17.06.2016 - 16:04
Avisa que la bretxa salarial entre homes i dones “té tendència a ser-hi”
BARCELONA, 17 (EUROPA PRESS)
El Consell Econòmic i Social de Barcelona (Cesb) conclou al seu informe sobre l’ocupació a la ciutat el 2015 que la situació a la capital catalana va començar una tendència positiva l’any passat després de períodes negatius des del 2008, però que s’incrementen les diferències entre barris i districtes.
El president en funcions del Cesb, Vicenç Tarrats (CCOO), ha destacat a la presentació de l’informe que la situació va ser negativa entre el 2008 i el 2014 –quan la població activa es va reduir a 61.000 persones i es van perdre més de 100.000 llocs de treball–, però que des del 2015 “es pot començar a extreure alguna tendència positiva i certa recuperació del pols econòmic i social de Barcelona”.
Al costat del secretari general del Cesb, Pancho Fernández, Juanjo Casado (UGT), i Mireia Recio (Foment del Treball), Tarrats (CCOO) ha destacat que el 2015 es van crear 17.500 llocs de treball, va augmentar la població activa i empleada i va disminuir la que estava a l’atur, situació en la qual actualment es troba el 17,1% de barcelonins.
Després de demanar al consistori que millori les estadístiques i l’accés a les seves dades, Tarrats ha sostingut que l’Ajuntament –tant en aquest mandat com en anteriors– han pres mesures per encarregar-se de la situació, i ha celebrat l’impuls que ha donat el Govern d’Ada Colau a plans d’ocupació destinats a col·lectius concrets amb necessitats determinades.
Ha avisat que “creix la població desanimada”, especialment entre els joves que ni estudien ni treballen i en els aturats de llarga durada –més d’un any–, que han passat del 22% el 2008 al 57% el 2015, mentre que els de molt llarga durada –més de dos anys– ha passat de les 7.000 persones a les 44.000, xifra que ha baixat respecte a les 49.000 del 2014.
DIFERÈNCIES ENTRE DISTRICTES
Tarrats ha destacat que des del 2008 han incrementat les diferències entre districtes i barris, cosa que ha il·lustrat amb el fet que, al començament de la crisi, la renda familiar disponible del barri que la tenia més alta –Tres Torres, a Sarrià-Sant Gervasi– multiplicava per 4,3 la del més pobre –Baró de Viver, a Sant Andreu–, xifra que el 2014 va escalar fins al 7,3, comparant en aquest cas Pedralbes (les Corts) amb Trinitat Nova (Nou Barris).
Ha dit que aquest és “un dels elements que dibuixa la tendència de la dualització social i que posa en risc un model de convivència de Barcelona que la crisi ha desequilibrat”, i ha detallat que els districtes de l’Eixample, Sants-Montjuïc, Nou Barris, Sant Martí i Ciutat Vella concentren més del 63% de les persones que busquen feina, mentre que Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia i les Corts sumen el 15%.
CONTRACTACIÓ
Respecte a l’any anterior, la contractació registrada ha augmentat un 8% el 2015, quan es van formalitzar més de 927.000 contractes, la majoria a persones entre 30 i 44 anys, i dels quals el 86% van ser temporals, amb el 46% del total de menys d’un mes.
Les dones estan més afectades per la contractació temporal, i el grau més alt de temporalitat afecta les persones amb formació professional, seguides per les que tenen un nivell de formació de Secundària general i pels tècnics professionals superiors.
Tarrats ha sostingut que la ciutat té una “població molt formada”, cosa que, combinat amb la diversitat cultural i d’idiomes que hi ha a la capital catalana, representa un avantatge per a Barcelona en un eventual context futur de creixement, acompanyat per les noves tecnologies, el treball en xarxa i la internacionalització, segons ell.
BRETXA SALARIAL
Ha dit que la “bretxa salarial entre homes i dones no només no se soluciona, sinó que té tendència a quedar-se”, ja que, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) del 2013 recollides per l’estudi, el sou brut mitjà a Catalunya va ser de 24.253 euros, mentre que el mitjà percebut per les dones no va arribar als 21.000, i el dels homes va superar els 27.000.
Aquesta bretxa salarial ha augmentat durant la crisi 3,6 punts a Espanya i 1,3 punts a Catalunya, i s’incrementa amb l’edat: entre els joves, a Catalunya se situa prop del 34%, i a Espanya al 26%, mentre que a les persones de 45 a 54 anys supera gairebé el 43%, amb el 36% a Espanya.
Fernández ha defensat que les dones juguen un paper molt rellevant al mercat laboral que després no es correspon amb el sou i pensions, i Casado ha criticat que hi ha “certa situació contradictòria” en què es percep una lleu recuperació en indicadors macroeconòmics que encara no ha arribat al mercat laboral ni a les famílies ni als barris.
