La tercera via vol ser ‘mainstream’

En un context en què el soroll de la ferralla del xoc de trens ha esdevingut plenament protagonista de l’actualitat política, la tercera via, aquell concepte que tant va abraçar l’extinta Unió de Josep Antoni Duran i Lleida, cerca una escletxa per on treure el cap i tornar a tenir influència en el debat polític. O, dit d’una altra manera, aconseguir ‘diàleg, negociació i pacte’, les paraules més repetides ahir en la presentació del llibre La tercera via. Puentes para el acuerdo (Catarata), de Miquel Iceta. És escrit en castellà, perquè ‘s’adreça a tot Espanya’, va dir el primer secretari general del PSC, que va anar acompanyat del seu antecessor, Pere Navarro, i de l’ex-secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba.

Tanta expectació com xafogor a la sala Alibri de la llibreria homònima per a veure asseguts en una mateixa taula passat i present del PSC i el PSOE. Entre el públic, d’una mitjana de quaranta-cinc anys, grans garants de l’estabilitat i el pacte com l’ex-president del Cercle d’Economia Anton Costas, l’ex-secretari general d’Unió Ramon Espadaler i personalitats amb càrrec com el portaveu de Ciutadans, Carlos Carrizosa, i la batllessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín.

Pere Navarro, que en el seu moment va defensar el dret de decidir, va ser el primer a intervenir per aplaudir la proposta d’Iceta, un polític que no és mainstream però que és partidari d’aportar solucions enfront d’aquells innombrables que només assenyalen els problemes. ‘A tots se’ns acudeixen alguns noms, però en fi…’ I la sala va somriure de manera còmplice.

Navarro també va augurar que el concepte de la tercera via tornaria a viure temps millors. ‘Ja no és aquella tercera via tan feble, sinó que ha guanyat força. I amb el temps serà la majoritària. Cal presentar unes propostes que puguin aplegar la major part dels ciutadans, on ens puguem trobar de manera majoritària, no només a Catalunya sinó a Espanya.’

I és que la tercera via que proposa Iceta no té pas una interpretació únicament catalana. Les idees bàsiques de la reforma constitucional que proposa són la transformació de l’estat de les autonomies en un estat federal i el reconeixement de la realitat nacional catalana en una disposició addicional a la constitució espanyola, proposta que Unió ja havia fet al congrés espanyol.

Rubalcaba, el més moderat
Alfredo Pérez Rubalcaba, ex-secretari general del PSOE i ex-ministre d’Interior, a diferència de Navarro i Iceta, que van atacar únicament el govern català, va alertar el govern espanyol que el temps del dret administratiu i els caramels en forma de pressupost ja ha passat i va dir que ara calia posar un projecte sobre la taula per a Catalunya. Per ell, el missatge que cal enviar ja no és el dels perills de l’independentisme, sinó que l’estat vol continuar comptant amb Catalunya, fet que es contraposa amb el missatge del Tribunal Constitucional (TC) amb la sentència de l’estatut dient que Catalunya ‘no té lloc’ en la constitució espanyola.

Sobre la possibilitat que les singularitats de Catalunya siguin reconegudes en una constitució espanyola, Rubalcaba va recórrer a l’orgull pactista de la constitució del 1978. ‘Si ho vam fer amb gent tan diferent i distant, per què no ho podrem fer ara?’. No hi ha impossible, venia a dir.

Penals i congressistes cubans
El torn final d’Iceta, el protagonista de la vesprada, va ser el més amè de tots. Va fugir de la teoria i el contingut polític, i en un ambient còmode i favorable, va recórrer a l’humor per a criticar les posicions independentistes i defensar que és possible fer una reforma. Cap retret a l’immobilisme de l’estat espanyol ni a les males pràctiques del govern, actor imprescindible per a dur a terme una reforma de la constitució com proposa.

Sense pronunciar la paraula ‘referèndum’, Iceta va alertar que aquest hauria de ser l’últim recurs. Ho va explicar així: ‘Jo no sóc entès en futbol. Però quan un partit empatat es dirimeix a penals, no és a un únic a penal. Primer en fan una tanda, després una altra… No és a un únic penal que s’ho juguen tot. No ens ho juguem tot al primer penal.’ De Rajoy, no en va dir res, però dels polítics independentistes sí. Segons ell enganyen conscientment i proposen la construcció d’un gran temple basant-se en materials dèbils i sense manobres.

I sobre Puigdemont, de qui creu que va a l’estranger i no el rep ningú. ‘Només alguns congressistes cubans pels passadissos…’, una escena que va fer riure els presents. Iceta va acabar l’acte assegurant que el llibre presentat és d’un català que vol continuar essent-ho, que se sent espanyol però que se sentirà més feliçment espanyol si Espanya reconeix Catalunya com allò que és.