15.03.2019 - 06:00
Article de Pere Baltà
El judici del Referèndum ha focalitzat l’atenció dels mitjans de comunicació internacionals. L’estat no volia observadors i els ulls de l’opinió pública son a dins de la seu del Palau de Justícia de Madrid on es reuneix el Tribunal Suprem. La imatge d’un tribunal que sembla ancorat al segle XVIII, contrasta amb la força mediàtica de l’esdeveniment, gràcies a les tecnologies de la comunicació del segle XXI. La preparació i la serena convicció dels encausats transcendeix positivament a l’espai exterior. Si l’oligarquia política espanyola volia escarmentar i escapçar l’independentisme, està aconseguint exactament el contrari. Aquesta conclusió pot causar dolor; hi ha pel mig la presó i el patiment, que hem vist als ulls dels familiars dels encausats. Per a ells –que les i els volen lliures i al seu costat- no serveix de gran cosa la presa de consciència sobre un impagable servei a la causa de les llibertats nacionals de Catalunya.
Ben al contrari, seguint amb aquestes reflexions, exciten indignació les compareixences dels alts funcionaris de l’aparell repressiu de l’estat, quan neguen impertorbables la violència que van ordenar, contra una multitud que no volia altra cosa que exercir el dret de decidir el seu futur. Han argumentat una post veritat, erigint-se en baluards d’una legalitat, que té menys de llei que de conveniència al servei d’una oligarquia decimonònica. Crispa la situació el coneixement a través de les xarxes socials d’uns currículums professionals, que contrasten amb l’afirmació del fet que no han estat mai processats.
Llegeix l’article d’opinió sencer a Tornaveu fent clic aquí
