La tensió entre Rufian i la revista Mongolia i ‘la incomprensió de progressistes espanyols’ sobre Catalunya

El mes d’agost el diputat d’ERC al congrés espanyol Gabriel Rufián va piular a Twitter: ‘Que estrany que passi això que passa en un estat en què guanya eleccions un partit fundat per franquistes.’ I el compte de la revista satírica Mongolia li va respondre dient: ‘I passa això que passa on guanya un partit fundat per Pujol.’ Això va fer que comencés una discussió entre Rufián i un dels responsables de la revista, el periodista Pere Rusiñol; el republicà els deia: ‘O aneu una mica despistats amb Catalunya o doneu ales als trols del PPC’s.’

Hola @revistamongolia. O andáis un poco despistados con Catalunya o le estáis dando bola a trolls de PPC's. pic.twitter.com/CM97CQ3j1Q

— Gabriel Rufián (@gabrielrufian) August 21, 2016

I Rusiñol: ‘I tu no dónes ales als trols convergents?’ I va acabar oferint a Rufián de participar en una conversa a Madrid organitzada per la revista. Ell ho va acceptar i es va acabar fent aquest dilluns. L’acte va començar amb tensió…

Perquè el punt de partida de la conversa va ser la polèmica de l’agost passat a Twitter. ‘Això que dieu ho hauria pogut dir perfectament Jordi Cañas, de Ciutadans’, els deia Rufián. ‘Preguntar a ERC per Pujol és com preguntar a Podem per Chaves i Griñán o per Felipe González.’ La discussió, especialment amb Pere Rusiñol, era sobre aquesta barreja d’independentisme i corrupció, de recordar a qui defensa la independència que hi ha hagut el cas Pujol i que els successors del partit que va fundar són al govern. ‘Jo entenc la incomprensió de certs sectors progressistes’, li va acabar dient Rufián.

—Gabriel Rufián [G. R.]: El meu piulet venia a dir que potser passa això que passa perquè guanya eleccions a l’estat espanyol un partit fundat per franquistes. I la resposta de la revista Mongolia va ser un ‘i Pujol, què?’. Jo no defensaré Pujol, però un el van votar i l’altre, no. Em semblava dramàtic que des del compte de Twitter d’una revista que és l’avantguarda del progressisme em diguessin el mateix que em podria dir Jordi Cañas. Forma part de la miopia sobre què passa a Catalunya. Al cap de deu minuts de debatre, als independentistes ens acaben preguntant per Pujol.

Li qüestionen aquestes comparacions, com la de què té a veure la democràcia espanyola amb Franco.

—G. R.: Què té a veure la democràcia espanyola amb el franquisme? Fernández Díaz continua al seu despatx, amb un crucifix i amb un micròfon. Saps per què? Perquè guanya eleccions. Què hi té a veure el franquisme? Això, Fernández Díaz, Martín Villa al Retiro, Billy el Niño corrent mitges maratons.

—Pere Rusiñol [P. R.]: Però Fernández Díaz és català, La Razón és un mitjà català, el franquisme no s’entén sense Catalunya: Cambó va finançar-lo, Sentís i Pla… Hi ha molta gent a Catalunya que considera que va ser Espanya qui va guanyar la guerra civil.

—G. R.: Qui va guanyar la guerra civil és el feixisme. L’estat espanyol és una anomalia dins Europa, perquè és l’únic estat on va guanyar. La constitució del 78 és anomalia, perquè és l’única tutelada per feixistes.

—P. R.: Feixistes catalans i espanyols, entenc.

—G. R.: De totes les banderes. Si intentes enganxar-me per les banderes, l’has espifiada. Diem que anem a favor del dret d’autodeterminació de qualsevol poble i que no som nacionalistes. Els nacionalistes són els altres. Nosaltres som republicans i d’esquerres. Tant de bo un dia Andalusia, Castella, Euskal Herria i Galícia s’alliberin. Però Catalunya ja pot.

—G. R.: Per què a Pablo Iglesias no li pregunten per Felipe?

—P. R.: Jo te’n diria dues diferències: vau anar a una llista electoral conjunta. Quan es va proclamar la Segona República, la gent a Barcelona sortia al carrer al crit de ‘visca Macià, mori Cambó’. Jo no sé qui és el Cambó d’avui, però potser és Convergència. I en segon lloc Pujol va ser el que va ser perquè ERC el va votar l’any vuitanta. Hi havia una majoria d’esquerres a Catalunya i ERC va votar Pujol. Són com a mínim dues diferències importants.

—G. R.: Estic convençut que si en comptes de jo aquí hi hagués Colau, que governa amb el PSOE a Barcelona, no li preguntaries per Felipe González. Em preguntes molt per Pujol.

—P. R.: Jo et pregunto per Pujol. El teu partit va fer-hi una coalició.

—G. R.: Jo entenc la incomprensió de certs sectors progressistes. Alguns de nosaltres som als antípodes ideològics i polítics de CDC, i aquí no es tractava de guanyar Convergència, no volíem guanyar Mas. Volíem guanyar un país. Agradi més o menys, sense CDC no es guanya, sense les bases de CDC, sense allò que representa socialment, políticament i parlamentàriament. I al final la història contemporània europea, igual que en l’època de Cambó i en la de Pujol, és que un procés d’autodeterminació no es guanya si no és des de la transversalitat. Perquè el procés és un corró per als qui no són clars, la gent li passa per damunt. I CDC s’ha fagocitat. Ara em preguntaran molt per Pujol i per Mas. Mas és a casa seva. I Pujol també. En canvi, si Aznar es presentés pel PP a Espanya guanyaria encara més que Rajoy. Sí o no? Si Felipe González es presentés pel PSOE guanyaria més que amb Sánchez. Jo crec que sí. Jo sóc de Santa Coloma on guanya per majoria absoluta el PSC de Núria Parlon. El meu avi es va morir votant Felipe; sé de què parlo.

—P. R.: Si Espanya tingués la bandera tricolor, també et semblaria necessari tot aquest viatge?

—G. R.: A mi m’encanta la ciència-ficció. Jo parlo d’un estat en què guanya eleccions el PP. El PSOE és segona força política. M’encantaria imaginar un estat espanyol en què la república fos possible perquè m’encanta la ciència-ficció. Sabeu quin és el líder més ben valorat a l’estat espanyol? [rialles, noms, tal]. Felipe VI.

Ací podeu veure el vídeo sencer de l’acte.