15.09.2017 - 18:23
|
Actualització: 15.09.2017 - 22:48
La Sindicatura Electoral del referèndum de l’1 d’octubre sobre la independència de Catalunya ha continuat prenent acords malgrat la querella que la fiscalia ha interposat aquest dijous contra els cinc membres que la conformen. Avui a la tarda, la web de la Sindicatura ha fet públics cinc nous acords: un que acredita organitzacions i entitats que volen participar al referèndum, un altre que valida la campanya institucional del govern, un tercer sobre el procediment d’acreditació dels apoderats i interventors, un quart sobre els terminis del procés electoral i, finalment, un sobre el model oficial de butlletes electorals. Les quatre primeres, amb data del 14 de setembre; i la cinquena, signada el 7 de setembre. Fonts de la Sindicatura han subratllat que els últims acords es van prendre ahir, quan cap dels membres encara no havia rebut la notificació personal de la querella.
Així doncs, una de les resolucions dóna publicitat a l’acord de la Sindicatura Electoral de Catalunya pel qual es resolen les sol·licituds d’acreditació presentades per les organitzacions interessades a participar en el referèndum.
Una altra fa públic l’acord relatiu a la supervisió de la campanya institucional del govern sobre el referèndum d’autodeterminació i la difusió en els mitjans de comunicació.
Una tercera informa sobre el procediment d’acreditació dels apoderats i interventors designats per les formacions polítiques i les organitzacions interessades a participar en el referèndum.
La quarta publicita l’acord de la Sindicatura Electoral de Catalunya sobre el terminis del procés electoral.
Finalment, l’última resolució dóna publicitat a l’acord sobre el model oficial de butlletes electorals que s’utilitzaran per a la votació en el referèndum d’autodeterminació.
Els delictes que observa la fiscalia
Cal recordar que la Fiscalia Provincial de Barcelona s’ha querellat contra els cinc membres de la Sindicatura Electoral i demana al jutge que els citi com a investigats pels delictes d’usurpació de funcions públiques, desobediència i malversació de fons públics, que inclou presó. El parlament va aprovar la designació dels cinc membres de la sindicatura el 7 de setembre passat i, hores més tard, el Tribunal Constitucional va suspendre l’acord.
Posteriorment, però, es van nomenar els síndics territorials. Un pas que la fiscalia considera una manifestació de menyspreu cap a l’alt tribunal. De fet, aquesta designació ha comportat també que el Constitucional hagi fet el primer pas per a aplicar mesures coercitives als cinc membres de la sindicatura. A la querella, a més, el ministeri públic exposa que el procés electoral necessàriament implica una despesa.
També hi ha advertència per als responsables del DOGC i els avisa que poden incórrer, com a mínim, en un delicte de desobediència si publiquen qualsevol acord o resolució de la sindicatura.
La Sindicatura Electoral l’integren Marc Marsal, Jordi Matas, Marta Alsina, Tania Verge i Josep Pagès. Són tots juristes i els politòlegs que han de fer d’àrbitres en la votació del referèndum.
