18.12.2017 - 17:31
|
Actualització: 18.12.2017 - 21:14
Aquest migdia, Patrici Tixis, president del Gremi d’Editors de Catalunya, ha fet balanç de l’any, mirant de fer una anàlisi de l’evolució del sector, que sembla que es recupera i va a l’alça. Però Tixis, que en altres ocasions havia estat combatiu, per exemple, reclamant més fermesa al govern espanyol en la reforma de la llei de la propietat intel·lectual per a combatre la pirateria, enguany ha estat discret, tebi, més i tot, ha defugit qualsevol opinió compromesa. És clar, el president del gremi d’editors és un home de Planeta, que no parla en representació de tots els editors, sinó que parla des de la visió de les grans editorials i des d’una visió espanyola, no pas catalana.
Ha explicat que l’edició en català gaudeix d’una extraordinària vitalitat en aquests moments. Ha recordat que en un país de set milions d’habitants (no ha comptat pas els del País Valencià i les Illes com a lectors en català), s’editen vuit mil llibres cada any, una xifra insòlita, diu, en relació al mercat potencial. La raó que ha esgrimit Tixis per a explicar aquesta ‘vitalitat insòlita’ és el fet que hi ha una indústria editorial en castellà molt potent, que crea unes sinergies que afavoreixen l’edició en català. No ha deixat de recordat que dos terços del mercat català són en llengua espanyola, i que l’altre terç representa la venda de llibres en català. Cap mèrit per als editors en llengua catalana. També ha comentat que un mercat atomitzat, en què hi ha moltes editorials independents petites, pot existir gràcies als grans grups.
Ha dit que, aquest 2017, el Gremi d’Editors de Catalunya representava el 51% del volum editorial espanyol total, i que en llibres de narrativa era el 75% del mercat. I ha recalcat: ‘En conjunt, el mercat aquest 2017 haurà anat bé. Continua en un procés de creixement que estimem que acabarà essent del 2% d’increment de vendes, en relació amb l’any passat, tot i les circumstàncies polítiques d’aquests últims mesos, que han afectat el consum.’ Tixis ha recalcat diverses vegades que, durant els mesos d’octubre i novembre, hi ha hagut un descens del consum de llibres, atribuint la responsabilitat de la baixada de vendes a la situació política de Catalunya. Calcula que el descens ha estat d’un 10% els mesos d’octubre i novembre.
Tanmateix, quan han arribat les preguntes, Tixis ha trontollat. Preguntat si el canvi de seu social de Planeta podria destronar la capitalitat cultural de Catalunya en el sector del llibre, s’ha afanyat a dir: ‘El Grup Planeta forma part del Gremi d’Editors de Catalunya, del Gremi d’Editors de Madrid i del Gremi d’Editors d’Andalusia, independentment d’on tingui la seu corporativa. I allò que es genera a Catalunya computa al Gremi d’Editors de Catalunya.’
El dossier que enguany han lliurat a la premsa titula: ‘Un gremi que contribueix a enfortir el panorama cultural català’. En aquest sentit, ens ha sorprès que el president del gremi no hagi fet esment a l’IVA cultural, que el ministre Montoro reclama a entitats i institucions culturals catalanes per les ajudes rebudes del 2012 al 2015, IVA que s’havia compromès a no reclamar. Aquest fet, que és l’amenaça més mortífera i real contra el sector cultural català (i no pas la inestabilitat política ni el canvi de seu social d’algunes empreses), no l’ha ni esmentat, Tixis. Certament, el sector del llibre gaudeix d’un IVA reduït del 4%, però com a part del sector de la cultura, solidàriament, podria condemnar aquesta acció que vol perpetrar el ministeri d’Hisenda. Tixis no ha volgut condemnar-la, s’ha limitat a dir: ‘Estem a favor de la reducció de l’IVA cultural.’ La gravetat de voler cobrar l’IVA de les ajudes al sector de la cultura és extrema, fins al punt que, per exemple, els responsables del Festival Temporada Alta ja han advertit que si han de pagar aquest IVA, l’any vinent no podran organitzar el festival, que és un dels més importants d’Europa.
El president del gremi ha reconegut que aquests últims mesos de l’any havien generat una gran incertesa respecte dels grans acords assolits durant el 2017: el govern espanyol encara no ha aprovat el pressupost del 2018 i, per tant, encara no ha assegurat els diners per a les mesures acordades sobre incentius fiscals per al foment de la lectura i alguna altra; la Generalitat, intervinguda, no pot garantir l’increment del 15% del pressupost de cultura per al sector del llibre l’any 2018 que va signar el conseller Santi Vila; i l’Ajuntament de Barcelona encara no ha ratificat l’aprovació del pla de govern municipal al foment de la lectura, amb la creació de la Casa de les Lletres, entre més, després de deixar, el regidor Collboni, el govern de l’Ajuntament de Barcelona pel suport del seu partit a l’article 155. Amb tot, Tixis, amb un grau de moderació inaudit, confia que els compromisos es mantinguin.
En un altre ordre de coses, Patrici Tixis també ha dit que s’havia reduït una mica la pirateria en el llibre digital. Dels 390 milions de descàrregues il·legals s’ha passat als 374 milions de descàrregues il·legals l’últim any. Tot i això, Tixis creu que no es pot abaixar la guàrdia. També ha constatat que el llibre en paper representa el 95% de la facturació, en contraposició amb el 5% que és el llibre digital. Les previsions que s’havien fet fa uns anys sobre el domini del llibre digital i la desaparició gairebñe del llibre en paper no s’han complert. Tixis també augura bons resultats amb l’obertura del mercat dels audiobooks, que, a més, ha dit, és un segment d’usuaris que genera lectors nous.
Tixis també ha destacat la necessitat de mirar d’augmentar el temps d’oci cap a la lectura, on hi ha molt a fer: es calcula que de mitjana es llegeix uns 20 minuts diaris, mentre que se’n dediquen 223 al consum televisiu.
Aquest dilluns a la tarda, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, se celebra la 32a Nit de l’Edició, en què es lliura el Premi Atlàntida a l’editor Jordi Herralde, fundador de l’editorial Anagrama.
