La sonda solar Parker sobreviu a un encontre històric amb el Sol

The Washington Post · Joel Achenbach

La sonda solar Parker de la NASA s’ha posat en contacte amb la Terra mitjançant un senyal que confirma que ha sobreviscut a un encontre històric amb el Sol, durant el qual s’ha acostat fins a 6,1 milions de quilòmetres de la superfície encesa de l’estel.

La sonda “ha transmès un senyal de balisa a la Terra en què ha indicat que es trobava en bon estat i que funcionava amb normalitat”, va informar la NASA ahir al matí.

El senyal va arribar poc abans de la mitjanit de dijous i va posar fi així a uns quants dies de silenci de la sonda, que dimarts –la nit de Nadal– es va acostar massa al Sol per enviar comunicacions.

Durant aquest encontre, la sonda es desplaçava per la corona solar, la capa més externa de l’atmosfera del Sol, a una velocitat de 692.000 km/h, més ràpida que cap altra nau espacial creada per l’home.

“Hem enviat un objecte més a prop del Sol que cap altre objecte fet per l’ésser humà –i ha sobreviscut–”, va dir Nicola Fox, Nicky, cap de la direcció de missions científiques de la NASA, en un correu electrònic ahir al matí. “Ara he de tenir paciència mentre descarreguem les dades i les analitzem aquests mesos vinents per entendre més bé la nostra estrella i com afecta el clima espacial.”

La gravetat i les lleis de la mecànica orbital han determinat el calendari de l’aproximació, que la nau ha seguit tal com era previst. La sonda Parker, que pesa 685 quilograms, segueix una òrbita el·líptica i ha anat fent un seguit d’aproximacions al Sol, cada vegada més pròximes. La NASA sabia que dimarts, poc abans de les 7 del matí, la nau faria l’aproximació més a prop de l’estel.

Però ningú no sabia amb certesa si en sortiria indemne després de suportar temperatures extremes. Sempre que ha estat així. La NASA ha informat que la sonda transmetrà dades detallades de l’aproximació dimecres, dia de Cap d’Any.

“La sonda solar Parker afronta un dels entorns més extrems del nostre sistema solar”, ha dit el científic del projecte Nour Rawafi, del Laboratori de Física Aplicada de la Universitat Johns Hopkins, que ha construït i guia la nau. “Aquesta missió valenta d’exploració ens porta més a prop que mai de desvelar els misteris més profunds del Sol.”

La sonda és equipada amb un escut tèrmic d’11,5 centímetres de gruix, i el seu sistema de navegació manté l’escut orientat cap al Sol en tot moment. Al costat que mira el Sol, les temperatures poden arribar als 1.370 graus i el cos de la nau no supera els 32, segons la NASA.

Llançada fa 6 anys, la nau duu un conjunt d’instruments per a estudiar la corona, on les temperatures són 300 vegades més altes que a la superfície del Sol. Els astrònoms solament poden estudiar la corona durant els eclipsis totals de Sol, com el que hi haurà a l’Amèrica del Nord el 8 d’abril.

Però aquesta missió de mil quatre-cents milions de dòlars estudia la corona d’una manera més directa i arriscada: volant-hi directament. La raó per la qual la corona és molt més calenta que la superfície solar continua essent un misteri científic. La sonda també investigarà l’origen del vent solar i els processos que acceleren les partícules fins a velocitats pròximes a la de la llum. A començament d’any, Fox va descriure la missió com “un viatge al desconegut”.

La sonda Parker rep el nom d’Eugene Parker, un astrofísic pioner que als anys cinquanta va superar l’escepticisme dels seus col·legues per desenvolupar teories sobre el vent solar i el camp magnètic del Sol, idees que més tard van ser confirmades per missions espacials. Parker va assistir al llançament de la sonda l’any 2018 i es va morir el 2022, a noranta-quatre anys.

De manera paradoxal, les lleis de la gravetat fan que sigui difícil acostar-se al Sol. Els objectes que orbiten el Sol a certa distància es mouen a una velocitat enorme (la Terra, per exemple, es desplaça a uns 108.000 km/h), i per acostar-s’hi cal una tècnica per a reduir aquesta velocitat. La NASA ho ha aconseguit enviant la sonda Parker unes quantes vegades a prop de Venus. Cada vegada que passava per Venus, l’òrbita de la sonda s’ajustava de manera que la portava més a prop del Sol en cada acostament.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb