28.05.2017 - 12:42
L’Oficina Antifrau també critica “opacitat instrumental” de les fundacions i les entitats afins als partits
MADRID, 28 (EUROPA PRESS)
El síndic major de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, Jaume Amat Reyero, ha advertit en el Congrés que hi ha partits com la CUP la comptabilitat de la qual no està suficientment fiscalitzada perquè l’òrgan que ell presideix únicament pot controlar les seves despeses electorals, però no la seva comptabilitat anual ordinària.
Això és així perquè des de 2015 és el Tribunal de Comptes estatal el que té la competència exclusiva per fiscalitzar la comptabilitat general de les formacions polítiques i només ho fa de les que tenen representació en les Corts, per la qual cosa les forces que només tenen escons en parlaments autonòmics escapen al seu control i els ens regionals només estan facultats per vigilar les seves despeses en els comicis electorals.
Així ho va explicar Amat Reyero davant la Comissió Anticorrupció del Congrés, on va ser citat dins de la ronda de compareixences d’experts en finançament de partits que estan desfilant per aquest òrgan que presideix Toni Cantó, de Cs.
El responsable del fiscalizador català va detallar que fins a aquesta reforma de 2015, la Sindicatura de Comptes sí fiscalitzava la comptabilitat general de tots els partits del Parlament i que altres òrgans regionals com els d’Andalusia, Galícia i la Comunitat Valenciana tenien intenció de començar a fer-ho també en els seus respectius àmbits, però els seus plans es van veure truncats per l’última reforma aprovada al Congrés, quan el Tribunal de Comptes va adquirir aquesta competència en exclusiva.
NI TAN SOLS ES CONTROLA TOTA LA DESPESA ELECTORAL
“No sé si aquest fet és bo o dolent, però una cosa és certa, i és que hi ha alguns partits, per exemple la CUP a Catalunya, que té representació en el Parlament, on és una força important, que al no tenir representació al Congrés estan menys controlats, i això és un forat”, va exposar Amat Reyero.
A més, va afegir, es dóna una “situació molt rara” perquè, encara que els òrgans regionals no poden fiscalitzar els comptes d’aquests partits sí auditen les de les fundacions a ells vinculades.
En qualsevol cas, Amat Reyero va criticar que, en realitat els fiscalitzadors no controlen la despesa electoral en sentit estricte, sinó únicament “la justificació necessària per cobrar la subvenció” a la qual tenen dret els partits amb representació, és a dir, que els que no tenen opció a cobrar-la, escapen al seu control: “Hi ha una part de la despesa electoral, possiblement petita, que no es controla”, va comentar.
FISCALITZAR LA PRECAMPANYA
El president de la Sindicatura de Comptes de Catalunya també troba a faltar de la legislació sobre el control de les despeses electorals que es deixi fora el període de precampanya: “Si anem més lluny i volem saber realment què s’han gastat els partits des de l’inici fins al final, potser hem de plantejar-nos què fem amb aquest període de precampanya. No cobraran subvencions per això, però potser hauríem d’anar més lluny del que és la subvenció pública que es rep per les despeses de campanya”, va argumentar.
Això sí, creu que si s’opta per canviar el sistema actual i augmentar la supervisió de les despeses, més enllà de la justificació de la subvenció, caldria dotar de més recursos als fiscalizadors, donar-los més competències per poder fer més perquisicions sobre les despeses dels partits i “saltar-se l’esquema de controlar només el que declaren”.
Davant la mateixa comissió del Congrés va comparèixer el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (Oac), Miguel Ángel Gimeno, qui alerta d’una “opacitat instrumental” entorn de les fundacions de les formacions polítiques i reclama canvis legals per reforçar el control sobre elles i sobre altres entitats privades vinculades als partits.
En la seva opinió, “els partits polítics estan sota un control directe bastant intens o molt intens”, però “no ho estan tant aquelles fundacions i, sobretot, aquelles entitats assimilades que tenen relació amb els partits polítics”.
FALTA TRANSPARÈNCIA
Així, l’Oac va realitzar un estudi que va detectar “disfuncions” i “distorsions” en relació amb les fundacions, com la inexistència d’un registre públic de fundacions i associacions polítiques, l’absència de “fiscalització” global de les entitats, la falta d’identificació de les entitats vinculades amb els partits (siguin fundacions, associacions o empreses privades), i en general un “dèficit de transparència”, doncs les obligacions de publicitat només afecten als partits.
Gimeno ha denunciat en concret la “falta d’informació” disponible a les pàgines web, quelcom que no és exclusiu de les fundacions ni dels partits, sinó que està “bastant generalitzat”.
“Hi ha una opacitat instrumental en tant que les fundacions i associacions actuen a forma d’empresa interposada amb el partit polític, i de manera incomprensible es permet que les fundacions i associacions vinculades puguin rebre donacions d’empreses privades contractistes o adjudicatàries de les administracions o corporacions del mateix grup. Aquesta és una distorsió que es dóna”, va dir.
Per tot això, ha exigit “una definició de què és una entitat vinculada a un partit polític”, doncs encara que la reforma de 2015 “va endurir” les condicions de finançament, va mantenir el finançament a aquestes entitats.
“Fundacions sabem el que són, estiguin o no inscrites, però en tot cas estan perfectament determinades, però el concepte ‘entitats vinculades a partits polítics’ és molt poc clar”, ha postil·lat.
REGISTRE PÚBLIC D’ENTITATS VINCULADES
En concret, ha proposat crear un registre públic d’entitats vinculades a partits polítics on la inscripció sigui obligatòria i que permeti inspeccionar-les.
I, a més, aposta per òrgans independents de control i fiscalització que vigilin aquestes societats, que puguin comprovar les donacions que reben per part d’empreses i que vigilin si els donants després són agraciats amb adjudicacions o contractes per part dels poders públics governats pels partits afins a aquestes entitats.
Segons Gimeno Jubero “les dinàmiques clientelars formen part de l’estructura mateixa dels partits” i cal seguir el principi general que “sempre que hi ha gestió de fons públics, hi ha risc que es produeixi corrupció”.
Al seu parer, “Espanya té un problema de corrupció, no només Catalunya”, i cal donar un tractament general i tenir voluntat política.
