Torna la tensió a Nova Caledònia després de l’assassinat de dos homes per les forces franceses

Dos homes han estat assassinats a Nova Caledònia durant una operació policíaca dimecres a la nit. L’objectiu de l’operació era detenir activistes sospitosos d’haver participat en les mobilitzacions independentistes del mes de maig. Hi hagué accions de saqueig, incendis i el blocatge de districtes sencers entorn de la capital i més enllà, a la carretera principal de l’arxipèlag. La violència es va desencadenar a causa dels intents del govern francès de modificar els drets de vot de Nova Caledònia, violant els acords de pau.

Després d’aquestes morts, al sud de la capital, Numea, ja hi ha hagut tretze víctimes durant els mesos d’agitació en aquest territori del Pacífic, ara sota sobirania francesa. Dos dels morts són membres de les forces de seguretat, un dels quals perquè la seva arma es va disparar accidentalment.

La setmana passada, les autoritats van anunciar un toc de queda prolongat, i es van prohibir les reunions i els desplaçaments per tot l’arxipèlag de les 18.00 a les 6.00 per por de protestes dels canacs amb motiu de l’aniversari de l’ocupació francesa la setmana vinent.

El poble canac ha lluitat durant molt de temps per separar-se de França, que va annexar l’arxipèlag el 1853 i no va concedir la ciutadania a tots els canacs fins el 1957.

L’episodi de violència més recent fou el 13 de maig en resposta als intents del govern del president Emmanuel Macron de modificar la constitució francesa i canviar el cens de votants a Nova Caledònia, fet que els canacs temien que els marginés encara més i que atorgués més drets als nouvinguts francesos.

Macron va declarar l’estat d’emergència l’endemà passat i envià 3.500 militars per ajudar la policia a controlar els avalots.

Al juny, onze activistes canacs van ser arrestats en una àmplia operació contra l’anomenada Unitat de Coordinació d’Acció de Camp. Les detencions formaven part d’una investigació de la policia començada el 17 de maig, pocs dies després de les protestes violentes contra la reforma del vot impulsada per París.

Set d’aquests activistes, inclòs Christian Tein, un dirigent del moviment pro-independència, han estat traslladats fins a la França continental (a 17.000 quilòmetres de distància). El grup de Tein acusa les autoritats franceses de “pràctiques colonials” i exigeix l’alliberament immediat i el retorn dels activistes. En una declaració recent publicada a les xarxes socials, el grup va afirmar: “El poble canac no renunciarà mai al seu desig d’independència per mitjans pacífics.”