07.01.2024 - 21:40
|
Actualització: 07.01.2024 - 21:43
The Washington Post · Adam Taylor
La crisi latent al Llevant, desencadenada pel començament de la guerra a Gaza fa gairebé tres mesos, amenaça de sobrepassar els límits d’Israel i Palestina. És destacable que les tensions creixen malgrat que tot indica que els actors de la regió no tenen ganes de lluitar. És molt remarcable, en aquest sentit, que l’Iran i els seus aliats s’hagin abstingut de començar una guerra oberta contra Israel i els seus aliats, després de l’atac del 7 d’octubre d’Hamàs.
No obstant això, els experts adverteixen que és tanta la varietat de situacions en la regió i la diversitat d’actors amb diferents motivacions, que un simple error podria portar a una situació fora de control.
“Tots juguen a un joc molt perillós”, explica Joost Hiltermann, expert en el Llevant de l’International Crisis Group. “Qualsevol equivocació, qualsevol manca de comunicació, qualsevol atac accidental pot desencadenar una gran escalada bèl·lica.”
De fet, aquests darrers dies han assassinat un alt dirigent d’Hamàs a Beirut i un dirigent d’una milícia iraquiana a Bagdad. També un membre destacat de la Guàrdia Revolucionària Islàmica va ser assassinat a Damasc. I a la mar Roja, els rebels hutis del Iemen han continuat amenaçant de pertorbar el trànsit marítim comercial, malgrat l’advertiment d’accions militars per part dels Estats Units i els seus aliats.
L’Iran també ha patit les conseqüències d’un atac amb bomba que va matar noranta-cinc persones dimecres, reivindicat per l’autoanomenat Estat Islàmic. L’atac va ser en un esdeveniment que commemorava el general Qasem Soleimani en el quart aniversari del seu assassinat durant un atac de drons dels Estats Units a l’Irac el 2020.
I final del mes passat, el ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant, va dir davant una comissió parlamentària que el país ja era en una “guerra d’àmbit múltiple” que anava més enllà de Gaza i Cisjordània. “Ho dic ací de la manera més explícita: qualsevol que actuï contra nosaltres és un objectiu potencial. No hi ha immunitat per a ningú”, va reblar.
Tot seguit, us expliquem alguns dels punts calents a tota la regió:
El Líban
Un alt funcionari d’Hamàs va ser assassinat en un atac a Beirut dimarts de la setmana passada, en una acció que tenia totes les característiques de ser un assassinat dirigit per part d’Israel.
Saleh al-Arouri és el dirigent d’Hamàs d’un rang més alt assassinat d’ençà de l’atac transfronterer encapçalat pel grup palestí el 7 d’octubre que va matar 1.200 persones. Funcionaris israelians havien advertit que atacarien dirigents d’Hamàs que vivien a l’estranger, tot i que no han reivindicat la responsabilitat directa de l’assassinat d’al-Arouri.
L’assassinat ha estat enmig d’una especulació persistent que l’Hesbol·là es podria afegir a la guerra d’Hamàs contra Israel. Del 7 d’octubre ençà, aquest grup milicià ha protagonitzat atacs transfronterers contra Israel, tot i que generalment es considera que s’ha abstingut d’engegar una guerra total.
Al-Arouri va ser assassinat a Dahieh, un barri residencial a prop de Beirut que és considerat un baluard de l’Hesbol·là. Hassan Nasral·là, dirigent de l’Hesbol·là, va dir en un discurs dimecres que hi hauria una “resposta i càstig” per l’assassinat d’al-Arouri.
Rym Momtaz, de l’Institut Internacional d’Estudis Estratègics, creu que l’Hesbol·là probablement sentirà la pressió dels seus seguidors que l’animen a respondre, però diu que també ha de tenir en compte la delicada situació econòmica del Líban.
“Una gran part de la població libanesa ni tan sols pot imaginar-se passar ara per una altra guerra, en vista de la complicada situació econòmica que ja pateixen”, explica Momtaz, en referència a la crisi financera que ha abocat el 82% del país a la pobresa.
L’Irac
Un comandant de milícia vinculat a l’Iran va ser assassinat a Bagdad dijous de la setmana passada en un estrany bombardament aeri dels Estats Units al centre de la capital iraquiana.
L’objectiu, Mushtaq Talib al-Saidi, era el comandant adjunt d’operacions a la regió de Bagdad de la milícia Harakat Hesbol·là al-Nujaba, segons un comunicat d’aquest grup. La milícia havia reivindicat la responsabilitat d’uns quants atacs contra les tropes dels Estats Units a l’Irac després del 7 d’octubre com a part d’un seguit d’atacs que pretenien de forçar els Estats Units a anar-se’n de l’Irac.
Harakat Hesbol·là al-Nujaba forma part d’una coalició de grups patrocinats per l’Iran conegut com les Forces de Mobilització Popular (PMF), grups que van col·laborar amb l’exèrcit iraquià per derrotar Estat Islàmic després d’haver pres el control de gran part del país el 2014. Oficialment, aquesta milícia és sota el comandament de l’exèrcit iraquià.
En un comunicat, dijous, el portaveu militar iraquià Yahya Rasool va dir que les forces de la coalició internacional encapçalades pels Estats Units eren responsables d’un “atac injustificat contra una entitat de seguretat iraquiana” i que això era una “agressió flagrant i una vulneració de la sobirania i la seguretat de l’Irac”.
Actualment, hi ha uns 2.500 soldats dels Estats Units a l’Irac, i el primer ministre iraquià, Mohammed Shia al-Sudani, diu que la seva presència és necessària per ajudar a impedir que Estat Islàmic recuperi terreny.
Les milícies de les PMF han estat darrere de més de cent atacs contra les forces dels Estats Units al país del 7 d’octubre ençà, i han marcat així una escalada significativa de la tensió.
Síria
Israel ha atacat repetidament Síria d’ençà del 7 d’octubre, amb les Forces de Defensa d’Israel, que van anunciar dimarts que havien atacat “infrastructura militar pertanyent a l’exèrcit Sirià” en resposta de llançaments de míssils cap al seu territori.
A final de desembre, uns quants mitjans de comunicació estatals iranians van informar que Sayyed Razi Mousavi, un alt funcionari de la Guàrdia Revolucionària Islàmica del país, havia estat assassinat en un atac al barri Sayyida Zeinab de Damasc.
En els informes sobre la seva mort, Mousavi va ser descrit com un antic company de Soleimani, el dirigent militar iranià que ha adquirit un estatus de màrtir després d’haver estat assassinat pels Estats Units. Soleimani havia encapçalat la Força Quds, el braç de la Guàrdia Revolucionària que treballa internacionalment.
El Iemen i la mar Roja
Els rebels hutis del Iemen han fet uns quants atacs contra vaixells mercants que passen per la mar Roja. Dimecres, van reivindicar un atac contra un vaixell amb bandera de Malta que, segons ells, anava a Israel.
Els atacs regulars a aquesta via comercial clau ha portat algunes grans companyies navilieres a evitar l’estret de Bab el-Mandeb, la via d’aigua a prop de la zona controlada pel grup militar promogut per l’Iran al Iemen.
Com a resposta a aquesta interrupció econòmica, els Estats Units i els seus aliats van crear una iniciativa multinacional anomenada operació Guardians de la Prosperitat. Vaixells de la Marina dels Estats Units s’han enfrontat amb les forces hutis, i fins ara n’han enfonsat tres embarcacions, segons el Pentàgon.
En un comunicat publicat a les xarxes socials dimarts, els hutis van advertir: “Cap agressió americana no restarà sense resposta.”
Els hutis també han llançat míssils de llarg abast cap a Israel d’ençà del 7 d’octubre, i diuen que continuaran atacant Israel. La major part dels míssils han estat interceptats per les defenses antiaèries israelianes.
D’ençà de la presa del control de la capital del Iemen el 2014, els hutis s’han convertit en uns dels aliats més capaços de l’Iran a la regió i dels més independents. Els analistes diuen que, pertorbant el trànsit marítim en suport d’Hamàs, guanyen prestigi entre els grups iguals de la resta del Llevant.
L’Iran
La setmana passada, l’Iran també va ser objecte de la violència al seu territori, atès que dues explosions a la ciutat central de Kerman dimecres van matar almenys noranta-cinc persones que havien visitat el lloc de naixement de Soleimani per commemorar la seva mort.
L’atac no es va relacionar amb Israel ni amb els Estats Units, sinó amb un altre enemic regional clau: Estat Islàmic, que va reivindicar les explosions en un missatge publicat a les xarxes socials dijous.
“Estat Islàmic odia l’Iran més que Israel odia l’Iran, si això és possible”, explica Hiltermann.
Fins ara, Israel no ha atacat l’Iran directament d’ençà del 7 d’octubre, tot i que funcionaris israelians han suggerit que l’atacarien si el conflicte s’ampliava. “Cap esdeveniment per si sol no portarà a la guerra. Però com més es van acumulant aquests assassinats, com més comencen a passar l’un darrere l’altre, més ens acostem a un punt en què algú no podrà més i esclatarà, i aleshores tindrem una gran guerra”, sentencia Slim.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb
