La sinceritat (incòmoda) de Joan Tardà

  • El tripartit és inviable aquesta legislatura, però sempre ha format part de les prioritats d'alguns dirigents d'ERC *** L'Alguer tindrà una diputada a Roma després de deu anys sense representants *** L'estrany cas del possibles enregistraments a l'Ajuntament d'Alacant

VilaWeb
Redacció
05.03.2018 - 21:15
Actualització: 05.03.2018 - 21:23

TEMA DEL DIA
Moment delicat.
És d’agrair la sinceritat amb què parla sempre Joan Tardà. És dels polítics que sempre diu allò que pensa, sense matisos ni mitges paraules. Les seves conviccions independentistes i d’esquerres no presenten cap dubte. Per això, quan defensa de bastir ponts cap als comuns i cap al PSC no hauria de sorprendre ningú. Ho ha fet sempre. Una altra cosa és el moment que ha triat fer-ho, quan les negociacions entre Junts per Catalunya, ERC i la CUP per pactar la legislatura passen un moment delicat.

Tardà és dels dirigents d’ERC que sempre ha viscut amb incomoditat les aliances del seu partit amb el món convergent. Ell, si les xifres ho haguessin permès, s’hauria estimat més un tripartit. Hi ha més dirigents d’ERC que també ho pensen, però per motius diversos no ho diuen. D’una altra banda, la tendència d’ERC a fer un tripartit no és nova. Ja ho va fer amb el PSC i ICV durant dues legislatures. En teoria, es tractava d’eixamplar l’independentisme cap a l’esquerra, cosa que amb el PSC no es va aconseguir, però sí que li va esgarrapar dues escissions, Avancem i Més, avui integrades a les files republicanes. El tripartit sí que va aconseguir que CiU es tornés independentista durant les dues legislatures que va estar a l’oposició. El pas dels convergents (CDC-PDECat-JxCat) i els demòcrata-cristians (Demòcrates) cap al sobiranisme va permetre que aquest moviment esdevingués majoritari i per primera vegada l’independentisme va superar la majoria absoluta a les eleccions del 2015. Finalment el tripartit va eixamplar més l’independentisme cap al centre-dreta que no cap a l’esquerra.

Malgrat això, Joan Tardà no ha deixat mai d’insistir a bastir ponts cap a l’esquerra, tant a Barcelona com a Madrid. No ha enganyat mai ningú i la mirada d’ERC cap al front d’esquerres no ha desaparegut mai. Durant el govern de Puigdemont, el setembre del 2016, ERC va organitzar amb la CUP i Podem un acte a Sant Boi per commemorar els quaranta anys de la Diada, on van intervenir Oriol Junqueras, Anna Gabriel i Albano-Dante Fachin. Un acte dissenyat per mantenir viu aquest esperit del front d’esquerres, que, vist amb ulls d’avui, presenta una perspectiva molt diferent. Junqueras és a la presó, Gabriel a Suïssa exiliada i Fachin purgat de Podem.

Les dues coses que han sorprès de Tardà és el moment en què ha fet revifar la seva proposta –quan ERC negocia l’acord de legislatura amb Junts per Catalunya  i la CUP, que és l’única majoria possible i la que respon al mandat del 21-D– i que inclogui en la seva proposta el PSC, un partit que ha abonat l’aplicació del 155 i la repressió posterior, que inclou l’empresonament del líder del seu partit, Oriol Junqueras i més dirigents independentistes. La proposta no ajuda a les converses però tampoc no hauria de posar nerviosos ni Junts per Catalunya ni la CUP, perquè numèricament el tripartit amb Catalunya en Comú i el PSC no és possible. A més, la resposta que han donat avui a Tardà tant els comuns com sobretot el PSC evidencia que la distància amb els socialistes és molt superior a la que pugui tenir amb Junts per Catalunya.

MÉS QÜESTIONS
L’Alguer tindrà diputada a Roma.
Després de deu anys, l’Alguer tornarà a tenir un representant a la cambra de diputats de Roma. És Paola Deiana, número dos del Moviment 5 Estels per la circumscripció de Sàsser. Deiana no té gens d’experiència política prèvia coneguda i s’estrenava amb aquestes eleccions com a candidata del moviment populista de Beppe Grillo. A les dues últimes legislatures l’Alguer tenia formalment un diputat, Paolo Vella, de Forza Itàlia, però el fet és que només hi residia per raons electorals. No era de la ciutat ni hi va fer cap mena d’acte de presència. A la pràctica el darrer diputat va ser Elias Vacca fins el 2008. Abans també hi havia hagut Francesco Carbon, a la tretzena i catorzena legislatures, i Antonello Fonnesu, als anys noranta. El Moviment 5 Estels s’ha imposat amb contundència a la demarcació de Sàsser, que inclou l’Alguer, amb el 44,31% dels vots. La segona força més votada ha estat la coalició de centre-dreta (27,71%) que presentava Maria Grazia Salaris. A diferència dels resultats globals, en aquesta demarcació, la Forza Italia de Berlusconi ha passat per davant de la Lliga Nord de Salvini.

Possibles enregistraments a Alacant. Miguel Ángel Pavón, ex-regidor d’Urbanisme d’Alacant, s’ha presentat a la comissaria de la policia per a denunciar que hi ha d’un dispositiu d’enregistrament al despatx que ocupava fins a l’octubre passat. La troballa va coincidir amb les dates en què el seu partit, Guanyar Alacant, i Compromís van trencar el pacte de govern que tenien amb el PSPV. A partir d’aquell moment va ser la socialista Eva Montesinos qui va ocupar la regidoria d’Urbanisme i el despatx de Pavón, situat a l’antiga Cambra de Comerç, al carrer de Sant Ferran. Els primers dies, la regidora d’Urbanisme va notar que hi havia zones d’ombra que dificultaven la conversa pel telèfon mòbil a causa d’interferències o fins i tot feien desaparèixer el so. De resultes d’això, Montesinos va advertir el personal de seguretat de l’ajuntament i es va contractar una empresa perquè hi fes una exploració. Es va trobar un dispositiu d’enregistrament sota un moble annex a la taula, enganxat amb cinta aïllant. Els tècnics van determinar que l’aparell tot sol no era capaç d’enregistrar, però sí amb l’ajuda d’una càmera o la connexió a un equipament informàtic. Com que aquest material no es va trobar, l’equip de govern municipal no va voler fer-ne cap denúncia i sols hi canvià els panys. Però Compromís vol arribar al fons i el grup municipal ha posat en coneixement de la fiscalia d’Alacant la situació, perquè ho considera de ‘prou gravetat’ i perquè es valori si cal obrir una investigació.

À Punt accelera. La ràdio d’À Punt ha estrenat avui butlletins informatius cada hora. De dilluns a divendres els emetrà entre les 7 del matí i les 11 de la nit i el cap de setmana començaran a les 8, una hora més tard. Segons la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC), els informatius se centraran especialment en la realitat valenciana, però també informaran de les notícies de la resta del món perquè l’audiència tingui una visió completa de l’actualitat.

L’Obra fa el primer contacte amb el govern balear. La vice-presidenta del govern i consellera de Turisme, Bel Busquets, ha rebut el nou president de l’Obra Cultural Balear, Josep de Luis. En aquesta primera presa de contacte, De Luis li ha explicat les principals inquietuds de la nova junta, com també les principals línies d’actuació. De Luis va ser escollit president la setmana passada. Una de les seves prioritats, a més de reforçar l’entitat, és evitar que el govern aigualeixi el decret del català a la sanitat pública, tal com va explicar en una entrevista a VilaWeb.

PEL FORAT DEL PANY
Mentre continuen les negociacions sobre el full de ruta de la legislatura amb la CUP, Junts per Catalunya i ERC continuen parlant del futur govern. Tot i que les converses es troben avançades, continua havent-hi tensions. Els republicans reclamen el Departament d’Ensenyament, fins ara a mans del PDECat, cosa que no accepta el partit de Marta Pascal. Si ERC aconseguís aquesta cartera, sumada a la de Salut, gestionaria el 80% del pressupost de la Generalitat. Alguns dirigents del PDECat consideren que els negociadors, que són Jordi Turull i Josep Rull, cedeixen massa.

TAL DIA COM AVUI
El 5 de març de 1938 va néixer l’actor Jordi Dauder. El documentari ‘Jordi Dauder, la revolució pendent’ repassa la trajectòria en primera persona.  El podeu veure ací.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor