciutat fins a finals de l’any vinent. Al setembre estarà a la festa major de la Bordeta, per la Mercè a la Casa dels Entremesos, i a l’octubre visitarà Sarrià per la festa major i el Guinardó pels 40 anys dels gegants. A través d’un acord amb la Diputació de Barcelona, també es podrà veure a les biblioteques de la ciutat.
I és que un dels principals objectius d’aquesta celebració és fer arribar la tradició gegantera a tota la ciutadania, i donar visibilitat a un àmbit que, asseguren Navarro i Alonso, encara és força desconegut. “A nosaltres ens costa més sortir que altres expressions. Has de tenir gent que porti els gegants, buscar un transport, i no som tanta gent”, explica Navarro. “Segurament no impressiona igual veure aixecar un castell que veure ballar un gegant, però és la nostra feina explicar-ho, fer que els gegants siguin atractius sense perdre la tradició i desvirtuar-ho”, afegeix Alonso.
Concursos i visita dels Gegants a tota la ciutat
Amb aquest mateix objectiu de fer-se més visible, s’ha previst la visita dels Gegants de la Ciutat a tots els districtes de Barcelona, a partir de setembre del 2023 i durant el 2024, coincidint amb les festes majors dels barris. En aquestes ocasions, els gegants lluiran dos dels vestits històrics que s’han recuperat. El primer és el que van estrenar el 1999 i que van portar fins al 2006, de Yolanda Saura, una imatge contemporània i amb clars referents a la Barcelona modernista; i el segon és el vestuari creat l’any 1992, quan Manel Casserras i Boix es va fer una reproducció d’uns nous que es coneixerien amb el sobrenom de ‘els olímpics’.
Altres activitats són el concurs fotogràfic a Instagram (amb l’etiqueta #ConcursGegants600), ja en marxa, i el concurs infantil de dibuix, a partir de setembre. El 2024, l’any de l’aniversari, es farà el gruix de les activitats. Rosa Navarro explica que la voluntat és fer més exposicions, una trobada de gegants centenaris, una trobada nacional i una altra internacional, amb figures provinents de diversos països. També, hi haurà activitats especials per Santa Eulàlia, i per la Mercè, i un acte de cloenda a finals d’any.
Descobriments gegants
El treball de recerca per les activitats d’aquest aniversari ha tret a la llum alguns descobriments i dades que han portat, en certa manera, a reescriure la història dels gegants de Barcelona. Nico Alonso explica que s’ha pogut confirmar, per exemple, l’existència dels Gegants de Sant Jaume Apòstol, que durant anys han estat motiu de controvèrsia: “Hem trobat diverses al Diari de Barcelona, que parlen de quan es van estrenar i de com eren (vestits molt antics i macos, però lletjos, diu la referència). I ha permès datar la majoria dels més de dos-cents gegants de Barcelona. I alguns gegants ens han sorprès, com el de Sant Pere de les Puel·les, que ens pensàvem que eren dels anys 40 i hem descobert que són dels 60, o els Gegants de Calassanç, que eren desconeguts per la majoria de la població, i ara els hem pogut explicar”.
