28.01.2018 - 02:00
|
Actualització: 29.01.2018 - 09:01
Els desens Premis Gaudí han coronat Estiu 1993, el primer film de Carla Simón, amb tres guardons importants: els de millor film, millor direcció i millor guió per a Carla Simón, juntament amb de millor actriu secundària per a Bruna Cusí i millor muntatge per a Ana Pfaff. La gala també ha premiat Incerta glòria, amb vuit dels setze premis a què optava, entre els quals el de protagonista femenina per a Núria Prims i el de millor actor secundari per a Oriol Pla. Tierra firme, de Carlos Marqués-Marcet, ha aconseguit el Gaudí a millor film en llengua no catalana, dos anys després de guanyar-lo 10.000 km. L’actor David Verdaguer, presentador de la gala, ha recollit el seu segon Gaudí a millor protagonista masculí per Tierra firme. El musical La llamada s’ha endut el nou premi del públic al millor film. La gala ha estat marcada per la reclamació de més presència femenina al cinema i per la situació política a Catalunya.
Carla Simón ha volgut compartir el premi a la millor direcció amb totes les famílies que han acollit nens, amb els pares adoptius. ‘S’ha de tenir molta força, sensibilitat i valor per fer-ho’, ha remarcat la directora d’Estiu 1993. També ha assenyalat que vénen temps difícils, però ha fet una crida a continuar endavant. ‘Necessitem continuar explicant històries perquè el món necessita veure- les’, ha afegit.
Per primera vegada a la història dels premis Gaudí, ni el president de la Generalitat ni el conseller de Cultura no poden ser presents a la gala perquè són a l’exili. Només de començar, David Verdaguer ha fet referència als que no hi són, com ara Carles Pugidemont i Oriol Junqueras, un moment que ha aixecat els aplaudiments del públic. A la platea, s’ha deixat tres cadires buides amb llaços grocs amb un cartell amb el nom: president, vice-president i conseller de Cultura. Mercè Paloma, de vestuari d’Incerta glòria, ha tingut unes paraules de record adreçades a Lluís Puig i ha dit que li agradaria que hi fos. Montserrat Carulla, que ha lliurat alguns guardons, ha dit: ‘Som una nació i volem tenir un estat’ i també ha exigit la ‘llibertat dels companys tancats a les presons espanyoles i dels companys refugiats forçats a Brussel·les’.
🎗 Recordem que hi ha gent que no ens pot acompanyar aquesta nit tan especial #10PremisGaudí pic.twitter.com/lDDwksdlz2
— Premis Gaudí · Acadèmia del Cinema Català (@academiacinecat) 28 de gener de 2018
Reivindicació del paper de les dones
La gala també ha tingut un moment dedicat a la lluita contra l’assetjament sexual, que a Hollywood s’ha materialitzat amb l’etiqueta #MeToo (‘jo també’). ‘Aquí som dues, però aquest “jo també” ressona dia a dia, instant a instant, a cada indret del mon’, han dit Beth Rodergas i Elena Gadel, que han reivindicat el paper i la dignitat de les dones.
I tu? Jo també. Als #10PremisGaudí ens sumem al #MeToo, i no deixarem de fer-ho fins que a cap dona li calgui dir “jo també” @bethrodergas @elenagadel
▶️ https://t.co/rzjLo99dnd pic.twitter.com/zdVQ45tczO
— Premis Gaudí · Acadèmia del Cinema Català (@academiacinecat) 28 de gener de 2018
El talent de les dones ha estat reconegut amb onze premis Gaudí. A més de les dues categories d’interpretació femenina, a direcció i guió enguany s’ha imposat Carla Simón (Estiu 1993), a documentari Lucija Stojevic (La Chana), a curtmetratge Laura Ferrés (Los desheredados), a film per a televisió La llum d’Elna, de Sílvia Quer, a muntatge Anna Pfaff, compartit amb Dídac Palou (Estiu 1993), a vestuari Mercè Paloma (Incerta glòria) i a maquillatge i perruqueria Alma Casal (Incerta glòria).
S’ha remarcat que aquestes estatuetes dibuixen per primera vegada un palmarès paritari, fruit d’unes nominacions en què les dones ja superaven el 40%. De fet, la gala ha estat marcada també per la reclamació de més presència femenina al cinema català.
Isona Passola parla clar
La presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola ha llegit una carta d’Antoni Gaudí, de quan el van empresonar el 1924: ‘Em van detenir arbitràriament i amb violència. Em van dir dues vegades “vaya usted a la mierda” i “sinvergüenza” diverses vegades. […] Tota aquesta agressivitat es fa contra Catalunya.’ Després, ha recordat els orígens dels premis i el fet que sempre els havien acompanyat el president de la Generalitat i el conseller de Cultura. En aquest moment ha tingut un record pels exiliats i els presos polítics, de qui ha exigit el retorn. Passola ha condemnat l’anul·lació de la taxa de l’audiovisual i ha demanat al nou govern que destinés una partida a finançar el cinema català. També ha avisat del perill que implica el requeriment retroactiu de 168 milions d’euros a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. ‘No exagero, aquesta podria ser l’última gala dels Gaudí’, ha advertit.
.@IsonaPassola exigeix que els consellers empresonats tornin aviat a casa, reclama una taxa per financiar el cinema català i defensa el paper de TV3 en la indústria catalana en el seu discurs als #10PremisGaudí pic.twitter.com/hZAMR0Q1Z9
— Premis Gaudí · Acadèmia del Cinema Català (@academiacinecat) 28 de gener de 2018
Mercè Sampietro guanya el premi Gaudí d’Honor ‘Miquel Porter’
L’actriu Mercè Sampietro (1947) ha estat guardonada amb el premi Gaudí d’Honor ‘Miquel Porter’, que ret homenatge a l’historiador i crític cinematogràfic que va dedicar la vida a la difusió de la història de la cinematografia catalana i universal. Sampietro va debutar en el cinema amb A un Dios desconocido, dirigida per Jaime Chávarri, i des d’aquell moment ha interpretat més de quaranta-sis films. L’èxit li va arribar amb Gary Cooper que estás en los cielos de Pilar Miró, que li va proporcionar l’aplaudiment de la crítica i els premis d’interpretació femenina del Festival Internacional de Cinema de Moscou i el de Taormina. En el discurs, ha repassat la seva carrera, ha reivindicat l’ensenyament públic i laic i ha criticat l’assetjament masclista.
Una emocionada Mercedes Sampietro rep el Premi Gaudí d’Honor que reconeix tota la seva trajectòria #10PremisGaudí
▶️ https://t.co/rzjLo99dnd pic.twitter.com/UOXKSUTLuk
— Premis Gaudí · Acadèmia del Cinema Català (@academiacinecat) 28 de gener de 2018
Sampietro també ha fet moltes sèries de televisió. Entre els títols més destacats, hi ha La Tía de Frankestein (1986), El mundo de Juan Lobón, (1988), dirigida per Enrique Brassó, Juntas pero no revueltas (1995), dirigida per Antonio del Real, Historias Robadas (2011) dirigida per Belén Macías, Porca Misèria, dirigida per Joel Joan, Nissaga de poder i la més recent, La Riera, totes tres de TV3.
Per primera vegada, l’Acadèmia del Cinema Català ha reconegut el paper que té el públic en el cinema amb el premi especial del públic al millor film. Els espectadors van poder votar fins el 22 de gener el millor film català de l’any, i el resultat configura el conjunt dels vuit nominats en les categories de millor film i millor film en llengua no catalana.
Aquests són els guanyadors dels X premis Gaudí:
Premi Gaudí d’honor ‘Miquel Porter’: Mercè Sampietro
Millor film: Estiu 1993, escrit i dirigit per Carla Simón
Millor direcció: Carla Simón per Estiu 1993
Millor guió: Carla Simón per Estiu 1993
Millor protagonista masculí: David Verdaguer per Tierra firme
Millor protagonista femenina: Núria Prims per Incerta glòria
Millor actriu secundària: Bruna Cusí per Estiu 1993
Millor actor secundari: Oriol Pla per Incerta glòria
Premi especial del públic al millor film: La llamada, escrit i dirigit per Javier Ambrossi i Javier Calvo
Millor film d’animació: Tadeo Jones 2. El secreto del Rey Midas, dirigit per Enrique Gato i David Alonso i escrit per Jordi Gasull, Javier Barreira i Neil Landau
Millor direcció de producció: Aleix Castellón per Incerta glòria
Millor film europeu: Dunkirk (Dunkerque), escrit i dirigit per Christopher Nolan. Regne Unit
Millor curtmetratge: Los desheredados, escrit i dirigit per Laura Ferrés
Millor film documental: La Chana, escrit i dirigit per Lucija Stojevic
Millor film en llengua no catalana: Tierra firme, dirigit per Carlos Marques-Marcet, escrit per Carlos Marques-Marcet i Jules Nurrish
Millor direcció artística: Llorenç Miquel per La librería
Millor música original: Alfonso Vilallonga per La librería
Millor film per a televisió: La llum d’Elna, dirigit per Sílvia Quer i escrit per Margarita Melgar
Millor so: Xavier Mas, Fernando Novillo i Ricard Galceran per Incerta glòria
Millor vestuari: Mercè Paloma per Incerta glòria
Millor maquillatge i perruqueria: Alma Casal per Incerta glòria
Millors efectes visuals: Manuel López Egea i Bernat Aragonés per Incerta glòria
Millor muntatge: Ana Pfaff i Dídac Palau per Estiu 1993
Millor fotografia: Josep M. Civit per Incerta glòria
