16.07.2021 - 19:50
Avui volia escriure sobre la millora de les previsions per a l’economia espanyola que ha fet aquesta setmana el BBVA Research. No tant pel volum de la millora –un punt percentual, que és molt– com pels raonaments que fa per a arribar-hi, que em semblen interessants. Però vet aquí que aquest matí escolto a la ràdio al doctor Argimon fent autocrítica. “Les coses no s’han fet bé, hauríem d’haver reaccionat abans.” I a continuació: “Em deveu haver sentit dir que l’estiu d’aquest any havia de ser millor que no el del 2020, però no pas millor que el del 2019. Ara no ho diré. Ho havia dit, però ara ja no ho diré.” Entenc que el nou conseller de Salut es refereix a l’aspecte clínic, però la connexió és directa amb el turístic. “Malament!”, penso.
Tot seguit, sento que Catalunya ha entrat a la zona de màxima alerta pels contagis al mapa de la Unió Europea sobre la covid-19, segons les darreres dades del Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties, publicades ahir. Hem passat al color vermell fosc del mapa per haver superat els 500 casos per cada 100.000 habitants. Entrar en aquesta àrea de risc màxim vol dir que la UE recomana de no viatjar-hi. “Molt malament!”, torno a pensar.
Si falla el turisme, no ens enfonsarem, però algunes coses no seran tan positives com he anat pensant –i bolcant a les píndoles– durant aquests darreres setmanes. La situació s’ha girat com un mitjó en deu dies. Per sort, en els comentaris sempre he procurat d’incloure l’afegitó: “Si la pandèmia ho permet.” Ja ho veurem.
Però tornem a les previsions a l’alça del BBVA per a tot l’estat espanyol. En realitat, aquests pronòstics de creixement del PIB –del 6,5% pel 2021– són en la línia de les de més organismes com ara la Comissió Europea, que la setmana passada va vaticinar un augment del 6,2% per a 2021, i el Banc d’Espanya, que espera un creixement similar. El govern espanyol, per la seva banda, ara per ara preveu una pujada del 6,5%.
El director del BBVA Research, Jorge Sicilia, es va curar en salut i a la presentació va recordar que feien previsions en un context en què, per una banda, els contagis creixien acceleradament i, per una altra, els primers fons europeus eren a punt d’arribar. “Per això, aquestes previsions no estan exemptes de poder ser revisades, sigui a la baixa, sigui a l’alça, segons com es gestioni la situació”, va dir. Que no n’estem segurs i que pot passar qualsevol cosa.
Un dels punts bàsics per a la millora en el creixement és el càlcul que fan sobre què gastaran els turistes internacionals aquest any a l’estat espanyol. Serà molt més que l’any passat, però aproximadament la meitat que abans de la pandèmia. És a dir, la indústria turística espanyola el 2021 només podrà ingressar –provinent de visitants estrangers– el 50% d’allò que havia facturat el 2019.
Els tècnics del lobby turístic Exceltur han fet una anàlisi molt semblant. Estimen que aquest trimestre d’estiu tancarà amb una caiguda del PIB turístic del -34,9% respecte de l’estiu del 2019. Això vol dir que aquest trimestre es generarà una activitat total directa i indirecta de 37.978 milions d’euros, xifra que supera notablement els 24.301 milions del 2020, tot i que encara són molts menys que no els 58.372 del mateix trimestre del 2019.
El BBVA creu que el turisme interior tindrà molta importància. “El 9 de maig passat, la supressió dels tancaments perimetrals que havien imposat moltes comunitats autònomes va ser un punt d’inflexió per a la despesa turística nacional. El consum dels espanyols fora de la seva província el juny va ser quatre punts més alt que el mateix mes del 2019, encara que, si es tenen en compte les dades de tot el primer semestre de l’any, la despesa és un 20% inferior.” Ho calculen amb la despesa pagada amb targetes. El mes que compta és el juny, és clar, i després cal fer una extrapolació al juliol i l’agost així de positiva.
Tot pensant en la recança de sortir a l’estranger, el BBVA confia en el consum embassat que es podria gastar internament. El banc estima que hi ha una bossa d’estalvi acumulat de les cases al voltant dels 68.000 milions d’euros, fruit de tots aquests mesos d’hibernació i de caiguda del consum a causa de la pandèmia. La fi de les restriccions a la mobilitat i l’avanç ràpid de la vaccinació podrien fer que el consum creixi 1,5 punts percentuals més el 2021. Ah! I el departament d’estudis també creu que aquests diners aniran a parar majoritàriament als serveis que han estat restringits durant la pandèmia –com ara l’hostaleria i els allotjaments– i a la compra d’habitatge.
Sobre els estrangers, el BBVA compta que les restriccions de mobilitat cap a unes altres destinacions, en particular a la zona euro, redirigiran els recursos cap al turisme interior. En tot cas, aquesta recuperació encara és a nivells molt baixos. La despesa amb targeta de crèdit a l’estat espanyol feta per estrangers va augmentar entre l’abril i el juny, fins a representar al voltant del 50% del total registrat durant el mateix trimestre del 2019.
La pregunta que escau és si finalment el turisme espanyol pot substituir l’estranger. La resposta és evident: no. Què pot passar a Catalunya? Recordo que la Cambra de Barcelona prepara per al 28 de juliol vinent una posada al dia de les previsions de creixement per al 2021 i parlo amb Carme Poveda, directora d’Anàlisi Econòmica de la institució. Em comenta que el turisme i el consum seran els punts clau en les estimacions que fan pel creixement de l’any. Fa pocs dies van presentar la Memòria Econòmica de Catalunya i van comentar que estimaven que el turisme estranger el 2021 arribaria a la meitat del 2019, com també preveu el BBVA. Però tal com veu el panorama el doctor Argimon, em comenta que potser faran alguna modificació en aquest punt per a “ser més prudents” en les diferents situacions amb què treballen. “El tercer trimestre serà clau”, em diu. “Hem de deixar de comptar i valorar el turisme pel nombre de persones que vénen. La cosa important és la despesa que fan”, em comenta, molt contundent.
Per acabar, em deixa anar un detall molt curiós. Em diu que a casa nostra cal cercar el turista de fora, és clar, però també cal retenir i mirar d’atreure el local tant com es pugui. Em recorda que l’any passat el turisme interior va ser molt semblant al de l’any anterior, malgrat la pandèmia. I m’explica una sorpresa agradable: “Hem notat que el turisme català que es queda per Catalunya, ara com ara, gasta més que el 2019.” Que duri!
