12.07.2016 - 14:34
La Taula del Tercer Sector ha reclamat que el Salari Mínim Interprofessional (SMI) de l’estat espanyol s’ha de situar al 60% del sou mitjà del país, que en l’actualitat és de 24.000€. Per tant, han demanant que el sou passi dels 691€ actuals a 1.029€. La Taula urgeix aquest augment perquè el salari mínim de l’Estat ‘és molt similar al llindar de la pobresa i significativament inferior al dels països europeus més avançats’. En el cas de Catalunya, la Taula destaca que el percentatge de treballadors empobrits és d’un 13,3%, segons l’Eurostat, i que vuit de cada deu persones cobren menys de 30.000€.
Durant la presentació de l’informe ‘Cap un Salari Mínim digne. Una reforma necessària per reduir les desigualtats socials a Catalunya’, la Taula del Tercer Sector ha alertat que l’augment del Salari Mínim Interprofessional (SMI) ‘no ha estat proporcional al creixement del PIB’, ja que ha sigut només d’un 1%, mentre que l’increment de l’economia va ser d’un 3’2% al 2015. Tot i això, aquest creixement és el més alt des del 2011, fet que, segons l’autora del dossier, Elisenda Rovira, coincideix ‘curiosament amb què aquest any també ha sigut electoral’.
L’informe destaca que un 29,4% de la població va rebre el 2015 un salari mig anual per sota de l’SMI. Una situació que afecta més les dones que els homes i que s’explica per situacions de temporalitat, jornades parcials, manca de feina o altres qüestions. La Taula del Tercer Sector ha manifestat que l’evolució del SMI ‘està provocant una pèrdua de poder adquisitiu per als treballadors’ i ha apostat perquè el SMI ‘garanteixi una situació de dignitat a les persones que el cobren, cosa que no es produeix actualment’.
Entre les recomanacions que fan les entitats socials, hi ha que el salari mínim recuperi el poder adquisitiu perdut durant els últims anys. Per això proposen acostar l’SMI al 60% del salari mitjà, com estableix la Carta Social Europea subscrita per l’Estat Espanyol. També demanen establir un salari mínim diferenciat per territoris, perquè ‘el nivell de vida a Catalunya és diferent del conjunt d’Espanya’.
En tercer lloc demanen un canvi en el model de creixement econòmic, perquè ‘no és possible reorientar el model econòmic i empresarial si es practiquen els mateixos comportaments del passat’. Així doncs, aposten per un model que tendeixi a ‘la plena ocupació i a la cohesió social i territorial’.
Per últim, consideren oportuna la creació d’un ‘segell de qualitat’ o similar a les empreses i entitats prestadores de serveis que permetria als consumidors discriminar i a les administracions tenir-ho en compte en el moment de la contractació. Aquest segell estaria format per una sèrie de mesures acordades prèviament, com l’aplicació d’un SMI més elevat, la reducció de la bretxa salarial i la protecció social dels treballadors, entre altres.
