07.04.2023 - 01:40
La delegació del canal públic France 3 a la regió administrativa d’Occitània –que inclou Catalunya– estrena avui La seria, la seva primera sèrie de producció pròpia. Una sèrie que, de fet, és sobre el procés de fer una sèrie en occità. Tot comença quan en Thomas, que no és occitanoparlant, s’obsessiona amb l’occità i vol fer reviscolar la llengua produint una sèrie de televisió en aquest idioma. Tot sol no pot fer-la, de manera que mira d’arrossegar al projecte el seu amic Matthieu, que sí que s’ha criat en una família occitanoparlant, però en renega i la considera una llengua menor. Tots dos protagonitzaran una road movie còmica que els portarà per Occitània i Catalunya, i que els serveix per a comparar la vitalitat de l’occità i del català. La seria són cinc episodis de vora quaranta minuts que es poden veure a la plataforma de televisió a la carta France.tv.
“Occitània no es mostra com un decorat bonic entre la mar i la muntanya per a satisfer la retina de l’espectador, sinó com un decorat realista i enorme d’una història que no podria passar a cap altre lloc”, diu Amic Bedel, autor i realitzador de La seria. “Hem de transcendir el regionalisme. Parlem d’una societat on el substrat de la vergonya, creat per la desqualificació de les cultures regionals per part del poder, s’esgota a poc a poc”, afegeix.
Aquest trencament del menyspreu i la vergonya de la cultura pròpia, soterrada per la francesa, es fa palès a La seria des del primer moment. Inicialment, se’ns mostra en Thomas com un eixelebrat fora de lloc que s’obsessiona per l’occitanisme amb la fe del convers, i se’ns oposa a la figura d’en Matthieu, pretesament més centrat pel fet de parlar francès en compte de la llengua dels seus pares i avis. El conflicte queda patent cada vegada que tots dos parlen: en Thomas, que l’està aprenent, li parla en occità; mentre que en Matthieu, que té l’occità com la llengua materna, insisteix a respondre-li en francès. Aquesta barrera es trenca de tant en tant quan en Thomas s’equivoca amb alguna expressió i en Matthieu el corregeix.
La necessitat de trobar finançament per a la sèrie els porta a Barcelona, on en Matthieu té un amic, a qui sí que li parla en occità. “Amb en Marçal és diferent, perquè ell no parla bé el francès. Com que el català és una mena de patuès, ens entenem“, argumenta. Tot i la resistència, de mica en mica anirà parlant més occità amb naturalitat.
Amic Badel, el creador de la sèrie, va créixer a Occitània a cavall dels anys vuitanta i noranta del segle passat, en una barreja entre la ruralitat, Tolosa i allò que veia a la televisió. “Una barreja entre aquesta cultura occitana, present a tot arreu del meu entorn quotidià, i la cultura globalitzada dels films de Coppola, Zemeckis i del grafit americà que practicava pels carrers de Vilafranca de Roergue”, explica. “La seria és el punt de convergència entre els meus desigs i les meves idees del cinema. La necessitat de mostrar aquesta cultura feta invisible. La necessitat de valorar les coses fràgils“, diu. En definitiva, a La seria trobem una reivindicació de la cultura pròpia i amb l’humor àcid sempre present a partir de situacions absurdes i el xoc de dues personalitats fortes i enfrontades: el somiador i lluitador contra el nihilista i trist.
“Desenvolupant un projecte artísticament tan ambiciós com La seria per primera vegada, France 3 Occitanie envia un missatge fort”, diu Fabrice Valéry, delegat de continguts del canal, que destaca el fet que la difusió de la sèrie no es limita a l’emissió pel canal tradicional, sinó que amb la plataforma de televisió a la carta pot arribar a tot l’estat francès.
