Sánchez va tallar la via Zapatero-Puigdemont

TEMA DEL DIA
Llufa. José Luís Rodríguez Zapatero sempre serà recordat per haver enganyat els catalans amb l’estatut. Prometre que donaria suport a l’estatut que aprovés el Parlament de Catalunya i després ribotar-lo sense escrúpols és una llufa que durà penjada per sempre. L’ex-president del govern espanyol també va enganyar Artur Mas, aleshores president de la Generalitat, perquè li va prometre que el deixaria governar si acceptava l’estatut retallat. A les eleccions següents, tot i guanyar-les CiU, va permetre que el PSC l’apartés de la presidència pactant amb ERC i ICV. Va ser el segon tripartit, encapçalat per José Montilla. Zapatero el va venir a celebrar al Palau de la Generalitat i fins i tot sortí al balcó, com si fos a casa seva.

Amb aquests antecedents, presentar Zapatero com un possible mediador en el conflicte polític entre Catalunya i Espanya obliga a una certa prevenció, a posar-se la mà a la cartera. D’entrada en un procés de diàleg o negociació, el mediador ha de ser neutral, no ha de tenir interessos en cap de les parts. Zapatero és part interessada i això l’invalidaria com a mitjancer. Però avui, en una entrevista a RAC1, sense oferir-se formalment, ha deixat anar que manté contactes amb Oriol Junqueras i amb Carles Puigdemont per un cas d’un futur diàleg. Fins ara, el diàleg amb Junqueras ha consistit oficialment en una trucada de pocs minuts, abans del judici, en què es van emplaçar a dialogar. Tret que hi hagi hagut més contactes extraoficials, uns quants minuts és poc temps per a dialogar. També ha explicat que manté contactes amb Puigdemont mitjançant una tercera persona. Aquí no ha mentit, però no ha explicat tota la veritat. Això era així fins fa un any, però es va interrompre sobtadament. Zapatero va tallar els seus contactes amb Puigdemont coincidint amb l’arribada al poder de Pedro Sánchez gràcies a la moció de censura impulsada pel PSOE amb el suport de Podem i els partits independentistes. Des que Sánchez és president, no hi ha hagut més contactes mitjançant aquesta tercera persona, cosa que a Waterloo entenen que vol dir que al PSOE ja no li va interessar aquesta via una vegada aconseguit el poder desallotjant Mariano Rajoy. Puigdemont no va arribar a considerar mai Zapatero com un possible mediador perquè la seva posició no era neutral.

L’altra objecció com a possible mediador és el conjunt de condicions que ha posat al diàleg. A part la insistent renúncia al referèndum, amb la cantarella que divideix, n’ha posada una altra, que demostra fins a quin nivell pot arribar el cinisme o la ignorància. Zapatero ha assegurat que els independentistes poden continuar essent independentistes però han de renunciar a aplicar la independència. És com demanar que renunciïn a fer política. Potser per a un ex-president del govern espanyol acostumat a renunciar als seus principis és un acte normal, però no es pot demanar diàleg a ningú amb la condició que renunciï a fer efectives les seves idees. En aquestes condicions, el govern espanyol no cerca diàleg, sinó una rendició unilateral dels independentistes.

Naturalment, des del seu punt de vista, aquest marc de diàleg només serà possible si els independentistes voten de franc la investidura de Pedro Sánchez, que Zapatero considera gairebé cosa feta. I potser no s’equivoca. Ara per ara, el president del govern espanyol continua pressionant Ciutadans, fins al punt d’originar una rebel·lió interna amb l’ajuda de l’Íbex 35, per aconseguir l’abstenció d’Albert Rivera i no haver de dependre dels vots independentistes. Per augmentar la pressió, la Moncloa ha filtrat avui que Sánchez podria presentar-se a una investidura fallida per engegar el cronòmetre electoral. És una actitud reveladora de quines són les seves preferències i quin és el seu marge de maniobra per a recuperar el diàleg amb el govern. Si la recepta és la de Zapatero, el diàleg no passarà de ser una paraula bonica plena de bones intencions però estèril políticament.

MÉS QÜESTIONS

El parlament comença el debat d’investidura de Francina Armengol. El parlament de les Illes començarà demà el debat d’investidura de Francina Armengol com a presidenta del govern. La sessió només inclourà el discurs de la presidenta i dijous serà el torn de l’oposició i de la votació. La candidata socialista té garantit el suport de Més per Mallorca i de Podem, amb els quals formarà govern. També la votarà Més per Menorca, amb dos diputats, que no serà a l’executiu però que va arribar a un acord de legislatura. El portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, ha explicat que l’acord inclou que el govern apliqui millores en connexions aèries, que desenvolupi des de bon començament el Pacte per l’Educació de nens de 0 a 3 anys i que durant la legislatura faci possible a la central tèrmica de Maó la conversió de l’ús de fuel a gas natural per a reduir-ne l’impacte ambiental. Tot i que hi ha qüestions que són de competència estatal, Castells ha dit que el govern havia  de prendre la iniciativa i el lideratge i que tenia un paper clau i important per a aconseguir-ho.

Els partits d’esquerres continuaran governant Castelló, amb l’acord de Fadrell. Després de quasi dues setmanes d’intenses negociacions polítiques, s’ha aconseguit la signatura a Castelló de l’anomenat acord de Fadrell, entre el PSPV, Compromís i la coalició de Castelló en Moviment i Esquerra Unida. El pacte permetrà a Amparo Marco de tornar a tenir la batllia de la ciutat els quatre anys vinents, amb un acord que inclou representants de totes tres formacions. El nou equip municipal es defineix progressista, feminista i sostenible, segons que han destacat en la signatura del programa. L’acord pren el nom de l’ermita emblemàtica de la ciutat. Tots tres partits polítics han volgut simbolitzar el canvi que implica el nou govern, un equip on per primera vegada hi haurà Podem. El programa del nou govern municipal inclou cinc àrees bàsiques, que van de ‘la ciutat de les persones’ a convertir Castelló en una ‘capital ecològica i sostenible’. Es crearà una regidoria de Feminisme i LGTBI, conduïda per la regidora de Compromís Verónica Ruiz, i una altra de Transició Ecològica, a càrrec de Fernando Navarro, de Castelló en Moviment. A més, hi té un pes fonamental el portaveu del govern municipal, el socialista Rafa Simó, que també s’encarregarà d’Ordenació del Territori i Urbanisme.

L’economia valenciana creix malgrat el finançament injust. L’informe 2018 del Comitè Econòmic i Social (CES) destaca que el País Valencià continua creixent i que la situació econòmica va millorant, malgrat el finançament injust. L’entitat també ha advertit que el creixement econòmic no arriba a totes les capes socials. El president del CES, Carlos Alfonso, ha lliurat l’informe al president de les Corts, Enric Morera, i als membres de la mesa, remarcant que s’havia aprovat per unanimitat. Alfonso ha dit que el finançament injust del País Valencià s’ha de solucionar, i que si fos millor el creixement econòmic també hauria millorat. Així mateix, ha reconegut que aquesta situació no és tan sols un problema polític sinó que implica serveis pitjors per als ciutadans.

L’Oficina Pública pel Català a Catalunya Nord arrencarà al setembre. Finalment, l’Oficina Pública de la Llengua Catalana  (OPLC)a Catalunya Nord començarà a funcionar el mes de setembre. El projecte havia estat blocat per l’estat francès, fins que el dia 18 va aprovar de participar-hi financerament. La presentació oficial de l’OPLC s’ha fet a la Universitat de Perpinyà en presència de la presidenta de la regió d’Occitània, Carole Delga; la presidenta del consell departamental, Hermeline Malherbe; el prefecte representant de l’estat francès; dues representants de l’Ajuntament de Perpinyà, Anabelle Brunet i Josiana Cabanes; el president del Sindicat Intercomunal per la Promoció de les Llengües Occitana i Catalana, Francis Manent; i un responsable de la universitat. L’OPLC tindrà un pressupost inicial de 300.000 euros, però haurà de començar a treballar amb un de només 200.000, aportats sobretot pel Consell Regional i pel Consell Departamental. La participació del tercer soci principal, l’estat francès, consistirà només a posar a disposició locals a la Universitat de Perpinyà, i en hores de feina de funcionaris dels serveis departamentals de l’educació estatal francesa.

El govern balear investigarà la salutació feixista d’uns alumnes de col·legi Llaüt de Palma. La Inspecció Educativa del govern balear farà gestions per investigar la foto difosa a través de xarxes i mitjans aquests dies on apareix un grup d’alumnes del col·legi Llaüt de Palma fent una salutació feixista, acompanyats de banderes d’Espanya. És un centre concertat vinculat a l’Opus Dei. Tècnics d’Inspecció Educativa aniran al centre per entrevistar-se amb professors i amb l’equip directiu i esclarir els fets. Després, emetran un informe i determinaran si s’ha de prendre cap mesura. Del centre han explicat que els alumnes que es van fer la fotografia havien demanat disculpes, tant al director com a tota l’escola, per un comportament del qual diuen que no se senten orgullosos. El centre també ha lamentat l’acció. Així mateix, ha assegurat que prendran les mesures oportunes, de caràcter educatiu i correctiu, perquè no es repeteixin.

LA XIFRA
114.000 euros gastarà l’estat espanyol en flors tallades per a decorar els palaus reials i el Pardo, per a recepcions i visites oficials. Es veu que fan falta més de 10.000 flors de 66 espècies diferents, segons que s’estableix en el plec de contractació.

TAL DIA COM AVUI
El 25 de juny de 1991 Eslovènia va declarar la independència respecte de Iugoslàvia. El 2004 va unir-se a la Unió Europea. D’ençà del 2009 forma part de l’eurozona, l’àrea Schengen i el Consell d’Europa i és en procés d’entrar a l’OCDE.