26.07.2017 - 12:54
BARCELONA, 26 (EUROPA PRESS)
La Sindicatura de Comptes de Catalunya ha conclòs que les entitats del sector públic català, després d’iniciar un període de creixement en nombre que va culminar el 2011 amb 211 entitats, s’ha produït una reducció del 24,2% i del 9,3% en nombre de treballadors a final del 2014, si bé no s’han produït “canvis significatius” en el percentatge de finançament d’aquestes entitats per part del sector públic, que s’ha mantingut en uns percentatges que oscil·len entre el 27% i el 30% per al període 2010-2014.
Així s’extreu de l’informe que la Sindicatura ha publicat sobre els comptes de les empreses públiques, els consorcis, les fundacions i les entitats autònomes no administratives de la Generalitat durant els exercicis 2013 i 2014.
D’aquesta manera, fins a l’exercici 2011 va haver-hi un increment en el nombre d’entitats incloses als pressupostos de la Generalitat, si bé a partir d’aquest exercici es van ser reduint fins arribar a les 160 el 2014, la qual cosa suposa una caiguda del 24,17%.
Entre elles, existeix un percentatge significatiu de societats mercantils, consorcis i fundacions de dimensió reduïda, tant referent al nombre de treballadors com al volum anual d’ingressos.
A més, un nombre important d’entitats no administratives estan finançades principalment per la Generalitat o les entitats del sector públic, i considerades de forma global el finançament d’aquestes entitats el 2014 varia entre un 7,04% de mitjana de les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial i financer i un 33,81% de les fundacions; la mitjana agregada de les entitats analitzades el 2014 és del 28,42%.
Per separat, 106 entitats el 2012, 91 el 2013 i 83 el 2014 estaven finançades en més d’un 50% per la Generalitat o entitats del sector públic, la qual cosa suposa un 52,7% del total d’entitats el 2012, un 59,2% el 2013 i un 51,9% el 2014.
La Sindicatura ha precisat que l’aplicació de diferents plans de comptabilitat per part de les entitats del sector públic no administratiu suposa utilitzar criteris diferents en el reconeixement dels recursos públics que gestionen, la qual cosa dificulta l’anàlisi dels resultats agregats.
