La suspensió de càrrecs dels presos polítics i exiliats és il·legal

La confirmació del processament per rebel·lió contra els dirigents de l’independentisme és un pas més cap al final de la instrucció del jutge Pablo Llarena. El fet que el processament per rebel·lió sigui ferm és l’últim requisit que necessitava el Tribunal Suprem espanyol per a ordenar la suspensió de càrrecs dels diputats Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull. Però, en aquest cas, vetar-los l’exercici de càrrecs públics és il·legal si no hi ha sentència ferma.

L’advocat del president Carles Puigdemont i d’alguns dels presos polítics, Jaume Alonso-Cuevillas, explica que la jurisprudència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) és molt clara en relació amb la rebel·lió. ‘S’ha d’entendre relacionada amb actes terroristes, segons que diu la sentència 199/87 del TC‘, raona. Efectivament, aquesta sentència diu: ‘Per definició, la rebel·lió és realitzada per un grup que té el propòsit d’ús il·legítim d’armes de guerra o explosius, amb una finalitat de produir la destrucció o eversió de l’ordre constitucional.’

Alonso-Cuevillas argumenta que forçar l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal per a suspendre Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Raül Romeva i Josep Rull del càrrec de diputats seria contrari a l’article 55.2 de la constitució espanyola, que fa referència a la suspensió de drets ‘en relació amb les investigacions corresponents a l’actuació de les bandes armades o elements terroristes’. Segons Alonso-Cuevillas, la suspensió de càrrecs contra els presos polítics no és aplicable i seria objecte de recurs per part de les defenses.

El vice-president primer del parlament, Josep Costa, de Washington estant, ha fet una crida a respectar ‘el sentit original d’aquest article per no pretendre alterar la composició del parlament’. Costa ha explicat que l’article de la llei d’enjudiciament criminal fou introduït per la llei antiterrorista.’ Aquí evidentment no hi ha hagut cap acte ni acusació de terrorisme’, ha reblat.

Pel que fa als dos diputats exiliats, Carles Puigdemont i Toni Comín, l’advocat sosté que aplicar una suspensió de càrrecs encara és més forçat. ‘La mateixa llei distingeix entre l’ordre de presó i la situació de presó. Puigdemont i Comín no estan en situació de presó i, per tant, tampoc no podrien ser suspesos en aplicació del 384 bis’, diu.

Hi ha encara un darrer element a tenir en compte. El reglament del Parlament de Catalunya estableix, en l’article 25, que la suspensió de diputats l’ha d’acordar el ple i que per tant una votació en contra dificultaria unes suspensions hipotètiques ordenades pel Suprem. ‘El reglament del parlament forma part d’allò que anomenem ordre de constitucionalitat’, recorda Alonso-Cuevillas.

La resta de presos polítics i exiliats no exerceixen ara mateix cap càrrec públic i resten fora del debat jurídic. A més, la futura delegada de la Generalitat a Brussel·les, Meritxell Serret, no podria ser suspesa per aquest procediment. Serret és processada per malversació i desobediència, però no per rebel·lió, i a més és lliure. En conseqüència, la confirmació del processament no implica que pugui ser suspesa per a exercir de delegada del govern davant la Unió Europea.