La Sindicatura de Comptes constata que no hi ha una comprovació formal i exhaustiva dels contractes de proveïdors d’atenció primària

Un informe de la Sindicatura de Comptes conclou que no existeix un circuit de comprovació formal i exhaustiu de tots els proveïdors del Servei Català de la Salut en relació amb els Equips d’Atenció Primària (EAP). Afegeix que la documentació acreditada presenta “debilitats” per verificar si es compleixen els requisits establerts en els contractes i plecs de condicions. L’informe fa referència al 2018 i s’ha fet a partir d’una mostra de 33 EAP de Catalunya. Detalla que en el cas de les entitats proveïdores que no són de l’Institut Català de la Salut (ICS), el contracte i el plec de condicions que regulen l’adjudicació inicial estableixen un règim de requisits i comprovacions i l’obligació de presentar documentació de forma periòdica.

Afegeix, però, que la Sindicatura va sol·licitar a les regions sanitàries a què pertanyen els equips de la mostra la documentació relativa al compliment d’aquestes obligacions. En l’anàlisi de la documentació és on ha trobat debilitats i “incidències”. Afirma que el CatSalut no ha facilitat aquesta documentació per alguns EAP i que ha confirmat que no ha fet cap inspecció dels equips adjudicataris del servei. Malgrat això, ha informat que les regions sanitàries fan un seguiment dels serveis prestats pels proveïdors del seu territori a l’hora de negociar les clàusules anuals i fer l’estimació dels ajustos oportuns.

El 2018 el CatSalut va gastar 1.398,68 milions d’euros en la prestació del servei d’atenció primària a través de convenis amb entitats públiques per valor de 1.154 milions i 244 més amb entitats públiques (56,3%) i privades (43,7%). Al tancament de l’exercici, però, l’import total de les despeses reconegudes pel CatSalut i per l’Institut Català de la Salut (ICS) amb càrrec als pressupostos, va ser de 1.371,95 milions d’euros.

L’informe assegura que les entitats gestores que presenten un major grau de compliment dels objectius avaluats són les societats mercantils, superior al 90%; mentre que els consorcis, fundacions i entitats de dret públic fan un compliment d’entre el 80 i el 90%.

Pel que fa a la prestació farmacèutica, el resultat va ser negatiu en 255.665 euros, ja que la despesa farmacèutica va ser superior a la quantitat anual assignada. Les regions sanitàries de Barcelona-Metropolitana Nord i Camp de Tarragona van obtenir els balanços més negatius.

Diferències en el preu contractat

D’altra banda, l’informe revela les diferències en el preu contractat segons la zona on se situa l’EAP. Així, va dels 100,03 euros de l’EAP Barcleona 5C-Sarrià, als 328,05 del de Santa Coloma de Queralt. I és que l’EAP de Sarrià és el menys utilitzat dels analitzats, amb unes tres visites per persona, mentre que el de Peralada, Sant Adrià del Besòs 2-La Mina i la Seu d’Urgell tenen entre vuit i nou visites per persona assignada.

Per últim, el nombre de visites per treballador dels EAP és d’unes 2.500 anuals. El nombre de visites més elevat dels de la mostra es dona a l’EAP Lleida Rural 1-Nord, amb 4.120 per treballador, i el més baix torna a ser el de Barcelona 5C-Sarrià, amb 1.511. En general, l’informe apunta que les entitats gestionades per proveïdors públics són les que assoleixen una ràtio d’eficiència més alta.